Gregorio Oliván García
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 5 de juny de 1907 neix a Saragossa el jutge, poeta i militant anarcosindicalista Gregorio Oliván García
Pocs dies abans de la caiguda de Barcelona a mans feixistes el gener de 1939, camí de l'exili passà amb la seva família la frontera del Pirineu Oriental
Gregorio Oliván García: El 5 de juny de 1907 neix a Saragossa (Aragó) el jutge, poeta i militant anarcosindicalista Gregorio Oliván García. El seu pare es deien Rufino Oliván i la seva mare, Rufina García.
Es llicencià en Dret i en Filosofia i Lletres i exercí de jutge professionalment.
A començaments de la República espanyola va fer per primer cop de jutge, d'antuvi, durant dos mesos, a Herrera del Duque (Cijara, Badajoz, Extremadura), on combaté durament els usurers, i, a partir del juliol de 1933, a Cariñena (Campo de Cariñena, Saragossa, Aragó).
Durant els anys republicans es vinculà estretament a la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) i al moviment llibertari en general.
Quan el cop militar feixista de juliol de 1936 es trobava de vacances al Pirineu i passà a territori francès, però retornà a la Península pel Principat de Catalunya, on s'establí i exercí diversos càrrecs.
L'agost de 1936 va ser nomenat jutge especial d'instrucció dels sumaris per delictes de rebel·lió a la província de València (País Valencià) i com a tal hagué d'instruir el cèlebre sumari de la «Quinta Columna», que encartà 58 individus dretans pro franquistes.
El 17 de novembre de 1936, la Secretaria General de la CNT-AIT de Barcelona envià una carta al ministre de Justícia del Govern de la República Espanyola en aquests termes: «És Gregorio Oliván home d'absoluta confiança i pot ser destinat a una zona de Catalunya o on sigui que s'hagi de fer justícia. No es tracta de recomanar ningú, sinó de garantir una persona l'adhesió de la qual a la nostra causa és poc comú entre els qui exerceixen o han exercit fins ahir la justícia legal a Espanya.».
En 1937 va ser nomenat jutge al servei del Tribunal Central d'Espionatge a Barcelona. També exercí aquest càrrec a Maó (Menorca, Illes Balears) durant poques setmanes.
Amant de la poesia, durant la Guerra Civil i el primer exili publicà quatre llibres de poemes, fortament influenciats per Federico García Lorca: Romances de fuego (1937), Romances de hierro (1938), Noviembre. Homenaje a la defensa de Madrid (1938) i Romances de la derrota (1939).
El 24 de setembre de 1938 va fer la conferència «Los grandes inútiles (reivindicación de la poesia)» al Teatre Faros, organitzada per la Federació Local de Joventuts Llibertàries de Barcelona. Pocs dies abans de la caiguda de Barcelona a mans feixistes el gener de 1939, camí de l'exili passà amb la seva família la frontera del Pirineu Oriental.
En 1944 s'instal·là a Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània), on exercí de conseller jurídic de la CNT, després de l'Alliberament.
En 1945 fou un dels fundadors de la CNT en l'Exili a Montroulez (Finisterre, Bretanya).
Durant la postguerra mundial va fer mítings i conferències, entre altres localitats, a Tolosa de Llenguadoc i Còrdas d'Albigès (Albigès, Tarn, Occitània), i s'oposà a les maniobres stalinistes de la Unió Nacional Espanyola (UNE).
En el Ple Confederal, celebrat entre el 15 i el 18 de juny de 1945 a Tolosa de Llenguadoc, va ser nomenat secretari, amb Josep Pujol Grua i Antoni Carbonell, del Comitè Nacional de Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA), establert a Tolosa de Llenguadoc.
En 1947 publicà el llibre antològic de poemes Romancero de la libertad i també aquest any obtingué el II Premi del «Concurs d'Art Teatral i Líric» de la Secció de Propaganda del Moviment Llibertari Espanyol (MLE) i de la CNT-AIT en l'Exili amb la farsa poètica en un acte Claro de luna.
En aquesta època era el director artístic de la Companyia Teatral de Teodoro Monge Villar.
També en 1947 col·laborà en l'«Exposició d'Art Espanyol Exiliat», que se celebrà a la Cambra de Comerç de Tolosa de Llenguadoc, organitzada per la Secció de Cultura del MLE-CNT.
En 1948 participà en la creació de la Federació Espanyola de Juristes Demòcrates (FEJD).
A l'exili, al no poder fer de jurista, es guanyà la vida fent d'artesà pelleter.
El 5 de febrer de 1949 impartí la conferència «Renacer del pacifismo», a la Federació Local de la CNT-AIT en l'Exili de París (Illa de França).
Trobem articles seus entre altres publicacions llibertàries a Así, Cenit, CNT, Espoir, Ilustración Ibérica, Inquietudes, Solidaridad Obrera, Umbral i UNO.
La seva companya fou Elena López.
Gregorio Oliván García va morir el 18 d'octubre de 1961 al seu domicili de Saint-Germain-en-Laye (Yvelines, Illa de França).
Deixà inèdit Partida en dos.
En 1998 Marie Fleur Lepage Sirven publicà el llibre Le Romacero de la libertad de Gregorio Oliván, ou l'itinéraire d'un poète au coeur de la guerre d'Espagne.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada