Marcos Alcón Selma

Marcos Alcón Selma

El 10 d'abril de 1902 neix a Barcelona el militant anarquista i anarcosindicalista Marcos Alcón Selma

Destacat militant de la FAI i de la CNT-AIT, en el decurs de la retirada de 1939 es va exiliar passant la frontera del Pirineu Oriental i es va instal·lar a París i després de restar tancat a la presó d'Orleans, va ser internat al camp de Vernet d'Arièja, per anar a Mèxic l'estiu de 1940

Marcos Alcón Selma: El 10 d'abril de 1902 neix a Barcelona el destacat militant anarquista i anarcosindicalista Marcos Alcón Selma.

A partir d'agost de 1917 es va afiliar al Sindicat del Vidre de la Confederació Nacional del Treball (CNT) i després en les Joventuts Llibertàries.

En 1919 va participar en els grups de defensa contra els atacs dels escamots armats de la patronal.

Va intervenir en la vaga del ram del vidre en 1920 i va acabar empresonat quan encara no tenia fets els 18 anys.

L'agost de 1920 va ser alliberat i va ser ferit en un tiroteig contra el sometent i de bell nou empresonat.

El 21 de març de 1921 va ser detingut acusat de ser l'executor de Lluís Vivó Tubau, lerrouxista que col·laborava amb els pistolers del Sindicat Lliure, i va passar alguns anys empresonat als penals d'Alcalá de Henares (Alcalà, Madrid, Castella la Nova), Granada (Vega de Granada, Granada, Andalusia), El Puerto de Santa Maria (Bahía de Cádiz, Cádiz, Andalusia).

En 1924, després de fugir de Barcelona, s'instal·la a Sevilla (Metropolitana de Sevilla, Sevilla, Andalusia), on residia aleshores el Comitè Nacional cenetista, i participa en la reorganització de la CNT-AIT.

Fou un dels militants que des del cop d'Estat del general Miguel Primo de Rivera van pensar en la necessitat de constituir una Federació Anarquista Ibèrica i va pertànyer al grup que el 1927 va prendre l'acord de crear-la.

Durant els últims anys de la dictadura de Primo de Rivera va ocupar càrrecs de rellevància en la organització regional cenetista catalana --membre del Comitè Regional entre 1929 i 1931-- al costat de Ángel Pestaña, Hernández i Joaquim Bassons.

Durant el període republicà la seva importància militant encara s'accentuarà: membre del Comitè Nacional de la CNT-AIT entre 1931 i febrer de 1933, delegat al Congrés de 1931, president del Sindicat i de la Federació del Vidre entre 1929 i 1932 i després fins al començament de la revolució de juliol del 1936, responsable del periòdic El Vídrio, comissionat en 1932 amb Alexandre Schapiro i Eusebi Carbó a València per solucionar el problema dels Sindicats d'Oposició (trentistes), membre del Comitè Pro-Presos, etc.

Quan va esclatar la guerra treballava en uns estudis cinematogràfics i va ser membre de la Comissió Tècnica, creada el 26 de juliol de 1936, encarregada de preparar el projecte del nou règim de treball col·lectivitzat per a les sales de cinema i de teatre de Barcelona.

Fou elegit el 8 de juliol de 1937 secretari nacional de la Federació Nacional de la Indústria d'Espectacles Públics i va tenir un paper important en l'organització de la producció cinematogràfica de documentals i de noticiaris bèl·lics, tasca per la qual comptà amb la col·laboració del seu cunyat Joan Saña.

Va substituir Buenaventura Durruti, quan aquest marxà al front, en el Comitè de Milícies Antifeixistes de Catalunya, encarregant-se dels Transports de guerra, que aprovisionaven els milicians al front, i de les requises dels cotxes i camions particulars de Barcelona, càrrec que va desenvolupar amb absoluta fidelitat als criteris de Joan García Oliver fins a la seva dissolució d'aquest comitè el setembre de 1936.

En 1937 els Comitès de Defensa de Barcelona van demanar-li que forcés la dimissió del secretari de la CNT catalana.

Va formar part, en representació de la CNT-AIT i al costat de seu germà Rosalio, de la Comissió Interventora dels Espectacles Públics de Catalunya, dependent del Departament d'Economia de la Generalitat de Catalunya, formada a Barcelona el 19 de gener de 1938. Aquest mateix any es va oposar a les pretensions del Govern de la Generalitat de Catalunya de controlar el sector autogestionat dels transports.

En el decurs de la retirada de 1939 es va exiliar passant la frontera del Pirineu Oriental i es va instal·lar a París (Illa de França) i després de restar tancat a la presó d'Orleans (Loiret, Centre - Vall del Loira), va ser internat al camp de Vernet d'Arièja (Occitània).

El 19 de juny de 1940, amb el seu germà Rosalio, va embarcar a Bordèu  (Girona, Nova Aquitània, Occitània) cap al port de Coatzacoalcos (Veracruz, Mèxic), on va arribar el 26 de juliol.

Instal·lat a Mèxic, es va afiliar al Sindicat de Fàbrica de Vidre i el gener de 1941 va ser elegit secretari d'Organització Obrera del Comitè Nacional Executiu de la Confederació General de Treballadors (CGT) de Mèxic.

En 1942 es va alinear amb la «Nueva FAI» i en la Delegació del Moviment Llibertari Espanyol (MLE), oposant-se a les posicions de Joan García Oliver i d'Aurelio Fernández i del grup «Ponència», el qual s'emparava sota les sigles de la CNT.

La seva activitat llibertària va ser força intensa tant pel que fa a l'anarquisme de l'exili com a l'anarquisme mexicà: secretari d'organització i propaganda a Mèxic de la CNT-AIT en l'Exili, col·laborador del periòdic anarquista mexicà Regeneración, membre del Comitè de CNT en diverses ocasions entre 1940 i 1979, element destacat del grup editor de Tierra y Libertad, etc.

En 1953 va participar a Mèxic en el V Congrés de la Federació Anarquista Mexicana (FAM) com a representant de «Tierra y Libertad».

Durant els anys vuitanta i noranta vivia a Cuernavaca (Morelos, Mèxic) i, al costat de Katia Landau, va seguir, malgrat els seus anys, al servei de l'anarquisme social escrivint i amb el seu suport econòmic.

Entre el 14 i el 16 de setembre de 1991 va participar a Ocotepec (Morelos, Mèxic) en el «Primer Encuentro Nacional de Anarquistas».

Va publicar articles en CNT, Combat Syndicaliste, El Compita, Cultura Obrera, Cultura Proletaria, El Despertar Marítimo, Espoir, Ideas-Orto, Inquietudes, Libertad, Solidaridad Obrera, Tierra y Libertad, El Vídrio i altres.

Marcos Alcón Selma va morir el 6 de juliol de 1997 a Cuernavaca. La seva biblioteca i arxiu es troba dipositada a la Biblioteca Social Reconstruir de Mèxic.