En
el decurs de la Retirada de primers de febrer de 1939 va poder fugir
cap a l’exili en tot passant pel coll de Balitres, a Portbou, fins que
va
ser portada a l’estació de Cervera de la Marenda i en un comboi
ferroviari de gent refugiada fins a l’estació de Perpinyà, on fugí però
va ser detinguda i embarcada en un altre fins a un camp francès de
detenció Lo Puèi de Velai, al departament de l’Alt Loira.
Consuelo Beges:
El 23 de desembre de 1988, segons el diari
El País (24/12/1988) i el diari ABC (26/12/1988: «Desaparece Consuelo Bergés, gran maestra de traductores»),
morí a Madrid (Castella la Nova) la periodista, escriptora, destacada
traductora, anarquista feminista, anarcosindicalista
i francmaçona Consuelo Berges. Havia nascut en 1899 a Uciela
(Cantàbria), de mare soltera i en una família lliurepensadora i
republicana. S’estalvià anar a l’escola elemental ja que es formà a casa
seva, on llegia tot allò que hi havia en l’extensa biblioteca
familiar, en llegues castellana i francesa, cosa que després li sevir
per guanyar-se la vida com a traductora i biògrafa.
Als quinze anys es traslladar a Santander (Cantàbria) a la casa de la seva família paterna, per a preparar el
seu examen d’ingrés a l’Escola Normal de Mestres, la qual comptava amb un professorat format en l’Escola
Superior del Magisteri, a Madrid, on s’utilitzaven mètodes pròpis de les noves teories pedagògiques de la
Institució Lliure d’Ensenyament.
Una vegada aprovà el Magisteri va exercir de mestre
a Cabezón de la Sal (Saja Nansa, Cantàbria), essent titular en
l’Acadèmia de Torre, iniciativa de Matilde de la Torre Gutiérrez, que no
tenia títol de Magisteri, on preparava alumnes de Batxillerat. Allà va
conèixer a Víctor de la Serna, que era inspector
de Primera Ensenyança i que havia fundat a Santander del periòdic de la
tarda
La Región, en el qual Consuelo Berges publicà els seus primers articles, amb el pseudònim de
Yasnaia Poliana. Més endavant, publicà als diaris El Sol, de Madrid, i
La Nación, de Buenos Aires (Argentina), així com a la Revista de las Españas, publicada por la
Unión Ibero-Americana a Madrid. Els seus punts de vista, sempre
crítics, despertaren cert interès entre intel·lectuals d’aleshores,
mantenint correspondència i amistat amb Clara Campoamor, Ricardo Baeza,
Eulalia Galvarriato, Concha Méndez, Azorín, José
Ortega y Gasset, Rosa Chacel, Waldo Frank, Francisco Ayala, María
Zambrano, Max Nordau i Rafael Cansinos Assens.
El
desembre de 1926, farta de la dictadura del general Miguel Primo de
Rivera, emigra a Arequipa, al Perú, on s’allotja a casa de la seva
cosina germana
Julia Gutiérrez, propietària de la única llibreria que hi havia en
aquesta ciutat. Dóna classes de gramàtica en una acadèmia, col·labora
amb articles literaris a
Las Noticias i dóna conferències on crea certa polèmica, com fou el cas de la conferència en la
Universidad de San Agustín, en 1927, sobre «Los mitos indianistas»,
en la que fou poc complaent amb la moda aleshores impostada
d’indigenisme que subscrivien molts intel·lectuals americans que eren
descendents d’hispans, ja que va afirmar que
«sin pizca de sangre indígena ni deseo de asumir sus responsabilidades, culpando de todo a la colonización española».
El novembre de 1928 viatja des de Perú a Bolívia i Argentina, on recala a Buenos Aires i col·labora a
El Diario Español, finançat des de l’ambaixada espanyola, que
tenia d’ambaixador Ramiro de Maeztu, que encaixava com podia uns
articles revolucionaris de Consuelo Berges contra l’intent --propiciat
des de l’ambaixada-- d’aplegar als residents espanyols
a l’Argentina en el partit Unión Patriótica del dictador Miguel Primo de Rivera.
En 1929 es nombrada directora de la revista
Cantabria del Centro Montañés, i col·labora amb el doctor Avelino Gutiérrez en la
Institución Cultural Española. També col·labora en el suplement literari de
La Nación, de Buenos Aires, dirigit per Enrique Méndez Calzada, i
que tenia de secretari Guillermo de Torre, casat amb Norah Borges, que
forman part del seu grup d’amics, junt a Alfonsina Storni, Concha Méndez
i Salvadora Leguina.
En
1931, després de la proclamació de la República del 14 d’Abril, torna a
Europa acompanyada per Concha Méndez i recala a París (Illa de França),
on les acull la seva cosina germana Julia Gutiérrez, que s’havia
traslladat des d’Arequipa amb els seus quatre fills, i la seva cosina
segona, la pintora María Blanchard, que ha sofert una conversió al
catolicisme, como el seu amic Paul Claudel, i que convida
insistentment a l’anarquista i anticlerical Consuelo Berges a visitar
esglésies catòliques romanes i per assistir a missa, cosa que fa que
hagi de deixar de tractar-la.
En
els periòdics i revistes, en que col·labora, defensa el conceptes
llibertaris mentre a nivell feminista demana el voto de la dona, que no
existeix
el la nou nata República i que propugna en el Congrés de Diputats la
seva amiga diputada republicana radical, feminista i francmaçona Clara
Campoamor Rodríguez (Madrid, 12/02/1888-Lausana, 30/04/1972), contra el
criteri de l’advocada radical socialista i francmaçona
Victoria Kent (Màlaga, 07/03/1898-Nova York, 26/09/1987) i tothom que
con aquesta diputada pensava que la dona --sota l’influx poderós de
l’Església catòlica romana-- no estava encara en condicions d’exercir
una veritable autonomia pública, i que el seu vot
seria majoritàriament conservador.
A
finals de 1931 s’estableix a Madrid i convocada por la diputada Clara
Campoamor, aquesta li proposa obtenir diversos càrrecs i direccions
polítiques
en la nova República, que Consuelo Berges, en tant que anarquista i
anarcosindicalista, rebutja al tractar-se d’entrar en institucions
burgeses.
Escriu
articles per guanyar-se la vida, però també para defensar l’anarquisme
social i el feminisme, mentre treballa com a bibliotecària en l’Arxiu
de la Junta Provincial de Beneficència de Madrid.
En aquells anys republicans va treballar intensament de l’associació
Mujeres Libres. També en la Lliga dels Drets Humans. Milità en un grup de la
Federació Anarquista Ibèrica (FAI) i sindicalment en la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT). Col·labora en las publicacions de la
CNT, de la FAI i de Mujeres Libres, i
signa amb el seu nombre simbòlic de la seva iniciació a la Francmaçoneria,
Yasnaia, ja que pertany la Lògia d’Adopció Amor, núm.1, a Madrid, de la
Gran Lògia Espanyola (GLE) --constituïda el 2 de desembre de 1931 sota els auspicis de la Lògia
Mantua, a Madrid, i núm. 31 d’aquesta Obediència (federació de lògies) [«10».
10 Boletín Oficial de la Gran Logia Española, agost i setembre de
1932. p. 18]. Les seves activitats maçòniques es van enfocar a la
consecució de la igualtat dels drets maçònics tant pels homes com per a
les dones, en un article titulat
La mujer y la masonería, afirma: "No
se me alcanza en virtud de que convencimiento cabe afirmar que un
hombre al recibir la luz masónica es dueño ni de mayor preparación
ni de aptitud más excelente que la de la mujer" [Natividad Ortiz Albear,
Mujeres masonas en España: diccionario biográfico (1868-1939),
1a. ed. en Ediciones Ideas, Santa Cruz de Tenerife, 2007, pàgines 108-110]. Iniciada el maig de 1932 a la Lògia
Amor núm. 1,
el
10 de novembre de 1932 consta que va assistit a una Tinguda Blana
(reunió oberta persones no iniciades, dites profanes), convidada per una
amiga,
a la Lògia Reivindicación [Sylvia Hottinger-Craig, Masonas Re-conocidas,
Cultura Masónica. Revista de Francmasonería núm. 19, Octubre 2014, Oviedo, pàgines 110-113]. En la Lògia
Amor treballà maçònicament en el càrrec d’Oradora.
