Casto Ballesta Urrea

Necrològica de Casto Ballesta Urrea apareguda en el periòdic tolosà Espoir del 16 de desembre de 1979

El 8 d'abril de 1912 neix a Leiva (Mazarrón) l'anarquista i anarcosindicalista Casto Ballesta Urrea

Com anarquista participà en la insurrecció proletària al Bages el gener de 1933 i col·laborà en la reorganització clandestina dels quadres de Defensa Confederal

En el decurs de la retirada de febrer de 1939 passà la frontera del Pirineu Oriental i s'integrà en la resistència antinazi a Llemotges

Casto Ballesta Urrea: El 8 d'abril --algunes fonts citen erròniament el 25 de febrer-- de 1912 neix a Leiva (Mazarrón, Múrcia) l'anarcosindicalista Casto Ballesta Urrea --algunes fonts citen erròniament el segon llinatge com Urraca--. El seu pare es deia Casto Ballesta Martínez, barber, i la seva mare, Bernardina Urrea Hernández.

Quan era jove emigrà i es posà a fer feina a les mines de potassa de Cardona (Bages), entrant en contacte amb el moviment llibertari.

En 1933, en plena repressió governamental, assumí càrrecs orgànics, participà en la insurrecció proletària al Bages com anarquista el gener d'aquell any i col·laborà en la reorganització clandestina dels quadres de Defensa Confederal.

Per la seva militància va ser acomiadat de la feina i inscrit en la «llista negra» de la patronal.

Patí presó a Manresa (Bages) i a Barcelona.

El juliol de 1936 participà en les lluites contra l'aixecament militar feixista --segons alguns formà part del Comitè Revolucionari local-- i durant el període bèl·lic ocupà la secretaria del Consell Administratiu de la Col·lectivitat Minera de Sallent (Bages).

En el decurs de la retirada de febrer de 1939 passà la frontera del Pirineu Oriental.

S'integrà en la resistència antinazi a Lemòtges (Llemosí, Alta Viena, Occitània) i el 20 de gener de 1942 entrà en contacte amb Yves Tavet, de les Forces Franceses de l'Interior (FFI). En 1943 dirigí dos grups, un que actuà al triangle Lemòtges - Sent Junian de Chalhac - Embasac i un altre al camp d'internament de Cerelhac (Alta Viena, Nova Aquitània, Occitània). Actuà amb la seva companya Rosa Riba, amb qui tingué dues filles, sota les ordres d'Yves Tavet, l'esposa d'aquest, un metge alemany antinazi i els espanyols José Vargas, Emilio González i Gonzalo Rodríguez.

El 5 de maig de 1944 Yves Tavet va ser detingut i ell s'encarregà de l'organització del grup, juntament  amb el comandant Pariset. El grup continuà actuant fins a l'alliberament de Lemòtges el 22 d'agost de 1944.

En 1943 participà activament, amb Fernández Portillo, en la reorganització confederal a Lemòtges.

L'agost de 1946 fou delegat, per la Regional Núm. III, al Ple Nacional de la Confederació Nacional del Treball (CNT) en l'Exili i en 1947 al II Congrés de la CNT-AIT en l'Exili celebrat a Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània).

En aquesta època col·laborà en CNT i, a Tolosa de Llenguadoc, i Solidaridad Obrera, a París (Illa de França).

A causa del desgast físic de la mina i després d'una operació que el deixà sense un ronyó, canvià d'ofici i es dedicà a la bijuteria, establint-se pel seu compte. Després d'un intent frustrat de treball en col·lectivitat, esdevingué patró, però sempre fent propaganda llibertària i, després de la mort del dictador Francisco Franco, fent costat econòmic a l'acabada de reconstituir CNT-AIT de l'Alt Llobregat.

El seu testimoni va ser recollit per Frederica Montseny en el llibre El éxodo. Pasión y muerte de españoles en el exilio (1977) i posteriorment en el col·lectiu Les anarchistes espagnols dans la tourmente (1939-1945) (1989, pòstum).

Casto Ballesta Urrea va morir, a resultes d'una operació, el 16 d'agost de 1978 --algunes fonts citen erròniament 1979-- a l'Hospital de Llemotges.