El 12 de gener de 1884 neix a Lugo (Ravenna) l'anarquista Marino Bruto Armelino Grilli, conegut com Il Gobbo
el gener de 1937 marxà cap al Principat de Catalunya i s'enrolà en els Serveis Auxiliars del Batalló «Garibaldi». El maig de 1938 va ser ingressat en un hospital de Badalona --altres fonts diuen de Mataró-- i operat d'una otitis purulenta a l'oïda esquerra i d'una trepanació a l'apòfisi mastoide esquerra
L'octubre de 1938, probablement amb un comboi sanitari, passà la frontera del Pirineu Oriental i retornà de bell nou a Port-Cros, prop de Toló
Marino Grilli: El 12 de gener de 1884 neix a Lugo (Ravenna, Emília-Romanya) l'anarquista Marino Bruto Armelino Grilli, conegut com Il Gobbo (El Geperut). El seu pare es deia Napoleone Grilli i la seva mare, Claudia Facchini. Segons algunes fonts ja residia a Bolonya (Emília-Romanya) des de la infància, però segons fonts policíaques es traslladà a aquesta ciutat el 28 de maig de 1914.
El 30 de gener de 1911 es casà amb Ida Cini a Bolonya.
Es guanyà la vida fent de paleta i fou membre del grup anarquista «Emilio Covelli», creat a Bolonya el novembre de 1915 i que dos anys més tard prendrà el nom de «Fascio Libertario Bolognese» (FLB, Fascio Llibertari de Bolonya). Aquest grup va ser especialment actiu en la propaganda antimilitarista durant la Gran Guerra i molts dels seus membres van ser detinguts, empresonats o cridats a files, desertant alguns d'ells. Ell va ser reclutat i, per la seva propaganda anarquista dins de les casernes, castigat, fet pel qual va desertar.
Detingut, va ser jutjat pel Tribunal Militar de Bolonya i condemnat a tres anys de reclusió. Aconseguí fugir-ne i es refugià a Suïssa.
En 1919, gràcies a una amnistia, retornà a Itàlia, però s'exilià en 1923 a l'hexàgon francès.
Fins al març de 1925 residí a Montreux (Vevey, Vaud, Suïssa), on treballà de tintorer en una bugaderia, i després s'establí al departament del Somme (Picardia, Alts de França), on regentà una tintoreria pel seu compte, però el negoci no reeixí i en 1927 va haver de tancar-lo.
Després d'un temps a la regió parisenca, en 1931 establí definitivament a l'illa de Port-Cros, a prop de Toló (Var, Provença-Aups-Còsta d'Azur, Occitània).
Inscrit en el registre de la policia de fronteres, el gener de 1937 marxà cap al Principat de Catalunya i s'enrolà en els Serveis Auxiliars del Batalló «Garibaldi». El maig de 1938 va ser ingressat en un hospital de Badalona (Barcelonès) --altres fonts diuen de Mataró (Baix Maresme)-- i operat d'una otitis purulenta a l'oïda esquerra i d'una trepanació a l'apòfisi mastoide esquerra.
L'octubre de 1938, probablement amb un comboi sanitari, passà la frontera del Pirineu Oriental i retornà de bell nou a Port-Cros.
El 20 d'octubre de 1939 va ser detingut amb altres subversius a Toló i internat al camp de concentració de Vernet d'Arièja (Occitània).
El 25 de setembre de 1941 va ser lliurat a les autoritats feixistes italianes i deportat a l'illa de Ventotene (Isole Pontine, Latina, Laci) per quatre anys. Posteriorment va ser traslladat al camp de concentració de Renicci d'Anghiari (Motina, Anghiari, Arezzo, Toscana), d'on va ser alliberat gràcies a l'armistici del 8 de setembre de 1943.
Marino Grilli va morir el 20 d'octubre de 1952 a Bolonya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada