Antonio García Barón
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 10 de maig de 1922 neix a Montsó (Cinca Mitjà) l'anarcosindicalista Antonio García Barón
El 10 de febrer de 1939, en el decurs de la Retirada republicana, procedent de la Seu d'Urgell creuà el pont internacional a Puigcerdà amb les restes de la 26 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola (la Columna Durruti militaritzada), comandada per Ricard Sanz, però en perfecta formació militar de la tropa, mentre una secció de soldats francesos els hi presentava armes d'honor, i tot passant la frontera per Llívia i la Guingueta d'Ix. Patí el mateix destí que els seus companys de columna --internat primer a La Tor de Querol i a Montlluís--, després va ser internat al camp de concentració de Vernet d'Arièja. L'octubre de 1939, fugint de la misèria del camp, s'enrolà en l'Exèrcit francès i va ser enviat a la V Companyia d'Armes de Cambrai, formada per estrangers, per cavar trinxeres i defensar la Línia Maginot fou fet presoner el juny de 1940 després de combatre les tropes alemanyes durant la primavera de 1940, quan intentava arribar al Regne Unit des de Dunkerque, i enviat, primer, a Nuremberg i, a partir del 6 d'agost de 1940, al camp nazi de Mauthausen sota la matrícula 3.422, del que va sobreviure
Antonio García Barón: El 10 de maig de 1922 neix a Montsó (Cinca Mitjà, Uesca, Aragó) l'anarcosindicalista Antonio García Barón, també conegut com Antonié i El Rubio.
Fill de pagesos i pastors de classe mitjana i republicans, en 1934 començà a freqüentar el local de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT), de forta implantació a Montsó, i especialment la seva important biblioteca, on llegí els clàssics anarquistes (Reclus, Kropotkin, Mella, Urales i altres).
Arran del cop militar feixista de juliol de 1936, i malgrat la seva curta edat, s'enrolà com a milicià en la Columna Durruti al seu pas per Montsó.
El 10 de febrer de 1939, en el decurs de la Retirada republicana, procedent de la Seu d'Urgell (Alt Urgell) creuà el pont internacional a Puigcerdà (Baixa Cerdanya) amb les restes de la 26 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola (la Columna Durruti militaritzada), comandada per Ricard Sanz, però en perfecta formació militar de la tropa, mentre una secció de soldats francesos els hi presentava armes d'honor, i tot passant la frontera per Llívia (Baixa Cerdanya) i la Guingueta d'Ix (Alta Cerdanya). Patí el mateix destí que els seus companys de columna --internat primer a La Tor de Querol (Alta Cerdanya) i a Montlluís (Conflent)--, després va ser internat al camp de concentració de Vernet d'Arièja (Arièja, Occitània).
L'octubre de 1939, fugint de la misèria del camp, s'enrolà en l'Exèrcit francès i va ser enviat a la V Companyia d'Armes de Cambrai, formada per estrangers, per cavar trinxeres i defensar la Línia Maginot.
Després de combatre les tropes alemanyes durant la primavera de 1940, intentà arribar al Regne Unit des de Dunkerque (), però el juny de 1940 va ser detingut pels nazis i enviat, primer, a Nuremberg () i, a partir del 6 d'agost de 1940, al camp nazi de Mauthausen (Alta Àustria, Àustria) sota la matrícula 3.422.
Després de cinc anys treballant a l'infern de la pedrera del camp, el 10 de maig de 1945 va ser enviat formant part d'un comando a la fàbrica Heinkel de Viena (Baixa Àustria, Àustria) i, després del bombardeig del camp pels aliats, a fer tasques agrícoles.
En 1945 aconseguí fugir i va fer de guia a les tropes nord-americanes cap a Mauthausen, camp que fou alliberat el 5 de maig de 1945. Després de la guerra s'instal·là a París (Illa de França), on treballà a la fàbrica Marconi i va fer amistat amb l'escriptor anarquista Gaston Leval.
Creuà clandestinament el Pirineu i, vestit de capellà, visità la seva mare a Montsó, i tornà a París.
En 1951, animat per Leval, marxà a Amèrica i s'instal·là a Rurrenabaque (Beni, Bolívia), a la selva amazònica boliviana, on creà el desembre de 1953 amb la seva companya Irma Cortez --amb qui tingué posteriorment cinc criatures-- una mena de paradís llibertari en una zona del riu Beni, que batejà com «República Independent del Quiquibey», vivint de la pesca i de la caça de manera autogestionària --manipulant un parany per a jaguars perdé la mà dreta--.
En 1995 l'escriptor Manuel Leguineche publicà El precio del paraíso. De un campo de exterminio al Amazonas sobre la seva experiència.
El desembre de 2000, acompanyat pel seu amic i membre de l'Ateneu Llibertari Estel Negre de Palma (Mallorca, Illes Balears), Pedro de Echave García (Peter, Guindilla), i amb el suport econòmic de l'Ateneu Llibertari Estel Negre i la Federació Local de la CNT de Palma, retornà a la Península per arranjar determinades qüestions familiars i visitar un reputat oftalmòleg, moment que aprofità, abans de retornar a Bolívia, per fer diverses conferències: Saragossa (Aragó), Barcelona, Palma i altres localitats sobre els camps de concentració nazis i la implicació de l'Església catòlica i les autoritats franquistes en aquest crim.
En 2005 publicà, editat per José Joaquín Beeme, García Barón. Un anarquista de Monzón en la selva boliviana. Cinco años de superviviente en Mauthausen.
Malalt de glaucoma, abandonà amb la seva companya la selva i marxà a San Buenaventura (Abel Iturralde, La Paz, Bolívia) on sabedor del seu destí deixà de prendre aliments. Dues setmanes després, el 17 de novembre de 2008, Antonio García Barón va morir a San Buenaventura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada