Jules Sellenet, també conegut com Francis Boudoux

Jules Sellenet (Francis Boudoux)

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST

El 18 de juliol de 1881 neix a Sant-Etiève (Loire) el militant anarquista, antimilitarista i anarcosindicalista Jules Sellenet, també conegut com Francis Boudoux

Quan esclata la Guerra Civil el juliol de 1936 se'n va a Barcelona a fer costa a la revolució col·lectivista autogestionària, passant per la frontera del Pirineu Oriental, i combat un temps al front d'Aragó en les files de la Columna Durruti. Tornà a l'Hexàgon per assistir al VI Congrés de la CGT-SR, en 1937

Jules Sellenet: El 18 de juliol de 1881 neix a Sant-Etiève (Loire, Ôvèrgne-Rôno-Arpes, Arpitània) el militant anarquista, antimilitarista i anarcosindicalista Jules Sellenet, també conegut com Francis Boudoux.

Sellenet fou assenyalat per primera vegada quan abandonà Tullins (Isèra, Ôvèrgne-Rôno-Arpes) el 28 d'agost de 1901. Poc després es troba a Coursan (Auda, Occitània) on es casà amb Pauline Joséphine Doumen.

Aleshores, fou incorporat al 157è Regiment d'Infanteria als Aups d'Auta Provença. Després, a causa de les seves opinions anarquistes, incorporat al 100è Regiment d'Infanteria a Narbona (Erau, Occitània).

En agost de 1904 deserta del seu regiment, s'amaga a Marselha (Boques del Roine, Provença, Occitània) i canvia d'identitat amb els papers del company llauner parisenc Francis Boudoux, amb la que farà servir per militar sindicalment a partir d'aleshors.

Ferrer de professió, va ser secretari del sindicat de Longwy (Meurthe-et-Moselle, Gran Est), va prendre part en la vaga de Lunéville (Meurthe-et-Moselle, Gran Est) d'abril i maig i de Longwy d'agost de 1905.

Fuig però «a causa de les indicacions provinents de la direcció de la Seguretat General, fou detingut com a desertor» a Auxerre (Yonne, Bourgogne-Franche-Comté) el 4 d'octubre de 1905. Sotmès a un consell de guerra a Montpelhièr (Erau, Occitània) fou condemnat el 7 de novembre de 1905 a dos mesos de presó amb perdó de sala i enviat al 12è Regiment d'Infanteria, abans de ser amnistiat. És membre de l'Associació Internacional Antimilitarista (AIA).

Amnistiat, tornarà a ser condemnat nombroses vegades per «delictes» lligats a conflictes laborals. En 1906 a Nancy (Meurthe-et-Moselle, Gran Est) fou condemnat diverses vegades per la seva acció militant. Aleshores vivia tot sol, havent deixat la seva companya i les criatures.

El 29 març de 1906, a Nancy es condemnat a quatre mesos de presó per «posar traves a la llibertat de treballar, tinència d'armes i infracció a la Llei d'antecedents penals». El 6 de juny d'aquell any, encara a Nancy, fou condemnat a un mes de presó per posar traves a la llibertat de treballar. El 29 maig de 1907, trobant-se a Nancy, fou de nou condemnat, aquesta vegada a quinze dies de presó per cops.

El juliol de 1907 jugà un paper important a la vaga de Raon-l'Étape (Vosges, Lorena, Gran Est). El 23 d'agost fou novament detingut per haver agredit un «esquirol» i el novembre condemnat pel tribunal correccional de Saint-Dié-des-Vosges (Vosgues, Gran Est), a sis mesos de presó i 100 francs de multa «per provocar la mort dels no vaguistes», pena confirmada pel tribunal d'apel·lació de Nancy el 28 de novembre de 1907.

Alliberat el 21 de febrer de 1908, el 4 de març fou elegit secretari de la Union des syndicats ouvriers de Meurthe-et-Moselle i fundà el periòdic La Voix Sociale, que reemplaçà Le Cri Populaire.

Assistí aleshores com a delegat al XVIè Congrés Nacional Corporatiu, que fou el 10è de la CGT, a Marseilha els dies 5-12 d'octubre de 1908.

En aquest temps publicava articles, de manera regular, a Le Réveil, Le Syndicaliste, La Vie Sociale de Meurthe-et-Moselle, a més de periòdics parisencs.

El seu activisme sindical, sota el nom de Boudoux, inquietà per igual a la patronal com a certs militants sindicalistes que discrepaven de les seves posicions llibertàries. En 1910 el sindicat dels obrers metal·lúrgics d'Auboué (Meurthe-et-Moselle, Gran Est), del qual era el secretari, el denuncia com a agent provocador al servei de l'amo de Forges, De Wendel. Per prevenció, la Union des syndicats de Meurthe-et-Mosellei, segons l'edició de l'11 de febrer de 1911 del periòdic Le Travailleur Socialiste, fou l'objecte d'una mesura d'exclusió a partir d'una indicació de la direcció de la CGT, per resoldre el cas a nivell confederal. Aquesta acusació si més no astorant, serà represa en la postguerra de 1914-1918 per sindicalistes vinculats al PCF.

Va marxar de la regió de Meurthe-et-Moselle l'abril de 1909 establint-se a Montceau-les-Mines (Saône-et-Loire, Bourgogne-Franche-Comté), on en el decurs de novembre de 1908 ja hi havia estat. Intentà adherir-se al sindicat dels miners, però els dirigents del sindicat s'hi van oposar, segons un informe policial «ja que creuen que es tracta d'un confident de la Policia o un element a sou dels reaccionaris».

El setembre 1912, no obstant, aconseguí ser elegit delegat al XVIIIè Congrés Nacional dels Sindicats, el 12è de la CGT.

Mobilitzat durant la Gran Guerra, fou destinat al 17è Regiment d'Infanteria i estigué en campanya un vint mesos. Obtingué la creu de guerra amb molt alta citació, doncs havia salvat la vida del seu oficial. Essent sergent furrier, vers l'agost de 1916 se'l alliberà del front i va ser enviat a treballar a la casa Alix et Laute, fàbrica d'aeroplans a Courbevoie (Hauts-de-Seine, Illa de França).

Una vegada llicenciat de l'exèrcit anà a viure a Bordèu (Gironda, Nova Aquitània, Occitània), on  reprendrà la seva militància sindical i anarquista.

Estigué en contacte amb Sébastien Faure i fou membre actiu del Comité de Défense Syndicaliste, fundat el gener de 1916 i del qual, durant un temps, en fut el secretari, com també fou secretari del Syndicat des Charpentiers en fer de le Sene, segons CQFD, del 24 de febrer de 1917.

L'exclusió en 1910-1911 dels sindicats de Meurthe-et-Moselle va ser represa i tractada per la direcció de la CGT. Una circular, signada per  Léon Jouhaux, datada a París (Illa de França), el 10 d'abril de 1919, i adreçada als sindicats confederats, anunciava que el cas Sellenet, dit Boudoux, havia estat examinat pel Comitè Confederal Nacional (CCN) en sessió del 23 al 25 de març de 1919. Vist el plet aixecat per la Union Départementale de Meurthe-et-Moselle, el Comitè Confederal Nacional considerà que Boudoux «essent aleshores secretari del Syndicat des Ouvriers Métallurgistes d'Auboué, es va convertir en l'agent de M. de Wendel, amo de Forges a la regió, apareix a través dels fets de l'època (1909-1910) com un agent patronal provocador, que a més a Meurthe-et-Moselle, per no parlar que d'aquesta regió, hi provocà molts enganyats i víctimes», Ell mai volgué assabentar-se de tot plegat, no compareixent per a res, mentre el CCN declarà que calia universalitzar en la CGT la mesura d'exclusió presa pel Syndicat des Ouvriers Métallurgistes d'Auboué, la Unió Departamental de Meurthe-et-Moselle i la Fédération des Métaux i que per tant: «Boudoux ne pourra plus exercer, où que ce soit, aucun mandat syndical» (Arch. Nat. F7/13 576, rapport du 22 avril 1919).

Col·laborador del periòdic Le Libertaire aquests temps, no respongué d'altra manera que amb insults (número del 30 d'abril de 1919 a Le Libertaire).

Les mateixes acusacions contra seu van tornar arran dels creixents enfrontaments del PCF amb els anarquistes dons la CGTU. Ell militava aleshores activament a la Union Anarchiste (UA), participant al congres d'aquest organització celebrat a París els dies 12 i 13 d'agost de 1923 i els dies 1er al 3 de novembre de 1924.

L'11 de gener de 1924, a la sala parisenca de la Grange-aux-Belles, és ferit en un míting que acabà en una brega entre anarcosindicalistes i militants del Partit Comunista Francès (PCF), el decurs d'aquesta dos anarquistes hi van morir de ferides de bala.

Un stalinista, Monmousseau, deu anys més tard evocà aquests fets al diari L'Humanité (13 novembre 1935), acusant-lo. Ell va replicar al periòdic Terre Libre de desembre d'aquell any.

Després pertanyí al Syndicat Unique du Bâtiment (SUB) de Carrières-sur-Seine (Yvelines, Illa de France), sortit de la CGTU. Més endavant,  exercí les funcions de secretari del SUB de París entre 1925 i 1926 al mateix temps que milità a grup anarquista de Bezons (Val-d'Oise, Illa de França).

Jules Sellenet com a secretari de la Fédération Nationale Autonome du Bâtiment aconsegueix fer adoptar el 18 de juliol de 1926 la moció Jouve-Barthes-Boudoux, que reclamava el reagrupament de totes les forces del sindicalisme autònom en una tercera central sindical.

En 1926 esdevé secretari de la Federació de la Construcció de la Confederació General del Treball - Sindicalista Revolucionària (CGT-SR), escissió sindical revolucionària de la CGT cofundada per Pierre Besnard i ell mateix. Domiciliat a Carrières-sur-Seine, es presentà, per principis, com a candidat anarquista a les eleccions legislatives de 1936 per la primera circumscripció electoral de Versailles (Yvelines, Illa de França).

Quan esclata la Guerra Civil el juliol de 1936 se'n va a Barcelona a fer costa a la revolució col·lectivista autogestionària, passant per la frontera del Pirineu Oriental, i combat un temps al front d'Aragó en les files de la Columna Durruti. Tornà a l'Hexàgon per assistir al VI Congrés de la CGT-SR, en 1937.

A les vigílies de la Segona Guerra Mundial interimperialista, Sellenet era l'encarregat de la propaganda de la Fédération CGT-SR du Bâtiment. Feia de manyà del ferro i residia a Carrières-sur-Seine.

Jules Sellenet va morir el 17 de març de 1941 a Argenteuil (Val-d'Oise, Illa de França).