Angelo Damonti
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 27 de juliol de 1886 neix a Brescia (Llombardia) l'anarquista, anarcosindicalista i resistent antifeixista Angelo Damonti
En 1919 participà activament, amb Errico Malatesta, en la fundació del periòdic anarquista Umanità Nova
Durant la Guerra Civil estigué al Principat de Catalunya, havent passat per la frontera del Pirineu Oriental
Angelo Damonti: El 27 de juliol de 1886 neix a Brescia (Brescia, Llombardia) l'anarquista, anarcosindicalista i resistent antifeixista Angelo Damonti, més conegut com Dalmonte. El seu pare es deia Aristide Damonti i la seva mare, Cecilia Scoppini.
En 1905 ja estava fitxat per la policia de Brescia com a membre dels cercles llibertaris.
En 1919 s'afilià a la Federació Local de la Unió Sindical Italiana (USI), que s'acabava de crear, i a començaments de 1920 s'instal·là a Milà (Llombardia), on obrí una fusteria i donà feina a nombrosos companys.
Aquest mateix any participà activament, amb Errico Malatesta, en la fundació del periòdic anarquista Umanità Nova.
Com a destacat membre del Comitato Pro Vittime Politiche (CPVP, Comitè Pro Víctimes Polítiques), amb Fioravante Meniconi i Mario Montovani, s'encarregà de viatjar arreu d'Itàlia per establir contacte amb els companys empresonats, buscar els millors advocats, recaptar fons, denunciar els directors carceraris i guardians i altres activitats.
En 1927, cansat de detencions i d'agressions feixistes, es va veure obligat a marxar clandestinament a l'hexàgon francès i s'establí a Fontenay-sous-Bois (Val-de-Marne, Illa de França), on treballà amb els companys italians exiliats.
En 1934 va ser expulsat de l'Estat francès i passà a Bèlgica i després a Alemanya.
Marxà al Principat de Catalunya, passant per la frontera del Pirineu Oriental, durant els anys de la Guerra Civil.
En 1940 es trobava a París (Illa de França) quan les autoritats feixistes italianes demanaren la seva recerca per extradir-lo.
Durant l'Ocupació alemanya participà en la Resistència francesa enquadrat en els Francs Tireurs Partisans (FTP, Franctiradors Partisans).
Ocupà càrrecs de responsabilitat en el Sindicat General de la Indústria Elèctrica, adherit a la Confederació General del Treball (CGT) clandestina, i treballà al llarg de la línia ferroviària. Aprofitant aquesta cobertura, amagà en un tren de manteniment especialment habilitat, perseguits antifeixistes i partisans.
Pels seus mèrits i valor, va ser nomenat general del maquis francès.
En 1948 retornà a Itàlia i s'afilià a la Federació Anarquista Italiana (FAI) de Milà.
També va ser nomenat vicepresident i conseller nacional de l'Associació Nacional dels Perseguits Polítics Italians Antifeixistes (ANPPIA).
En 1960 morí la seva filla Anita, llibertària, partisana i deportada durant l'ocupació alemanya al camp de concentració nazi d'Auschwitz-Birkenau, a Oświęcim (Małopolska, Polònia).
Angelo Damonti va morir el 15 de novembre de 1966 a Milà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada