Odoardo Ghillani
El 18 de juliol de 1899 neix a Calestano (Parma) l'anarquista, anarcosindicalista i lluitador antifeixista Odoardo Ghillani
Expulsat de l'Estat espanyol en 1932 per les autoritats republicanes a causa de la seva militància anarquista a Barcelona, en 1936, quan l'esclat de la Guerra Civil, retornà clandestinament per la frontera del Pirineu Oriental a Barcelona amb el suport dels companys i lluità al front d'Aragó enquadrat en la «Columna Ascaso», on també va tenir problemes
Odoardo Ghillani: El 18 de juliol de 1899 neix a Calestano (Parma, Emília-Romanya) l'anarquista, anarcosindicalista i lluitador antifeixista Odoardo Ghillani, conegut com Occhioni i Parma, i a l'exili francès com Les Gros Yeux, i que va fer servir diversos pseudònims (Odoardo Gandolfi, Idolardo Gandolfi, Edouard Onillani, Jules Robert Ferry i Giovanni Casanova). El seu pare es deia Beniamino i la seva mare, Eugenia Ollari. Quan era infant emigrà amb els seus pares a Suïssa i també a Alemanya.
En 1918 retornà a Itàlia per a servir a l'exèrcit i lluità en infanteria als fronts durant l'últim any de la Gran Guerra.
En 1921 va ser llicenciat i retornà a Calestano on s'afilià a la Lliga dels Jornalers local.
Passà uns anys anant i venint per les ciutats del nord d'Itàlia, estant-s'hi una temporada a Mestre (Venècia, Vèneto, Itàlia), buscant feina i finalment decidí emigrar, passant clandestinament a Suïssa.
En 1923 s'instal·là a París (Illa de França) i el 13 de febrer de 1924 se li va decretar l'expulsió per raons polítiques, ordre que no acomplí.
El 2 d'agost de 1924 va ser detingut amb altres anarquistes italians arran d'un enfrontament amb un grup de feixistes italians a París.
El 6 de setembre de 1924 va ser condemnat a dos mesos de presó per infracció al decret d'expulsió.
El 15 de gener 1926 va ser novament detingut pel mateix delicte i condemnat a dos meso de presó.
Un cop lliure, decidí restar a París sota el nom fals d'Odoardo Gandolfi i treballà com a pintor en la construcció.
En aquesta època viatjà a Bèlgica.
En 1928 va ser novament detingut pel mateix motiu i condemnat el 31 de desembre a quatre mesos de presó.
Posteriorment es traslladà a Barcelona, on participà en els moviments que donarien, més endavant, lloc a la República del 14 d'Abril de1931 i formà part del grup anarquista «Germinal» (Laciotto Bini, Vincenzo Capuana, Virgilio Gozzoli i altres miitants). El seu domicili esdevingué lloc de trobada d'antifeixistes i d'anarquistes que s'acostaven a Barcelona.
Aleshores, fou acusat per la policia de Barcelona d'haver participat en un atemptat al pavelló italià, per feixista, de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929 i detingut per haver assistit a un congrés anarquista. Un cop alliberat restà a Barcelona, on finalment va ser novament detingut per les seves opinions polítiques i com a còmplice del presumpte intent de fugida de dos anarquistes italians (Burlando i Baffoni).
Ja amb la República, en 1932 se li va decretar l'expulsió del territori de l'Estat espanyol.
Quan l'esclat de la Guerra Civil, retornà clandestinament per la frontera del Pirineu Oriental a Barcelona amb el suport dels companys i lluità al front d'Aragó enquadrat en la «Columna Ascaso». Però la seva estada va ser curta, ja que va patir de nou la persecució republicana burgesa, cosa que el va obligar a retornar a l'Estat francès. El gener de 1937, havia estat definit pel periodista Fausto Nitti, secretari de la Liga Italiana dei Diritti dell'Uomo (LIDU, Lliga Italiana dels Drets de l'Home), en un nota publicada en el periòdic Nuovo Avanti!, com a «indigne de pertànyer a l'organització antifeixista».
D'antuvi s'instal·là a Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània) i després en diverses ciutats d'Aquitània, sota el nom fals de Giovanni Casanova.
Posteriorment s'instal·là a Bordèu (Gironda, Nova Aquitània, Occitània), on romangué fins el 1938.
En aquesta època també va fer curtes estades a Bèlgica. `
L'estiu de 1939 demanà permís per poder partir cap a Mèxic, però no obtingué l'autorització del Ministeri de l'Interior francès.
Quan esclatà la Segona Guerra Mundial interimperialista i l'Estat Italià passà a ser un enemic de la República francesa, va ser posat sota vigilància a Mende (Losera, Occitània) i després va ser reclòs al camp de concentració de Rieucros (Mende, Losera, Occitania).
Posteriorment fou traslladat al camp de concentració de Vernet d'Arièja (Arièja, Occitània), on va romandre fins a la seva repatriació a Itàlia el maig de 1941.
Detingut per la policia feixista de fronteres a Menton (Aups Maritims, Provença-Aups-Còsta d'Azur, Occitània, municipi aleshores ocupat per Itàlia), va ser jutjat per haver fet propaganda antifeixista i per haver lluitat contra el feixisme espanyol al front d'Aragó en 1936, i se li va assignar confinament per cinc anys a l'illa de Ventotene (Mar Tirreno, Isole Ponziane, Latina, Laci).
El setembre de 1943 va ser alliberat i retornà a Calestano on, després d'haver servit d'intèrpret a un comandant alemany, segons ell amb l'avinença de la Resistència, va ser novament detingut el 13 d'octubre de 1943 i reclòs a la presó de Parma (Parma, Emília-Romanya). El desembre d'aquell any va ser traslladat al camp de concentració d'Scipione di Salsomaggiore (Bore, Emília-Romanya).
El juliol de 1944 els nazis el volien enviar com a treballador a Alemanya, però la seva salut malmenada va fer que restés al camp. L'octubre de 1945 va ser alliberat per les tropes partisanes.
Sembla que retornà a Calestano i que col·laborà amb el Comitato di Liberazione Nazionale (CLN, Comitè d'Alliberament Nacional) local.
Odoardo Ghillani va morir el 28 d'octubre de 1980 a Parma.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada