Amparo
Poch y Gascón (Saragossa, 15 d'octubre de 1902 - Tolosa de Llenguadoc,
15 d'abril de 1968) fou una metgessa, periodista i anarcofeminista
aragonesa.
Llegim a
VilaWeb Catalunya Nord que l’Institut Català de les Dones
(ICD) ha divulgat un vídeo realitzat per l’historiador Jordi Algué
sobre la trajectòria d’aquesta metgessa que va dedicar la vida a
millorar la salut i els drets humans de les dones
treballadores i els infants. Amb aquest documental, a Generalitat tanca
les actuacions que ha impulsat al llarg de l’any per commemorar els
cinquanta anys de la mort d’Amparo Poch y Gascón (1902-1968).
El
documental, de 10 minuts de durada i amb imatges de nombrosos arxius i
filmoteques, té com a fil conductor la veu de persones expertes com
Antonina
Rodrigo, historiadora, biògrafa d’Amparo Poch i comissària de la
commemoració; Concha Gómez, doctora en Història de la Ciència de la
Universitat Complutense de Madrid; Mary Nash, catedràtica d’història de
la Universitat de Barcelona, i l’escriptor Javier Barreiro.
L’ICD,
òrgan de referència de la Generalitat per a les polítiques públiques en
favor de la igualtat efectiva de dones i homes, ha coordinat
els actes d’homenatge i divulgació que s’han dut a terme al llarg de
l’any per donar a conèixer la trajectòria de la metgessa i activista. La
diada ha consistit, més de la realització del vídeo documental que es
dona a conèixer avui en una Jornada commemorativa,
també una obra de teatre, i una exposició itinerant.
Altres
institucions com biblioteques i sindicats també han organitzat accions
d’homenatge i record per tot el territori i s’ha realitzat una campanya
a través de les xarxes socials #AnyAmparoPoch.
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST: El 15 d'octubre de 1902 neix a Saragossa en una família modesta la militant anarcofeminista Amparo Poch y Gascón
El desembre de 1937, a Barcelona, participa en el projecte del Casal de la
Dona Treballadora, lloc de trobada, intercanvi i educació per a les dones.
A
principis de febrer de 1939 passà la frontera del Pirineu des de
Camprodon
per entrar a l’Estat francès per Parats de Molló i la Presta, municipi
on hi va viure a principis de setembre d’aquell any i intentarà ajudar a
milers de persones refugiades que es trobaven confinades als camps de
concentració francesos enquadrada en la Creu
Roja de la República Espanyola. Fins l’11 de setembre no va aconseguir
un ‘laissez passer’, documento de identitat provisional però que no
dóna garantia d’una permanència definitiva a la República francesa com
fa la Carta d’Estada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada