Giovanni Dettori
El 29 de gener de 1899 neix a Orgòsolo (Nuoro) l'anarquista i resistent antifeixista Giovanni Antioco Dettori, conegut com Bande Nere
La tardor de 1936 marxà de Tunísia cap a Marselha, juntament amb altres companys (Giovanni Fontana, Mario Giudice, Vincenzo Mazzone i Antonio Puggioni), i el 25 d'octubre de 1936 arribà a Perpinyà i d'allà passà la frontera del Pirineu Oriental per a lluitar contra el feixisme a la Península, morint el 15 de gener de 1937 al front de Terol
Giovanni Dettori: El 29 de gener de 1899 neix a Orgòsolo (Nuoro, Sardenya) l'anarquista i resistent antifeixista Giovanni Antioco Dettori, conegut com Bande Nere. El seu pare es deia Salvatore Dettori i la seva mare, Raffaella Puggioni.
Sembla que abans d'anarquista fou simpatitzant socialista. Fou molt amic de la mestra Angela Maccioni i de la parella formada per Dino Giacobbe i Graziella Sechi, tots destacats antifeixistes.
En 1917 va ser cridat a files i lluità als fronts fins al final de la Gran Guerra.
En 1921 va ser condemnat a 15 dies de presó per «ultratges» i en 1922 emigrà clandestinament a Marselha (Bocas de Ròse, Provença-Aups-Còsta d'Azur, Occitània), on freqüentà el destacat anarquista Paolo Schicchi.
Més tard s'establí a Gassin (Var, Provença-Aups-Còsta d'Azur, Occitània), on treballà d'obrer en una pedrera. Arran d'una explosió d'un cartutx de dinamita a la feina, va perdre una mà.
També va treballar a les drassanes navals de La Sanha (Var, Provença-Aups-Còsta d'Azur, Occitània). Segons la família, en aquesta època s'hauria encarregat de preparar la passada a l'Argentina dels militants anarquista italoamericans Nicola Sacco i Vartolemeo Vanzetti en una eventual evasió.
El novembre de 1926 es va instal·lar a Tunísia, sense deixar de tenir relacions amb Paolo Schicchi. La policia en aquesta època el definí com a «anarquista convençut i irreductible». Fou membre del grup anarquista italià format per Emilio Atzori, Raimondo Mereu, Antonio Piras, Francesco Piras, Nunzio Valenza i altres, i les autoritats feixistes locals l'involucraren, juntament amb Emilio Atzori, Giovanni Curti i Alberto Tarchiani, en l'atemptat al consolat italià i a la seu del periòdic feixista Unione, esdevinguts respectivament el 28 de desembre de 1928 i el 18 d'abril de 1929 a Tunis (Tunísia) --algunes fonts diuen que va ser aquí on va perdre la mà--. En aquesta època, segons la policia, també hauria intervingut en intent d'evasió de l'illa de Lipari (Illes Eòlies, Messina, Sicília) dels confinats polítics Emilio Lussu, Francesco Fausto Nitti i Carlo Roselli.
Abandonà Tunísia i el juliol de 1931 va ser detingut a Ventimiglia (Ligúria). Jutjat, va ser condemnat a un mes i mig de presó per «possessió injustificada d'arma». Davant el dubte que la seva repatriació respongués a motius polítics, el 20 d'agost de 1931 se li va decretar el confinament per tres anys.
Deportat a Ponça (Illes Poncianes, Laci, Latina), el 10 de juny de 1933 va ser detingut i denunciat per haver participat en una protesta de 150 confinats contra una ordenança de la direcció de la colònia penitenciària. Condemnat a 15 mesos d'arrest, va veure reduïda la condemna a quatre mesos en l'apel·lació, però, segons les autoritats feixistes, no mostrà senyals de pediment i continuà freqüentant «elements hostils al règim feixista».
El 2 d'agost de 1934 retornà a Nuoro i quatre dies després va demanar el passaport per anar a reunir-se amb la seva família a Tunísia.
El 23 d'octubre de 1934 obtingué aquest document i el 26 marxà des de Casteddu de Càlaris (Càller, Campidano di Cagliari, Sardenya) cap a Tunísia. on treballà de venedor ambulant i fou un dels capdavanters de la vaga dels pedrapiquers de Djebel Oust (Zaghouan, Tunísia), que es va estendre a altres sectors (construcció, forners, moliners, etc.) durant les setmanes següents.
El juliol de 1936 participà en una manifestació antifeixista, juntament amb altres companys (Luigi Damiani, Vicenzo Mazzone, Giovanni Antonio Puggioni, etc.), on va ser detingut i acusat d'«incitació a l'odi de classe», se li va decretar l'expulsió d'aquesta colònia francesa.
Revocada la mesura,. Allistat en el Grup Internacional de la «Columna Durruti» --altres fonts citen XIII Brigada Internacional «Dombrowski»--, va ser ferit en diverses ocasions.
Giovanni Dettori va morir en acció de guerra el 15 de gener de 1937 al front de Terol (Aragó).
La companya fou l'anarquista Giuseppina Puggionni, amb qui va tenir tres fills (Giuseppe, Marius i Jean), els quals s'allistaren tots tres en les forces armades de França Lliure durant la Segona Guerra Mundial interimperialista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada