El 13 de gener de 1942 l'anarcosindicalista d'Alp Joan Vaquer i Maranges, de 25 anys, fou afusellat al mur del cementiri vell de Girona
Feia de manobre i militava en CNT-AIT
Joan Vaquer i Maranges: El 13de gener de 1942 l'anarcosindicalista d'Alp Joan Vaquer i Maranges, de 25 anys, fou afusellat al mur del cementiri vell de Girona, en l'execució militar de la pena de mort imposada en un consell de guerra sumaríssim d'un procediment d'urgència a la plaça militar de Girona i després de ser conduit pel carrer del Carme de la ciutat. Havia nascut en 1917 a Alp (Baixa Cerdanya).
Era manobre i militava en Confederació Regional del Treball de Catalunya (CRTC) de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT).
Es dóna la circumstància que fou investigat policialment després de mort. Així, en una llibreta d'apunts i adreces recollides durant anys Àngel Gelada i Terma, nascut a Barcelona el 10 de juny de 1910, esperantista i militant del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM), que trobà el novembre de 1944 la Guàrdia Civil on dormia, hi constaven les adreces dels dos militants de la CNT-AIT d'Alp afusellats dos anys abans al cementiri vell de Girona, Joan Vaquer i Maranges, veí del carrer Migdia (Can Marages), i el vaquer Josep Pagès i Mill, veí del mateix carrer, la militància del qual justament havia sortit en l'edició del 24 d'abril de 1942 al diari falangista gironí El Pirineo, que fou afusellat el 26 de juny de 1942 als 30 anys.
Ángel Gelada havia estat comissari polític al front durant la guerra i va estar empresonat pel franquisme fins a 1942, llavors, a través d'una parents que tenia a Amer (les Guilleries, la Selva) va poder trobar feina com a mosso de pagès a la masia dels Allorons, a Brunyola (la Selva). També durant un temps va fer classes als escolars de Sant Martí Sapresa, veïnat de Brunyola. Un dia de novembre de 1944, quan amb el carro del mas tornava de les feines del camp, va ser detingut per uns soldats que hi havia destacats a Brunyola en el marc de la campanya franquista contra els maquis. Se l'endugueren pres a Santa Coloma de Farners (les Guilleries, la Selva), seu del partit judicial de zona, on restà pres durant set o vuit dies. Aleshores, uns números de la Guàrdia Civil de la caserna de Santa Coloma de Farners van conduir a la masia dels Allorons per fer un registre, trobant la llibreta esmentada i a la sortida l'assassinà, aplicant la tristament famosa llei de fugues, en un punt entre la masia i la rajoleria de Muxac. L'acte de defunció al Registre Civil de Brunyola hi consta que va morir el 15 de novembre de 1944.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada