dimarts, 28 d’abril del 2020

Cristóbal Parra Román

Cristóbal Parra Román

Cristóbal Parra Román



MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST

El 28 d'abril de 1912 neix a Biar (Alt Vinalopó) l'anarquista i anarcosindicalista Cristóbal Parra Román

Militant de les Joventuts Llibertàries i de la CNT-AIT, en el decurs de la Retirada republicana de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i, després d'estar internat en diversos camps de concentració va estar un temps tancat en un camp disciplinari per haver escapat d'una Companyia de Treballadors Estrangers

Cristóbal Parra Román: El 28 d'abril de 1912 neix a Biar (Alt Vinalopó, País Valencià) --algunes fonts citen erròniament Elda (Vinalopó Mitjà, País Valencià)-- l'anarquista i anarcosindicalista Cristóbal Parra Román. El seu pare es deia Lucio Parra i la seva mare, Ángela Román.

Començà a militar molt jove en el moviment llibertari d'Elda, destacant en les Joventuts Llibertàries i en el Sindicat de la Construcció de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT), de la junta rectora del qual fou membre.

Quan la vaga general de maig de 1933 a Elda va ser detingut, jutjat i absolt l'agost de 1934.

Entre 1935 i 1936 col·laborà en la revista Proa, fundada per Vicente Galindo (Fontaura).

El febrer de 1936 fou delegat per Elda en el Ple Regional de la CNT-AIT i fou un dels redactors de la ponència que acordà el retorn dels Sindicats d'Oposició confederals.

En el decurs de la Retirada republicana de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i, després d'estar internat en diversos camps de concentració i de d'un temps tancat en un camp disciplinari per haver escapat d'una Companyia de Treballadors Estrangers (CTE), visqué a Montalban (Tarn i Garona, Guiena, Occitània) i, a partir de 1940, a Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània), on treballà en una fàbrica d'espardenyes i participà activament en la reorganització de les Joventuts Llibertàries en l'Exili.

En 1945 col·laborà en la revista Impulso de Tolosa de Llenhuadoc, creada per Felipe Alaiz i Ildefonso Rodríguez per oposar-se a la moció col·laboracionista cenetista amb el Govern de la República Espanyola en l'Exili adoptada arran d'una assemblea plenària portada a terme a Tolosa de Llenguadoc en 1944.

A la tardor de 1945, després de l'escissió del Moviment Llibertari Espanyol (MLE), s'encarregà de les relacions amb els militants originaris de la província d'Alacant (País Valencià) i fou un dels delegats provincials del Comitè de Relacions de la Regional de Llevant de la CNT-AIT en l'Exili, els secretaris del qual foren Antonio Alorda i Enrique Ruiz.

En 1946 va ser nomenat responsable de Propaganda de la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL) i s'encarregà de portar les estadístiques del Comitè de Relacions de la Regional de Llevant de la CNT-AIT en l'Exili.

El març de 1946, arran del Congrés de l'FIJL celebrat a Tolosa de Llenguadoc, fou nomenat secretari general d'aquesta organització i desaprovà el Comitè Regional escindit de les Joventuts Llibertàries lligades a la tendència col·laboracionista amb el Govern de la República Espanyola en l'Exili.

En 1947 col·laborà en Inquietudes. Revista de las Juventudes Libertarias.

En el Congrés de 1947 fou nomenat director del setmanari de l'FIJL Ruta, en substitució de Rodríguez Zurbarán.

En aquests anys participà en nombrosos mítings (Montalban, Montpelhèr, Lió, Clarmont d'Alvèrnia, Marselha i altres localitats), moltes vegades amb Joan Sans Sicart, Alejandro Lamela i els germans Lapeyre.

En 1948, amb la seva companya Azucena Adell, filla del militant llibertari Rafael Adell, s'instal·là a Charlaval (Boques del Roine, Provença, Occitània), on va fer feina de pagès.

Rebutjà la direcció de Ruta i en 1952 la secretaria de les Joventuts Llibertàries, lliurant-se únicament a la militància a la CNT-AIT en l'Exili.

Fou nomenat secretari de la Federació Local de la CNT-AIT en l'Exli d'Alleins (Boques del Roine,Provença, Occitània) i en 1962 fou el responsable de Propaganda de la Zona A (Provença i Costa d'Atzur), càrrec que ocupà també en 1968 i a començament dels anys vuitanta.

Trobem articles seus a Nueva Senda, InquietudesProaRutaSolidaridad ObreraUmbral, Le Combat Syndicaliste, CNT, Espoir, i altres publicacions.

Cristóbal Parra Román va morir l'1 de juny de 1984 a Charlaval.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada