 |
| René Frémont (1936) |
Durant la Guerra Civil Frémont va viatjar diverses vegades a la Catalunya revolucionària. El novembre 1936, amb Anderson, representà la Unió Anarquista a l’enterrament de Durruti a Barcelona. L’octubre de 1937, visità la colònia infantil de Llançà, gestionada pel Comitè per l’Espanya Lliure, emanació de la UA.
René
Frémont:
El 23 de desembre de 1902 neix a Laval-en-Brie (Sena i Marne,
Illa de França) el militant anarquista comunista plataformista René
Maurice
Frémont.
D'antuvi militant de les
Joventuts Comunistes, cap al 1920 va instal·lar-se a París (Illa
de França) i en contacte amb els militants sindicalistes revolucionaris i
anarcosindicalistes va esdevenir anarquista.
En 1924 va participar en les reunions setmanals de les
Joventuts Anarquistes que es realitzaven a la «Librairie Sociale» del carrer Louis Blanc de París.
En 1928 va ser membre de la comissió administrativa de la
Unió Anarquista Comunista (UAC).
Durant el Congrés a Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània) de la
Unió Anarquista Comunista Revolucionària (UACR) del 17 i 18 d'octubre de 1931 va ser elegit administrador de
Le Libertaire i entre l'octubre de 1934 i el maig de 1935 en va ser el gerent.
El 3 d'abril de 1932 va ser delegat pel XIX Districte i per
Le Libertaire en el Congrés de la Federació Anarquista Parisenca (FAP) on va ser nomenat membre de la comissió administrativa de la
UACR que en 1934 esdevindrà Unió Anarquista (UA).
Després del Congrés de la
UAC del 21 de maig de 1934 va ser triat per a la redacció de Le Libertaire, del qual serà gerent durant 26 números. Arran d'un article titulat «Ton corps est à toi» aparegut en
Le Libertaire del 5 d'abril de 1935, va ser condemnat en
rebel·lia a 15 dies de presó, però va ser absolt en l'apel·lació. També
va col·laborar en aquesta època en
La Revue Anarchiste.
Arran de l'aixecament feixista parisenc del 6 de febrer de 1934, va representar, amb Anderson, Faucier i Lecoin, la
Unió Anarquista en la reunió del Comitè d'Enllaç i de Coordinació de les Forces Antifeixistes del 7 de febrer on es va decidir la vaga general per al 12 de febrer juntament amb la
Confederació General del Treball (CGT).
Els
anarquistes també van prendre part en la gran manifestació del 14 de
juliol de 1935, no com a formació política però sí com a sindicats, ja
que
el prefecte de policia havia prohibit la presència de la bandera negra
en la manifestació.
El juliol de 1935 va formar part del
Comitè Provisional d'organització de la Conferència Nacional contra la Guerra que es realitzarà a Saint-Denis (Sena Saint-Denis, Illa de França) entre el 10 i l'11 d'agost d'aquell any.
En 1936 va participar, amb Ribeyron i Faucier, com a delegat de la tendència sindicalista de la
CGT, en l'assemblea constitutiva del Front Popular, on van prendre part més de cent organitzacions d'esquerra i d'extrema esquerra.
El febrer de 1936 va participar activament
com a orador en la gira propagandística arreu d’Occitània per presentar el
Front Popular, amb la pregunta «el Front Popular podrà salvar-nos
[del feixisme]?». En el seu discurs, deia a la classe obrera a
quedar-se en un cartel de partits heteroclit, doncs calia actuar per si
mateixa. En moltes localitats, els militants stalinistes
van intentar boicotejar els seus mítings.
Durant el moviment d'ocupació de fàbriques i de vagues de 1936, va denunciar el paper del
Partit Comunista Francès (PCF) sota el lema «Si el PCF no hagués existit, la burgesia l'hagués inventat».
El juliol de 1936, quan esclatà la guerra a la Península, Frémont era el secretari de la
Unió Anarquista i administrador de Le Libertaire. De seguida va ser enviat a Barcelona per tractar amb els comitès superiors de la
Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) i de la Federació Anarquista Ibèrica
(FAI) sobre el suport que el moviment anarquista francès podria
facilitar. El 26 d'agost de 1936 va participar com a orador de la Unió
Anarquista en el gran míting
de suport a la Revolució espanyola que va tenir lloc a la Sala Wagram,
a París, i que va reunir unes tres mil persones i on també va
participar, entre altres destacats militants anarquistes, David Antona,
secretari de la
Confederació Nacional del Treball.
Durant
la Guerra Civil Frémont va viatjar diverses vegades a la Catalunya
revolucionària. El novembre 1936, amb Anderson, representà la
Unió Anarquista a l’enterrament de Durruti a Barcelona. L’octubre
de 1937, visità la colònia infantil de Llançà (Mar d’Amunt, Albera
marítima, Alt Empordà), gestionada pel
Comitè per l’Espanya Lliure, emanació de la UA.
La política governamentalista frontpopulista de la
CNT-AIT el situà en una posició gens confortable, que assumí com a
militant disciplinat. L’hostilitat que mantenia davant el Front Popular
francès constituí una forta contradicció pel fet aprovar la
participació de la
CNT-AIT en Front Popular en la República espanyola en guerra i en
els governs de Front d’Esquerres de la Generalitat de Catalunya. El
febrer de 1938 va mantenir una polèmica contra els trotskistes, que
denunciaren l’«oportunisme» de la
CNT-FAI. Frémont signà a Le Libertaire un seguit d’articles en defensa de la
FAI i de la CNT-AIT: «Le Gallifet russe récidive»
(10 de febrer de 1938), «À Trotsky et à quelques autres qui insultent les anarchistes espagnols» (17 de febrer de 1938), «L’opportunisme de la CNT, sauvegarde de l’avenir révolutionnaire » (24 de febrer de 1938).
El
gener de 1938 a Marsella (Boques del Roine, Provença-Aups-Còsta d'Azur,
Occitània) va demana a Schiano la reorganització de la
Federació Provençal de la Unió Anarquista a partir dels grups Germinal de Saint-Henri i d'Antíbol.
Després
dels Acords de Munic, va ser condemnat amb Scheck i Anderson a sis
mesos de presó per repartir un pamflet antimilitarista.
En 1939 va esdevenir secretari general de la
Unió Anarquista i secretari de redacció de Le Libertaire. Va mostrar la seva opinió partidària a «la defensa nacional en una guerra antifeixista» en els seus articles en
Le Libertaire, tot esperant un aixecament obrer revolucionari, va
acatar l'ordre de mobilització per la guerra contra Hitler i es va
incorporar al
214 Regiment d'Artilleria Divisionària.
René
Frémont va morir el 10 de juny de 1940 al front de Sedan (Ardenes, Gran
Est) durant un bombardeig. L'endemà, el seu germà petit també en va
caure
a pocs quilòmetres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada