Santiago Suria

Santiago Suria

El 10 d'abril de 1962 és assassinat a Alger l'anarquista i anarcosindicalista 

Santiago Suria. Havia nascut en 1900 a València

Durant la Guerra Civil n'ocupà càrrecs de responsabilitat i en el decurs de la retirada de 1939 passà la frontera del Pirineu Oriental. A Lézardrieux (Bretanya) aconseguí embarcar-se cap al Magrib. Internat al camp de concentració de Camp Morand (Boghari, Alger) formà part del grup de joves llibertaris «Exilio», que publicà un periòdic del mateix nom

Santiago Suria: El 10 d'abril de 1962 és assassinat a Alger (Algèria) l'anarquista i anarcosindicalista Santiago Suria, conegut com Surieta o, pels seus enemics, Le Bossu (el Geperut). Havia nascut en 1900 a València (l'Horta de València, País Valencià). Geperut de naixement, a penes midava un metre. El seu pare fou un modest marbrista artesà molt humil.

Ben aviat s'adherí al moviment anarquista i es mostrà especialment actiu en els ateneus llibertaris.

Durant la Guerra Civil n'ocupà càrrecs de responsabilitat i en el decurs de la retirada de 1939 passà la frontera del Pirineu Oriental. A Lézardrieux (Bretanya) aconseguí embarcar-se cap al Magrib. Internat al camp de concentració de Camp Morand (Boghari, Alger, Algèria), formà part del grup de joves llibertaris «Exilio», que publicà un periòdic del mateix nom.

Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista s'instal·là a Alger on s'afilià a la Federació Local de la Confederació Nacional del Treball en l'Exili (CNT-AIT) i ocupà la funció de responsable de paqueteria i de distribució i venda de propaganda (periòdics, fullets, llibres, etc.).

Al seu domicili creà una important biblioteca i per un mòdic preu prestava els llibres. Compaginava aquesta activitat amb el seu ofici de sabater. Des del matí fins cap al tard recorria els carrers d'Alger, i especialment els del popular barri de Bab El-Oued on vivia, distribuint la premsa llibertària.

També va participar en una cooperativa de producció de sabates que havien muntat companys confederals.

En acabar la guerra d'Algèria va ser amenaçat pels ultradretans de l'Organització Armada Secreta (OAS) i els seus veïns magribins l'aconsellaren que no sortís de casa seva i que ells li portarien els queviures. La Federació Local de la CNT-AIT en l'Exili també li recomanà una gran prudència, però ell continuà repartint la premsa llibertària.

El 10 d'abril de 1962, de bon dematí, quan sortí del seu domicili de la zona de La Basseta del barri de Bad El-Oued amb un sarró ple de llibres i publicacions, Santiago Suria va ser segrestat per un comando de l'OAS. Després de ser apallissat de valent i escorcollat buscant adreces de militants que no trobaren, va ser estrangulat. El seu cadàver, amb totes les articulacions trencades, va ser abandonat l'endemà en un sac al carrer Normandie amb un cartell que posava: «Així es paga els traïdors. OAS».

Per raons de seguretat, cap membre de la Federació Local de la CNT-AIT en l'Exili n'assistí al funeral.