Miguel Rausa Berniz
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 5 de juny de 1919 neix a Vallobar (Baix Cinca) l'anarcosindicalista Miguel Rausa Berniz
En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i va ser internat als camps de concentració de Sant Cebrià de Rosselló, El Barcarès i la platja d'Argelers de la Marenda
El desembre de 1939 va ser enviat per a treballar a la frontera belga fins l'Ocupació alemanya. Detingut a Épernay (Marne) va ser enviat a Châlons-en-Champagne (Marne) i després a Deux Sèvres (Poitou-Charentes), fugí a Lesinhan de las Corbièras (Erau) i novament detingut, entre juliol de 1940 i gener de 1941, va estar tancat a Argelers de la Marenda. Enrolat en una Companyia de Treballadors Estrangers a Prada de Conflent, va ser novament enviat al camp d'Argelers de la Marenda per haver participat en una protesta col·lectiva, on va romandre fins el maig de 1941, quan va ser enviat a treballar a les vinyes de Bèsiers durant gairebé dos anys i per indisciplina va ser enrolat en una altra CTE durant dos mesos, i el maig de 1943 va ser enviat a les fortificacions nazis de Seta, on es pogué centrar una mica i participar en la reorganització de la CNT
Miguel Rausa Berniz: El 5 de juny de 1919 neix a Vallobar (Baix Cinca, Osca, Aragó) l'anarcosindicalista Miguel Rausa Berniz. El seu pare es deia Miguel Rausa Vilas i la seva mare, Jacinta Berniz Viñola. Era fill d'una família de petits agricultors republicana i atea de sis germans. Cap dels germans no van ser batejats, això en els durs temps de la dictadura del general Miguel Primo de Rivera. Quan tenia nou anys quedà orfe de mare i la família pogué sortir endavant gràcies a la dedicació de les germanes majors, podent assistir a l'escola fins els 13 anys.
Quan es proclamà la República espanyola s'afilià, amb el seu germà Manuel (Vallobar, 23/10/1921- 16/11/2009), a la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) del seu poble i fou membre de l'AteneuLlibertari, creat el febrer de 1936.
Durant el procés revolucionari col·lectivista, després d'un intent frustrat d'enrolar-se en la «Columna Durruti» amb 17 anys, treballà en la col·lectivitat agrícola local.
El febrer de 1937 marxà cap al front i combaté en la 130 Brigada Mixta i en la 43 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola, comandada per Antonio Beltrán Casaña (El Esquinazao) i de caire stalinista, i amb la qual lluità a Bielsa (Sobrarb, Osca, Aragó) fins a juny de 1937.
Més tard hagué de passar la frontera del Pirineu i retornà a la Península, lluitant al front de l'Ebre, on va ser ferit en un braç i hagué de ser hospitalitzat a Barcelona. Posteriorment reprengué la lluita al front fins la desfeta republicana.
En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i va ser internat als camps de concentració de Sant Cebrià de Rosselló (Costa Sorrenca, Plana de Rosselló, Rosselló), El Barcarès (Costa Salanquesa, la Salanca, Rosselló) i la platja d'Argelers de la Marenda (Costa Vermella, Rosselló).
El desembre de 1939 va ser enviat per a treballar a la frontera belga fins l'Ocupació alemanya. Detingut a Épernay (Marne, Xampanya-Ardenes, Gran Est) va ser enviat a Châlons-en-Champagne (Marne, Xampanya-Ardenes, Gran Est) i després a Deux Sèvres (Poitou-Charentes, Nova Aquitània), fugí a Lesinhan de las Corbièras (Erau, Occitània) i novament detingut, entre juliol de 1940 i gener de 1941, va estar tancat a Argelers de la Marenda. Enrolat en una Companyia de Treballadors Estrangers (CTE) a Prada de Conflent (Conflent), va ser novament enviat a Argelers de la Marenda per haver participat en una protesta col·lectiva, camp on va romandre fins el maig de 1941, quan va ser enviat a treballar a les vinyes de Bèsiers (Erau, Occitània) durant gairebé dos anys. Després, per indisciplina, va ser enrolat en una altra CTE durant dos mesos i el maig de 1943 va ser enviat a les fortificacions nazis de Seta (Erau, Occitània), on es pogué centrar una mica i participar en la reorganització de la CNT.
El seu pare va morir en 1942 en una presó franquista d'Uesca (Plana de Uesca, Aragó).
Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista treballà de paleta, continuà militant en la CNT-AIT en l'Exili de Seta (Erau, Occitània) i en va ser nomenat secretari, coordinador i tresorer.
Entre el 6 d'agost de 1959 i 1973 formà part de la «Secció Solidaritat Voluntària Vallobar en l'Exili».
En els anys setanta assistí en diverses ocasions a les reunions a Narbona (Erau, Occitània) de Presència Confederal (periòdic Frente Libertario), sense abandonar les posicions anarcosindicalistes de la CNT, una qüestió cenetista de l'exili que en principi s'arreglà amb la reunificació cenetista a l'Interior el febrer de 1976.
La seva companya fou Pilar Blázquez García. El seu fill Germinal Rausa (Minal) també és militant llibertari. El seu germà peti, Manuel, paleta i encofrador, va militar a Seta a la CNT-AIT i a les Joventuts Llibertàries.
Miguel Rausa Berniz va morir en 2014 a Seta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada