L'11 de gener de 1915 neix a Berche (Baix Aragó) l'anarquista i anarcosindicalista Francisco Soler Ciércoles, conegut com Paco Soler
En l'exili s'establí a Perpinyà, on fou un militant molt actiu vers el suport de la resistència llibertària de l'Interior, especialment els anys 1961-1963
Francisco Soler Ciércoles: L'11 de gener de 1915 neix a Berche (Baix Aragó, Terol, Aragó) l'anarquista i anarcosindicalista Francisco Soler Ciércoles, conegut com Paco Soler.
En 1936 entrà a formar part del Sindicat de la Fusta de Barcelona de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT), així com de les Joventuts Llibertàries i de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI). Aquell mateix any assistí al míting del Congrés de Saragossa (Aragó) del mes de maig i en aquesta època era tresorer i comptable de la Federació Local de Barcelona de la CNT-AIT.
Quan esclatà la Guerra Civil i el procés col·lectivista autogestionari es traslladà a Tremp (Pallars Jussà), on organitzà les Joventuts Llibertàries i els grups de la FAI, intervingué en mítings i prestà la seva ajuda en el sindicat cenetista local.
Després passà a la Secretaria de Propaganda del Comitè Provincial de les Joventuts Llibertàries de Lleida (Segrià) i s'integrà en un batalló d'Artilleria de la «Columna Durruti», seguint a la seva companya, la militant anarquista Florencia Vicente Carreras.
Des de finals de 1936, amb la seva companya, entrà a formar part de la col·lectivitat d'Alcorisa (Baix Aragó, Terol, Aragó).
El 2 juliol de 1937 tingué un fill, Renacer Soler Vicente, que també serà militant llibertari.
En 1939, amb el triomf militar franquista, va caure presoner dels feixistes italians a València (l'Horta, País Valencià) i va ser tancat als camps de concentració dels Ametllers, a la Goteta, en camí de Bonavista de la Creu de la ciutat d'Alacant (Alacantí, País Valencià) i al dur d'Albatera, a Sant Isidre (Baix Segura, País Valencià), d'on va sortir amb avals falsos gràcies a la seva companya.
Aconseguí passar la frontera del Pirineu i poc després va ser detingut pels alemanys i portat a treballar a una base submarina a Bordeus (Gironda, Nova Aquitània, Occitània).
Pogué fugir, però va ser novament detingut i tancat al camp de concentració de Vernet d'Arièja (Occitània).
Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista, milità en la CNT-AIT en l'Exili i ocupà càrrecs de responsabilitat.
En 1946 va ser nomenat secretari de la Federació Local de Perpinyà (Plana del Rosselló, Rosselló) de la CNT-AIT en l'Exili i posteriorment fou secretari de Propaganda de la Regional d'Aude-Erau-Losera-Pirineus Orientals-Gard i delegat per departament dels Pirineus Orientals al Ple cenetista d'Aymare, a Lo Vigan (Lot, Occitània) de 1952.
Amb altres companys (Andrés Clavero Flores, Eulalio Esteban, Florencio Gallego, Mariano Puzo Cabero i altres) formà part dels grups de suport a la resistència antifranquista i fou membre a partir de 1961 de la xarxa de Defensa Interior (DI)-Consejo Ibérico de Liberación (CIL, Consell Ibèric d'Alliberament), que a`legava CNT, FAI i FIJL.
En aquest marc, el militant de Barcelona Gaspar Lloret de Aguiar al seu llibre, escrit amb l'ajuda de Jaume Badias Mata, Gaspar Lloret, mestre d'aixa i llibertari [Pagès editors, Lleida, 2018] amb Manuel Llatser Tomàs participà en una reunió a Perpinyà en un projecte d'atemptat contra el dictador Francisco Franco a partir d'una reunió, en 1961, amb Roque Santamaría, a proposta de Fernando Serrano Usón, i que ambdós van anar a Tolosa de Lleguadoc i aleshores es preparà el projecte d'acció sota la responsabilitat de Defensa Interior. I que després es van aclarir detalls en una reunió a Perpinyà a casa de Francisco Soler. Serrano també hi participaria fent-se responsable de preparar el terreny per l'acció, mentre ell es va fer responsable d'activar l'aparell. Segons Lloret, es tractava del primer intent, l'estiu de 1961, de matar Franco a Aieteko jauregia (Palau d'Aiete, Donostia, Gipuzkoa, País Basc, Euskal Herria). Un dels dos aparells va ser activat per Defensa Interior l'estiu de 1962. L'acció de Lloret es va aturar a causa,segon ell, quan Juan Pintado, secretari de coordinació del Secretariat Intercontinental de la CNT-AIT en l'Exili, el va avisar que per una indiscreció hi havia massa gent del Moviment Llibertari Espanyol que coneixia el pla, cosa que obligava a suspendre l'operació.
Segons Alain Pecunia, activista de Defensa Interior, detingut a l'estació de Renfe de Portbou el 6 de març de 1963, el dia després del furt a Guerrero Lucas (El Peque), al Rosselló, de la cartera amb l'agenda d'adreces de Defensa Interior van passar pel domicili de Francisco Soler un militant de la FIJL acompanyat per un anarquista italià que anava a la Península per fer una acció. Aleshores Pecunia torna de l'Interior i va a casa de Paco Soler. En 1963 va ser detingut a Perpinyà.
Participà en el grup teatral «Talía» de Perpinyà i, amb Jordi Gonzalvo Benedicto i el seu fill Renacer Soler Vicente, publicà el butlletí El Cencerro.
Després dels conflictes cenetistes interns, i a la mateixa Defensa Interior, dels anys seixanta, en 1965 s'integrà en els Grups de Presència Confederal. Seguí actiu en la FIJL i en activitats de l'Interior durant el franquisme tardà, especialment de cara a l'Alt Empordà, i la denominada Transició.
Francisco Soler Ciércoles va morir el 17 de gener de 1988 a Perpinyà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada