Emili Antó

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 5 d'agost de 1991 mor a Tolosa de Llenguadoc l'anarquista, anarcosindicalista i resistent antifranquista Emili Antó. Havia nascut cap el 1915 en un poble de la demarcació de Tarragona 

Després de participar en la campanya de Catalunya amb la 26 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola, el 10 febrer de 1939, durant la Retirada republicana, creuà la frontera al Pirineu Oriental amb els últims combatents de la 26 Divisió (l'antiga «Columna Durruti» militaritzada i comandada per Ricard Sanz) passant pel pont internacional a Puigcerdà, en perfecta formació militar de la tropa, mentre una secció de soldats francesos els hi presentava armes d'honor, i tot passant la frontera per Llívia i la Guingueta d'Ix, patí el mateix destí que els seus companys de columna. Va ser internat a la Tur de Querol i al Fort de Montlluís i després tancat com els seus companys de la 26 Divisió alscamps de concentració francesos 

A finals de 1948 assumí la responsabilitat del mas Tartas, base guerrillera d'Oceja (Alta Cerdanya). El 4 de juny de 1949 va ser detingut, amb els guerrillers Ramon Vila Capdevila (Caracremada), Manuel Sabaté Llopart i Helios Ziglioli, per la gendarmeria francesa. Jutjats, ell i Ramon Vila van ser condemnats a tres mesos de presó i els dos restants a dos mesos, per tinença d'armes i explosius 

Emili Antó: El 5 d'agost de 1991 mor a Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània) l'anarquista, anarcosindicalista i resistent antifranquista Emili Antó. Havia nascut cap el 1915 en un poble de la demarcació de Tarragona.  

Era sastre de professió. Militant de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT), va fer la guerra  en la «Columna Durruti», després 26 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanya, concretament en la 119 Brigada Mixta com a milicià de la Cultura. 

Després de participar en la campanya de Catalunya amb la 26 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola, el 10 febrer de 1939, durant la Retirada republicana, creuà la frontera al Pirineu Oriental amb els últims combatents de la 26 Divisió (l'antiga «Columna Durruti» militaritzada i comandada per Ricard Sanz) passant pel pont internacional a Puigcerdà (Baixa Cerdanya), en perfecta formació militar de la tropa, mentre una secció de soldats francesos els hi presentava armes d'honor, i tot passant la frontera per Llívia (Baixa Cerdanya) i la Guingueta d'Ix (Alta Cerdanya), patí el mateix destí que els seus companys de columna. Va ser internat a la Tur de Querol (Alta Cerdanya) i al Fort de Montlluís (Alt Conflent, Conflent) i després tancat com els seus companys de la 26 Divisió als camps de concentració francesos. 

Un cop lliure, fou el primer secretari departamental de les Joventuts Llibertàries de Tarn i Garona (Llenguadoc, Occitània), que havia fundat amb altres companys (Eduardo Aliaga, Juan Delgado, Adolfo Fernández, Paquita Frias i alguns altres militants).  

En 1945 representà la Federació Local de la CNT-AIT en l'Exili de Montalban (Tarn i Garona, Guiena, Occitània) en el Ple Confederal de la Regional Núm. 2, que arreplegava 6.000 afiliats, i participà en la comissió encarregada de redactar una resposta al manifest Con España o contra España, signat el 27 d'octubre d'aquell any per secretaris de les Regionals cenetistes contra el Comitè Nacional,  que representaven Frederica Montseny, Germinal Esgleas i altres militants, cosa que significà la ruptura del Moviment Llibertari Espanyol (MLE) entre MLE-CNT en el Exili i el Sub-Comitè Nacional de la CNT en l'Exterior.  

Fou l'inspirador de la idea de construir l'Escolade Militants en el si de la CNT-AIT en l'Exili de Montalban.

A finals de 1948 assumí la responsabilitat del mas Tartas, base guerrillera d'Oceja (Alta Cerdanya). El 4 de juny de 1949 va ser detingut, amb els guerrillers Ramon Vila Capdevila (Caracremada), Manuel Sabaté Llopart i Helios Ziglioli, per la gendarmeria francesa; jutjats, ell i Ramon Vila van ser condemnats a tres mesos de presó i els dos restants a dos mesos, per tinença d'armes i explosius.  

Durant els anys setanta del segle XX fou membre de la Comissió de Relacions de Montalban i entre 1971 i 1972 fou secretari de la seva Federació Local de la CNT-AIT en l'Exili.  

En els seus últims anys fou soci de l'«Amicale de la 26 Divisió - Durruti». La companya fou la militant anarcosindicalista Mercedes Roa (1923-1981).