Faustino Giuseppe Braga.
El 29 de gener de 1903 neix a Virle Treponti (Rezzato; actual Virle) l'anarquista Faustino Giuseppe Braga, també conegut com Fausto Braga i Mario Braga
L'estiu de 1936 marxà cap a Barcelona, on s'enrolà, amb Ateo Scorticatti, en la Secció Italiana, de majoria anarquista, de la «Columna Ascaso» i posteriorment s'integrà en la III Companyia del «Batalló de la Mort»
En el decurs de la Retirada republicana, el 6 de febrer de 1939 travessà la frontera del Pirineu Oriental i va ser reclòs al camp de concentració d'Argelers de la Marenda, on s'adherí al grup anarquista «Libertà o Morte», juntament amb altres companys anarquistes, molts dels quals havien lluitat a la Guerra Civil (Armando Bientinesi, Ernesto Bonomini, Angiolo Bruschi, Liberato Clerico, Aldo Demi, Cornelio Giacomelli, Lorenzo Giusti, Gennaro Gramsci, Settimo Guerrieri, Ilario Margarita, Leonida Mastrodicasa, Carlo Montresor, Guglielmo Nannucci, Ermanno Neri, Giovanni Sandri, Muzio Tosi, Giovanni Zazzu, etc.)
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 29/01/2019 Argelers de la Marenda (Costa Vermella, Rosselló).- Faustino Giuseppe Braga: El 29 de gener de 1903 neix a Virle Treponti (Rezzato, Llombardia; actual Virle) l'anarquista Faustino Giuseppe Braga, també conegut com Fausto Braga i Mario Braga. Els seus pares es deien Giuseppe Braga i Oliva Piccinelli. Només va poder assistir als primers cursos de primària i de ben jove aprengué a treballar l'art de la pedra picada.
Després d'una breu militància socialista, abraçà l'anarquisme social, esdevenint un actiu propagandista en el «Bienni Roig» (1919-1920).
El 19 d'octubre de 1921 va ser condemnat a 25 dies de presó per «ultratge a un funcionari públic» i el 9 de juliol de 1922 patí una altre condemna per «lesions».
Va ser detingut en diferents ocasions pels seus enfrontaments amb els escamots feixistes.
Emigrà per motius laborals a l'hexàgon francès, on va romandre fins març de 1926, quan hagué de retornar a Itàlia per fer el servei militar. El 28 d'abril de 1926 va ser absolt, per «inexistència de delicte», de l'acusació de deserció.
Llicenciat la primavera de 1927, va ser denunciat per la Comissió Provincial de Bressa (Brescia, Llombardia ) com a «element perillós a l'ordre nacional de l'Estat» i el 26 d'abril d'aquell any va ser amonestat oficialment.
El 21 d'octubre de 1927 va ser condemnat pel Tribunal de Bressa a tres mesos d'arrest per «violació de l'amonestació».
El 19 d'agost de 1934 va emigrar legalment a Saint-Martin-sur-Ocre (Loiret, Centre - Vall del Loira).
Per les seves activitats subversives i els seus enfrontament amb feixistes, en 1935 se li va decretar l'expulsió de l'Estat francès, però continuà il·legalment a l'Hexàgon.
L'estiu de 1936 marxà cap a Barcelona, on s'enrolà, amb Ateo Scorticatti, en la Secció Italiana, de majoria anarquista, de la «Columna Ascaso» i posteriorment s'integrà en la III Companyia del «Batalló de la Mort».
El 9 de desembre de 1936 la direcció de «Giustizia e Libertà» (GL) va enviar a Enrico Giussani el llistat de voluntaris que havien arribat a la Península amb el suport d'aquesta organització i el seu nom hi figurava.
El 2 de juliol de 1937 el periòdic parisenc «Giustizia e Libertà» anuncià que havia caigut al front d'Osca (Aragó), però el 9 de juliol la notícia va ser desmentida, ja que el 16 de juny havia resultar ferit al cap en la batalla d'Osca (Foia d'Osca). Un cop guarit, tornà al front i prestà els seus serveis en un batalló d'enginyers estacionat a Terol (Aragó).
El 26 de juliol de 1938 va ser inscrit com a anarquista en el registre de fronteres i el 30 de setembre de 1938, segons els informes policíacs feixistes italians, encara estava integrat en la «milícia roja espanyola».
En el decurs de la Retirada republicana, el 6 de febrer de 1939 travessà la frontera del Pirineu Oriental i va ser reclòs al camp de concentració d'Argelers de la Marenda (Costa Vermella, Rosselló), on s'adherí al grup anarquista «Libertà o Morte», juntament amb altres companys anarquistes, molts dels quals havien lluitat a la Guerra Civil (Armando Bientinesi, Ernesto Bonomini, Angiolo Bruschi, Liberato Clerico, Aldo Demi, Cornelio Giacomelli, Lorenzo Giusti, Gennaro Gramsci, Settimo Guerrieri, Ilario Margarita, Leonida Mastrodicasa, Carlo Montresor, Guglielmo Nannucci, Ermanno Neri, Giovanni Sandri, Muzio Tosi, Giovanni Zazzu, etc.).
El maig de 1939 va ser traslladat al camp de concentració de Gurs (Pirinèus-Atlantics, Nova Aquitània, Occitània) i posteriorment va ser enviat a una Companyia de Treballadors Estrangers (CTE) per a fer feina en la fortificació de la frontera francobelga. Capturat per l'exèrcit alemany a Dunkerque (Flandes del Sud), a finals de 1940 va ser retornat a les autoritats franceses i tancat a l'antic hospital militar de Reims (Xampanya-Ardenes), transformat aleshores en camp de concentració, juntament amb altres «milicians rojos» (Carlo Aldegheri, Massimo Ardemagni, Pietro Aureli, Egidio Fossi, Lorenzo Giusti, Leonardo Rizzotto, Romeo Scanziani, etc.).
A començament de 1941 demanà poder establir-se a París (Illa de França) amb el seu germà Giuseppe Braga, naturalitzat francès, però el juliol d'aquell any va ser internat al camp de concentració de Casaus de Larbost (Comenge, Gascunya, Alta Garona, Occitània). A partir d'aquesta data es va perdre el seu rastre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada