Nord-est Llibertari: Jerónimo Faló Villanueva

divendres, 5 de juny del 2020

Jerónimo Faló Villanueva

Jerónimo Faló Villanueva en l'enterrament de Germinal Gracia (Tolosa de Llenguadoc, 1991)

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST

El 5 de juny de 1922 neix a La Puebla d'Íxar (Baix Martín) l'activista anarquista, anarcosindicalista i resistent antifranquista llibertari Jerónimo Faló Villanueva

A finals dels anys quaranta del Segle XX, durant el primer franquisme, va fer d'enllaç Interior/Exili i guia fronterer al Pirineu Oriental per als grups guerrillers llibertaris i per a diverses delegacions orgàniques del Moviment Llibertari Espanyol

Jerónimo Faló Villanueva: El 5 de juny de 1922 neix a La Puebla d'Íxar (Baix Martín, Terol, Aragó) l'activista anarquista, anarcosindicalista i resistent antifranquista llibertari Jerónimo Faló Villanueva, conegut com El Linotipista.

A finals dels anys quaranta del segle XX, durant el primer franquisme, va fer d'enllaç Interior/Exili i guia fronterer al Pirineu Oriental per als grups guerrillers llibertaris i per a diverses delegacions orgàniques del Moviment Llibertari Espanyol (MLE); fou ell qui, el setembre de 1946, passà Jaume Amorós Vidal (Liberto) al Principat de Catalunya des de l'exili.

El 30 de setembre de 1946 va ser detingut en un tren i tancat a la presó Model de Barcelona. A la garjola formà part de la Comissió de Premsa que publicà diferents periòdics clandestins: Esfuerzo, òrgan de les Joventuts Llibertàries; Ágora, revista teòrica d'aquest mateix grup; i Acarus Scabiosi, butlletí humorístic; confeccionant a mà els exemplars amb altres companys (Manuel Fernández Rodríguez, Tomás Germinal Gracia Ibars i altres) i aquests passaven de cel·la en cel·la i alguns a l'exterior.

Va ser alliberat el 20 de juny de 1947 i uns dies després es trobà a la plaça de la Sagrada Família amb el doctor Pujol Grua, que també feia poc havia sortir de la Model, quan coincidiren amb Josep Lluís Facerias.

El març de 1948 passà a l'exteior la delegació de la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL) de l'Interior, formada per Ramón González Sanmartí i Juan Alcácer Albert, que venien de Madrid (Castella la Nova) i de Donostia (Donostialdea, Guipuzkoa, País Basc, Euskal Herria).

Instal·lat a Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània), milità en la Federació Local de la Confederació Nacional del Treball de l'Exili (CNT-AIT).

Jerónimo Faló Villanueva va morir el 26 de maig de 2010 a Tolosa de Llenguadoc.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...