Amador González Bravo

Necrològica d'Amador González publicada en el periòdic parisenc Le Combat Syndicaliste del 25 de setembre de 1975

--

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST

El 28 d'abril de 1905 neix a La Puebla de Valdavia (Palència) el destacat anarquista i anarcosindicalista Amador González Bravo

Militant de la FAI i la CNT-AIT, en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i va ser internat al camp de concentració d'Argelers de la Marenda

Amador González Bravo: El 28 d'abril de 1905 neix a La Puebla de Valdavia (Palència, Castella la Vella) --algunes fonts citen erròniament Lleó (Tierra de León, Lleó)-- l'anarquista i anarcosindicalista Amador González Bravo.

Procedent d'Aragó, emigrà a Barcelona i s'integrà en el Sindicat de Transports Marítims de la Confederació Nacional del Treball (CNT) i en els grups de defensa de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), on ocupà alguns càrrecs.

Durant els anys republicans participà en totes les accions conspiradores i revolucionàries.

El 20 de juliol de 1936, quan l'aixecament militar feixista del dia 19, participà en l'assalt de la caserna de les Drassanes de Barcelona i després va ser nomenat coordinador de la Federació Local de la CNT-AIT de Barcelona.

Posteriorment lluità al front de Bujaraloz (Monegros, Saragossa, Aragó) en la IV Centúria de la «Columna Durruti».

Jugà un paper destacat en els «Fets de Maig» de 1937.

El maig de 1938 fou nomenat delegat del Sindicat Nacional del Transport al Comitè Nacional de la CNT-AIT.

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i va ser internat al camp de concentració d'Argelers de la Marenda (Costa Vermella, Rosselló).

Després va ser enviat al departament occità de Tarn i Garona, on participà en la resistència contra l'ocupació nazi.

Detingut per les autoritats feixistes del Govern de Vichy, va ser jutjat i condemnat a cinc anys de presó.

En el decurs de la derrota alemanya l'estiu de 1944 va ser alliberat per la Resistència francesa.

Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista participà en nombrosos plens del Moviment Llibertari Espanyol (MLE) a Occitània i posteriorment passà clandestinament a Barcelona, on s'integrà en la resistència llibertària antifranquista de l'Interior, però, com que era força conegut, retornà a l'exili francès per evitar ser detingut per la policia franquista.

Instal·lat a La Plaine Saint-Denis (Seine-Saint-Denis, Illa de França), exercí responsabilitats orgàniques en la Federació Local de la CNT-AIT en l'Exili de Saint-Denis (Seine-Saint-Denis, Illa de França) i també en la de París (Illa de França).

L'última etapa de la seva vida visqué a Aubervilliers (Seine-Saint-Denis, Illa de França). La seva companya fou Catalina Martínez Mula.

Amador González Bravo va morir el 3 d'abril de 1975 a l'Hospital Fernand-Widal de París.