En 1935, para eludir la censura del «bienni negre» de Lerroux i Gil-Robles, publica clandestinament el seu llibre
Explicación de Octubre: historia comprimida de cuatro años de República española
(Garigay, Madrid, 1935), que es difon àmpliament en els cercles francmaçònics, revolucionaris i llibertaris.
El juliol de 1936, durant el cop militar feixista, la
Junta Provincial de Beneficència l’envia a fer-se càrrec de
l’orfenat de la Guindalera, que aleshores havien deixat les monges, i
s’encarrega de la seva administració junt a unes col·laboradores
voluntàries, fins que es va evacuar a la mainada a fi de
salvar-la dels bombardejos feixistes sobre Madrid, travessant el
territori en guerra fins arribar a Granollers (Vallès Oriental).
Una vegada a Granollers, deixa la mainada a cura de les seves col·laboradores i se’n va
a Barcelona, on treballa en la redacció de la revista
Mujeres Libres, junt a Baltasar Lobo --que fa el disseny gràfic i
dibuixa les il·lustracions--, Rosa Chacel, Soledad Estorach Esterri,
Carmen Conde, Pepita Carpena, Sara Berenguer, Suceso Portales, María
Jiménez, Concha Liaño, Lola Iturbe, Antonia Fontanillas,
Mercedes Comaposada Guillén – coneguda com Mercedes Guillén i també com
Mercedes Lobo, amb el cognom del seu company), i secunda activament
les missions per alfabetitzar (el 50% de les dones de l’Estat espanyol
eren analfabetes), de propaganda sobre mètodes anticonceptius, contra la
prostitució forçada i tot oferint alternatives
laborals dignes, i reivindicant els drets laborals, socials i familiars
de les dones, reivindicacions que molts llibertaris i marxistes
revolucionaris havien deixat en un segon pla o de banda.
El
febrer de 1939, de Barcelona s’aplega a la marea humana que fuig a peu,
sota les bombes i els metrallaments de l’aviació nazi i feixista camí
cap a la frontera del Pirineu Oriental. A la frontera del coll de
Balitres, entre Portbou (Mar d’Amunt, Albera marítima, Alt Empordà) i
Cervera de la Marenda (Albera marítima, la Costa Vermella, Rosselló), es
troba entre la gentada retinguda per la Gendarmeria
i altres militars francesos més de 24 hores al cel ras, sense roba
d’abric ni menjar, fins que la gent refugiada es portada muntanya avall
fins al poble de Cervera de la Marenda, on es retinguda,
vacunada i apilonada en un tren amb destí no conegut. Una vegada a l’estació de
Perpinyà (Plana del Rosselló, Rosselló), aconsegueix
fugir, però es detinguda i embarcada en un altre tren, que arriba dos
dies després a la capital del departament de l’Alt Loira, Lo Puèi de
Velai
(Naut Léger, Ôvèrgne Rôno-Arpes, Arpitània), on fou
empresonada junt a més de 600 homes, dones i criatures, que havien fugit
de l’avanç de les tropes franquistes vers la frontera del Pirineu,
acabant tothom confinat en
camps de concentració francesos.
Aleshores
torna a fugir, sense papers, sense diners, i arriba a París, on
l’acullen els seus amics, també exiliats, Baltasar Lobo i Mercedes
Comaposada
Guillén, a qui ajuda Pablo Picasso. Viu a París, en la clandestinitat,
durant quatre anys, i sobreviu fent classes d’espanyol mentre escriu
articles per a periòdics i revistes de l’Argentina, però
en 1943 es detinguda pels alemanys, que fet d’anar indocumentada
creen que es jueua. Durant els meses que es troba empresonada dubta
entre declarar-se jueva o espanyola, ja que vol evitar ser repatriada a
l’Espanya franquista. Però, els alemanys decideixen
entregar-la a las autoritats franquistes a la frontera del Pirineu, les
quals l’envien a un camp de concentració amb altres refugiats
repatriats. Gràcies a l’ajuda de la seva amiga Matilde Marquina i del
seu parent Luis de la Serna, que s’ofereixen com a garants,
evita la presó. No obstant, no la deixen exercir de mestra, ni escriure
a la premsa, ni pot firmar amb el seu nombre els articles publicats a
l’estranger sense témer greus represàlies, i com últim recurs, per a
sobreviure, se dedica a traduir de la llengua
francesa. Tradueix Saint-Simon, La Bruyère, Jean Descola, D’alembert,
Balzac, Bernanos, Bonsels, Comte, Demaison, Descartes, Focillon, Ikor,
Mammeri, Mielnikov, Pernould, Picard, Rousseau, Sermet, i especialment
Stendhal, Flaubert i Marcel Proust, labor en
la que fou àmpliament reconeguda. Entre 1946 i 1955 col·laborà en la
revista literària
Ínsula, on publicà articles sobre Stendhal, Mistral, Chacel, Concha Espina i altres autors i autores [Miguel Íñiguez,
Enciclopedia histórica del anarquismo español, Tomo I, Asociación Isaac Puente, Vitoria-Gasteiz, 2008, pàgines 216-217].
Durant
molts anys viu en un «exilio interior» propi de la llarga nit
franquista i a causa de les seves preferències feministes, laïcistes i
llibertàries,
i centra la seva lluita en dignificar les condiciones de treball dels
traductors i de les traductores, i reivindica els drets d’autor per a
les traduccions. Així, en 1955 fundà conjuntament amb la traductora
hispana xinesa Marcela de Juan l’Asociació
Professional de Traductores e Interpretes [Universitat d’Alacant, «Biografía de traductores»].
En 1956 va obtenir el
Premio Fray Luis de León per la traducció de Historia de la España cristiana, de Jean Descola [Joan Verdegal (abril de 2013), «De Consuelo Berges a Mauro Armiño: un corpus de las mejores traducciones del francés»,
Çedille. Revista de estudios franceses].
En 1982 fundà el
Premio Stendhal de traducció, que, convertit en anual des de
1990, premia traduccions del francès al castellà. Però, en 1983, Berges
sol·licità una beca de creació literària al Ministeri de Cultura [Maruja
Torres,
El País, 01/11/1983: «Consuelo Berges, la traductora de Stendhal y Proust, recurre a una beca de creación literaria de Cultura»], com últim recurs per a facilitar la seva subsistència econòmica.
L’escriptora
i traductora Consuelo Berges Rábago morí el matí del 23 de desembre
1988, als 89 anys, en el seu domicili de Madrid. A Santander hi ha
un carrer dedicat a la seva memòria.
En 1995 es va constituir a Santander l’AsociaciónConsuelo Berges Mujeres Separadas y/o Divorciadas. També al mateix temps, a Madrid
la Fundación Consuelo Berges.
Obra:
Escalas (1930),
Roso, Buenos Aires, Talleres Gráficos Argentinos, 1930; Concepción Arenal: Algunas noticias de su vida y obra,
Editorial Gráfica, Maxera y Cia, 1931, conferència;
La mujer y la masonería, Boletín Oficial de la GLE, agosto i setiembre de 1932;
Explicación de Octubre: historia comprimida de cuatro años de República en España,
Garcigay, Madrid, 1935; revista Ínsula (1946-1955); Índice de artículos (Madrid, 1958);
Stendhal. Su vida, su mundo, su obra, Madrid, Aguilar, 1962; Stendhal y su mundo,
Alianza Editorial, Madrid, 1983.
