Baldomero Álvarez Pérez

Necrològica de Baldomero Álvarez Pérez apareguda en el periòdic tolosà Espoir del 15 de maig de 1966

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST

El 18 de juliol de 1892 neix a Lugo l'anarcosindicalista Baldomero Álvarez Pérez

Militant de la CNT-AIT, en 1939, en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i va ser internat, amb el també anarcosindicalista Julio Paz, als camps de concentració del Barcarès i de Sant Cebrià de Rosselló

Baldomero Álvarez Pérez: El 18 de juliol de 1892 neix a Lugo (Comarca de Lugo, Lugo, Galícia) l'anarcosindicalista Baldomero Álvarez Pérez. El seu pare es deia Juan Álvarez i la seva mare, Nicasia Pérez.

Quan era molt jove emigrà a Astúries, on treballà de miner i s'afilià a la Confederació Nacional del Treball (CNT).

El 5 de setembre de 1921 fou un dels signants, amb José Cosió i Jesús Rodríguez, en representació del Sindicat Únic de Miners de la CNT, i José Calleja, Marcelino Magdalena i Hermenegildo Peón, del Sindicat dels Obrers Miners d'Astúries (SOMA), del pacte d'unió entre els miners que se celebrà a la seu del Centre Obrer «La Justicia» de La Felguera (Langreo, Astúries), que implicà la fusió dels dos sindicats i la dissolució del Sindicat Únic confederal i la creació el 18 de novembre de 1922 del Sindicat Únic de Miners (SUM) d'Astúries, adscrit a la CNT, si bé controlat i dirigit pel Partit Comunista d'Espanya (PCE) i que s'identificà amb la Internacional Sindical Roja (ISR).

Durant els anys trenta del segle XX vivia a Catalunya i treballava amb Julio Paz a les mines de Sallent (Bages).

Posteriorment esdevingué tramviaire a Barcelona i milità en el Sindicat de Transports de la CNT-AIT.

Quan el cop militar feixista de juliol de 1936 s'enrolà en la «Columna Durruti».

En 1938, amb el company Julio Paz, fou responsable de la Secció de Censura Militar de Correus del X Cos de l'Exèrcit Popular de la  República Espanyola.

En 1939, en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i va ser internat, amb Julio Paz, als camps de concentració del Barcarès (Costa Salanquesa, Vall de l'Aglí, la Salanca, Rosselló) i de Sant Cebrià de Rosselló (Costa Sorrenca, Plana de Rosselló, Rosselló).

Més endavant, va ser enviat a treballar a les mines de Pèirahita e Nestalàs (Nauts Pirenèus, Occitània) i posteriorment a les obres a diversos pantans (Bussières, Lo Chastanh, Montpesat i Argentat), pertanyent a les diferents Federacions Locals de la CNT-AIT en l'Exili.

Finalment s'instal·là a Perreux (Forêz, Yonne, Bourgogne-Franche-Comté, Arpitània) i milità en la Federació Local de la CNT-AIT en l'Exili de Roanne (Forêz, Yonne, Bourgogne-Franche-Comté,  Arpitània). La seva companya fou Luz Oria.

Baldomero Álvarez Pérez va morir el 19 de febrer de 1966 al seu domicili de Perreux.