Naixement de Progreso Alfarache Arrabal

Progreso Alfarache

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST

En l'edició del 20 de gener de 2018 al traçar la biografia del militant anarquista i anarcosindicalista Progreso Alfarache Arrabal es desconeixia el dia i el mes del seu naixement l'any 1897 a Algesires, solament les dades de la seva defunció a Ciutat de Mèxic DF (20 de febrer de 1964). Avui tenim les dades que ens faltaven sobre el seu naixement (5 de juny de 1897).

Progreso Alfarache Arrabal: El 5 de juny de 1897 neix a Algesires (Badia d'Algesires, Camp de Gibraltar, Cadis, Andalusia) l'anarquista i anarcosindicalista Progreso Alfarache Arrabal, també conegut com Antonio Rodríguez, pseudònim amb el qual signava els articles en la premsa.

El seu pare es deia José Alfarache i la seva Manuela Arrabal. D'educació autodidacta, es va adherir molt jove a la Confederació Nacional del Treball (CNT) andalusa.

Impressor i linotipista de professió, en 1919 va ser un dels delegats del Sindicat d'Arts Gràfiques de Sevilla en el Congrés de la CNT al Teatre de la Comèdia de Madrid (Castella la Nova). Aquell mateix any va ser detingut, amb altres militants (Vallina, Viejo, Chacón, Sánchez Rosa, Oliveira, Daza), arran de la vaga dels lloguers sevillana.

Cap al 1920 va ser elegit secretari de la CNT andalusa i redactor del seu òrgan d'expressió Solidaridad Obrera --redacció de Sevilla (Comarca Metropolitana de Sevilla, Andalusia)--, fins i tot durant el seu empresonament el maig d'aquell any.

Durant la dictadura del general Miguel Primo de Rivera es va exiliar a l'hexàgon francès, on va passar uns quants anys abans de retornar clandestinament a la Península.

En 1928 va ser membre de la redacció del periòdic Despertad i del grup anarquista «Solidaridad». En 1929 va conèixer l'escriptor Ramón J. Sender, amb qui l'unirà una gran amistat.

A partir del juny de 1930 va ser elegit secretari del Comitè Nacional de la CNT-AIT. L'agost de 1930 va participar en la Conferència Andalusa i com a observador de la CNT-AIT junt amb Rafael Vidiella en la reunió que donaria lloc al Pacte de Sant Sebastià, acord de les diverses forces republicanes per fer caure la monarquia.

El 27 de setembre de 1930 va ser detingut a Jérez de la Frontera (Campiña de Jérez, Cadis, Andalusia) i considerat com el principal responsable del Comitè Revolucionari català que conspirava contra el dictador Miguel Primo de Rivera.

L'octubre de 1930 va ser empresonat a Jérez de Frontera, però va continuar dirigint durant el seu tancament el periòdic Acción, (Barcelona, 19 febrer 1930-abril 1931), publicat pel grup  «Solidaridad» i, probablement, la revista Mañana (Barcelona, maig 1930- juny 1931) publicada pel mateix grup oposat à l'activitat de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) dintre la CNT-AIT. El març de 1931 va ser alliberat, juntament amb Ángel Pestaña.

A començaments d'abril de 1931 va ser processat, com a redactor de Solidaridad Obrera, per un article publicat en aquest periòdic barceloní.

Després de la proclamació de la República del 14 d'Abril, va participar en el Congrés Extraordinari de la CNT-AIT celebrat entre l'11 i el 16 de juny de 1931 a Madrid. L'agost d'aquell any va participar en l'elaboració del anonenat «Manifest dels Trenta», text que signà. Exclòs de la CNT-AIT, es va arrenglerar amb els cenetistes Sindicats d'Oposició i fou un dels signants del manifest a favor de la creació d'una Aliança Obrera. En aquell temps fou redactor de nombroses publicacions llibertàries com el setmanari trentista Cultura Libertaria (Barcelona, 1931-1933, 65 números) o  Estudios Sociales, i director de Vida y Trabajo, entre 1932 i 1933.

El 28 de maig de 1932 va ser jutjat en consell de guerra pel delicte d'injúries a la Guàrdia Civil per l'article «La investigación parlamentaria por los sucesos de Sevilla», publicat en Solidaridad Obrera el 28 de juny de 1931, i fou condemnat a sis mesos de presó. Com que no s'hi presentà, va ser detingut el 5 d'agost de 1932.

El setembre de 1933 va ser nomenat vicesecretari del Sindicat d'Indústries Gràfiques i Similars de la CNT de Barcelona.

Durant la Guerra Civil va ser membre del Consell d'Economia de la Generalitat de Catalunya i va ser el secretari d'Horacio Martínez Prieto quan aquest va ser nomenat ministre del Govern de la República Espanyola.

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939 aconseguí passar la frontera del Pirineu Oriental, essent internat al camp de concentració del Barcarès (la Costa Salanquesa, Vall de l'Aglí, la Salanca, Rosselló).

Finalment va poder exiliar-se a Mèxic, on va defensar les tesis col·laboracionistes de la CNT amb el Govern de la República Espanyola en l'Exili que mantenia la denominada Delegació cenetista i va organitzar en 1942 el grup «Nueva FAI».

En 1944 va ser secretari del Nucli de la CNT a Mèxic i va participar en el Govern de la República Espanyola presidit per José Giral Pereira com a Director de Pesca en el Ministeri d'Agricultura. Aleshores fou desautoritzat per la Subdelegació de la CNT a Mèxic igualment que en el cas de Miguel Yoldi, Pere Cané i Feliciano Subero, tots ells en la mateixa posició.

Alhora que col·laborava en molts títols de la premsa llibertària en l'exili i en espacial a l'òrgan Solidaridad Obrera (periòdic editat a Mèxic), subtitulat Portavoz de la militancia cenetista en el exilio, del que fou director entre 1944 i 1945 i que E. Maldonado n'era l'administrador.

A finals de 1946 va entrar clandestinament a l'Estat espanyola per representar els grups de l'exili en el Comitè Nacional de la CNT col·laboracionista de l'Interior. Detingut el març de 1947 a Madrid, va ser empresonat uns quants anys a Madrid i al penal d'Ocaña (Mesa de Ocaña, Toledo, Castella la Nova).

Un cop alliberat va retornar a Mèxic, on a partir de 1963 i fins a la seva mort va ser director de la revista Comunidad Ibérica (Mèxic, 1962-1971, 49 números). Aleshores fou reemplaçat en la direcció de la revista per Fidel Miró.

A Mèxic es casà amb l'antiga companya de Pedro Massoni Viva (1888-1933), Rosita, que tenia un taller de modista on hi treballaven moltes dones militants de la CNT.

Progreso Alfarache Arrabal va morir a resultes d'una intervenció quirúrgica el 20 de febrer de 1964 al Sanatori Espanyol de la Ciutat de Mèxic DF (Mèxic). En morir va pronunciar les següents paraules, en castellà: «Amo més la CNT que la meva mare.»

Fonts: M. Iñiguez Enciclopédia...// Solidaridad Obrerra, Alger, 20 d'abril de 1946// Espoir, Tolosa de Llenguadoc, núm.195, 26 de setembre de 1965 (necrològica d'A. Vidal)// Tierra y Libertad, Mèxic, febrer 1964// web Los de la Sierra//web Anarcoefemèrides (5 de juny i 20 de febrer)//.