Julio Rodríguez Fernández

Julio Rodríguez Fernández

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El dia 27 o el dia 31 de juliol de 1918 neix a La Habana (Cuba) l'anarquista i guerriller llibertari antifranquista Julio Rodríguez Fernández 

Cap del grup anarquista d'acció «Talión» (Manuel Guerrero Motas, José Luis Barrao, Víctor Espallargas, Manuel Sánchez, José Gual Martí, Miguel García García, Jaime Albama Morell i Jordi Pons Argilés), a primers setembre de 1949 entrà amb el seu escamot al Principat de Catalunya des del Mas Tartàs (Oseja, Alta Cerdanya) per realitzar accions, fins que fou abatut a Barcelona el 21 d'octubre d'aquell any en un enfrontament amb la policia franquista   

Julio Rodríguez Fernández: El dia 27 o el dia 31 de juliol de 1918 neix a La Habana (Cuba) l'anarquista i guerriller llibertari antifranquista Julio Rodríguez Fernández, més conegut com El Cubano.  

Com a militant llibertari va combatre el feixisme a partir de 1936.  

El novembre de 1936 destacà al front de Madrid (Castella  la Nova) enquadrat en la Columna Del Rosal i el març de 1938 fou nomenat comandant de la 39 Brigada de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola.  

En acabar la contesa bèl·lica decidí seguir lluitant en la guerrilla de la comarca del Valle de Alcudia (Ciudad Real, la Mancha).   

Entre 1946 i 1947 establí contacte amb Cipriano Mera a Madrid. Després marxà a l'exili, on s'enrolà en els grups guerrillers anarquistes catalans que operaven a Barcelona i comarques.  

L'agost de 1949, la Comissió de Defensa del Moviment Llibertari en l'Exili-Confederació Nacional del Treball (MLE-CNT) conjuntament amb els responsables dels grups d'acció van reestructurar aquests, ja que alguns eren massa nombrosos com escamots. A partir de primers de setembre d'aquell any els grups van fer una incursió guerrillera a la Península a partir de la Baixa Cerdanya. Uns grups d'acció viatjaren cap a Madrid a fi de generalitzar l'acció llibertària armada al massís central peninsular, mentre d'altres anaren a la Regió Metropolitana de Barcelona, per fer guerrilla urbana en el teixit industrial català. L'agost la policia franquista i la Guàrdia Civil ja havia provocat baixes en les files guerrilleres llibertàries, com les dels anarquistes Celes i El Quique, arran de la frontera, al terme d'Espolla (Albera, Alt Empordà).  

A primers de setembre, des del Mas Tartàs (Oseja, Alta Cerdanya), passà la frontera del Pirineu Oriental un grup, conduit per Ramon Vila i Capdevila, on hi anaven Saturnino Culebras Saiz, dit Primo, d'aquí que el grup fos conegut com «Los Primos», i Manuel Sabaté Llopart, que partí en direcció a Berga (Bergueda) i Manresa (Bages). Abans havia passat la frontera un grup també conduit per Ramon Vila, amb Josep Sabaté Llopart, que en comptes de la Cerdanya havia utilitzat el pas fronterer del bosc de la Presta (Prats de Molló i la Presta, Vallespir) pel poble d'Espinavell (Molló, Ripollès), via Vallfogona del Ripollès (Ripollès) i Ripoll (Ripollès) fins a Olot (la Garrotxa).       

Cap del grup d'acció «Talión», conegut com a grup «T» (Manuel Guerrero Motas, José Luis Barrao, Víctor Espallargas, Manuel Sánchez, José Corral o Gual Martí o Martín, Miguel García García, Jaime Albama Morell i Jordi Pons Argilés), a primers de setembre de 1949 entrà amb el seu escamot al Principat de Catalunya des del Mas Tartàs per realitzar accions, passant per Santpedor (Bages), el Mas dels Casals, al veïnat de Sant Martí de Torroella, terme municipal de Sant Joan de Vilatorrada (Bages), i Manresa, fins que ell fou abatut en un enfrontament amb la policia franquista al cap de poc d'haver arribat a Barcelona. 

Julio Rodríguez Fernández el 21 d'octubre de 1949 morí a trets a Barcelona en un enfrontament armat amb la policia franquista.