Traduccions:
Consuelo
Berges comença la seva trajectòria professional en el periodisme, però
se dedica a la traducció des dels inicis de la seva carrera
professional, així que quan començà a ser reconeguda institucionalment
ja havia traduït Bernanos, Rousseau, Saint-Simon i, sobretot,
a Stendhal. Entre les obres traduïdes per Consuelo Berges, sense ser
exhaustiu, aquestes:
René Descartes: Las pasiones del alma
(Aguilar); Jean de La Bruyère: Los caracteres o las costumbres de este siglo (Aguilar);
Louis
de Rouvroy, duque de Saint-Simon: La corte de Luis XIV (Espasa-Calpe),
De Duque de Anjou a Rey de las Españas (Aguilar), La Princesa de los
Ursinos (Aguilar), Retratos proustianos
de cortesanas (Tusquets); Jean-Jacques Rousseau: El contrato social
(Aguilar); Jean le Rond d'Alembert: Discurso preliminar de la
Enciclopedia (Orbis); Stendhal: Obras Completas (Aguilar), Armancia
(Alianza Editorial), Rojo y negro (Alianza Editorial), La
cartuja de Parma (Alianza Editorial), Crónicas italianas (Alianza
Editorial), Del amor (Alianza Editorial), Ernestina o El nacimiento del
amor (Alianza Editorial, Lamiel (Alianza Editorial), Luciano Leuwen
(Alianza Editorial), Paseos por Roma (Alianza Editorial);
Vida de Henry Brulard. Recuerdos de egotismo (Alianza Editorial), Vida
de Mozart (Alba Editorial), Vida de Rossini seguida de Notas de un
“dilettante” (Aguilar), Relatos (Salvat), Napoleón (Aguilar), anina
Vanini y otros cuentos (Bruguera), Una interpretación
sensual del arte (Tusquets), Honoré de Balzac: Un asunto tenebroso
(Salvat); Gustave Flaubert: Madame Bovary (Alianza Editorial), Un alma
de Dios (Plaza & Janés); Tres cuentos. Diccionario de tópicos
(Bruguera); Auguste Comte: Curso de filosofía. Discurso
sobre el espíritu positivo (Aguilar); Marcel Proust: En busca del
tiempo perdido. 4: Sodoma y Gomorra; 5: La prisionera; 6: La fugitiva;
7: El tiempo recobrado (Alianza Editorial); Jean Santeuil (2 vols.,
Alianza Editorial); Los placeres y los días. Parodias
y misceláneas (Alianza Editorial); Waldemar Bonsels: Viaje a la India
(Aguilar); Henri Focillon: El año mil (Alianza Editorial); Georges
Bernanos: Un mal sueño (Luis de Caralt); André Breton: Magia cotidiana
(Editorial Fundamentos); Jean Sermet: España del
sur. Andalucía y Extremadura (Editorial Juventud); Jean Descola:
Historia de la España cristiana (Aguilar); Los conquistadores del
Imperio español (Editorial Juventud); Historia de España (Editorial
Juventud); Los libertadores (Editorial Juventud); Cristóbal
Colón (Editorial Juventud); Hernán Cortés (Editorial Juventud); Mouloud
Mammeri: La colina olvidada (Luis de Caralt); Annette Vaillant: Bonnard
o el gozo de ver (Alianza Editorial) [Vikipedia (es)].
Bibliografia bàsica:
Ínsula (números 109, 112, 115, 156; Mujeres Libertarias (Madrid);
Mujeres Libres. Luchadoras libertarias (Madrid, 1999); Vidas de Mujer;
Calendario 2002; Catálogo de BNE; Natividad Ortiz Albear,
Mujeres masonas en España: diccionario biográfico (1868-1939),
1a. ed. en Ediciones Ideas, Santa Cruz de Tenerife, 2007, pàgines 108-110; Miguel Íñiguez,
Enciclopedia histórica del anarquismo español, Tomo I, Asociación Isaac Puente, Vitoria-Gasteiz, 2008, pàgines 216-217; Sylvia Hottinger-Craig,
Masonas Re-conocidas, Cultura Masónica. Revista de Francmasonería núm. 19, Octubre 2014, Oviedo, pàgines 110-113; Vikipedia (es).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada