L'Audiència confirma l'arxiu del cas contra l'investigat pel tall de les vies del TAV el 8-N. Desestima el recurs de la Fiscalia.

Abraçada frontera el dissabte, a les 10 del matí, amb Armilles Grogues Catalunya Nord per la llibertat del pobles i en suport als presos polítics catalans.  

Organitzen una marxa a peu d’Olot a Lledoners en suport dels presos polítics. La mobilització, promoguda pel col·lectiu Bianya Sobiranista i Òmnium Garrotxa, es farà per etapes entre els dies 13 i 20 del mes vinent.  

Crida a concentrar-se davant l’Hospital de Terrassa per a donar suport als presos que han acabat la vaga de fam. Sànchez, Rull, Turull i Forn hi han ingressat aquesta tarda per tornar a ingerir aliments sota control mèdic.  

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 20/12/2018   

Girona (Gironès).-   

Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies l'Audiència de Girona ha confirmat l'arxiu del cas contra l'únic investigat per tallar les vies de l'AVE a Girona durant la vaga del 8 de novembre, segons informa el CDR Girona Salt. El tribunal ha desestimat el recurs de la Fiscalia que considerava que la decisió del jutjat d'instrucció era "precipitada" perquè no havien declarat part dels agents del dispositiu de seguretat.

El jutjat va concloure que no hi ha "indicis suficients de la perpetració, per part de l'investigat, dels delictes" de desordres públics i per interrompre la circulació ferroviària. L'activista era l'únic encausat per una mobilització que va arribar a congregar unes 10.000 persones. El CDR reivindica que "aturar el país no és delicte" sinó "un exercici de sobirania". "Davant les veus que criminalitzadores que ens intenten atemorir, demà desbordem-los", afegeix.

La Fiscalia va presentar recurs --al qual es va adherir Renfe-- contra l'arxiu del cas contra l'únic activista investigat pel tall de les vies de l'AVE a la ciutat durant el 8-N. La defensa de l'encausat, encapçalada pel lletrat Benet Salellas, va impugnar el recurs. Ara, l'Audiència Provincial de Girona ha desestimat els recursos i ha confirmat íntegrament la decisió del jutjat instructor.

La interlocutòria conclou que "en cap cas procedeix mantenir obert el procediment" contra l'investigat "per manca d'indicis de càrrec contra ell". La sala subratlla, ja d'entrada, que la investigació per l'ocupació de l'estació d'alta velocitat ha comptat amb una "instrucció extensa" de més d'un any i que la causa acumula 500 folis des de la denúncia que va motivar el cas.

El tribunal afegeix que, tot i això, la investigació "només ha permès identificar com a possible responsable dels fets denunciats" un sol activista i que els indicis que hi ha contra l'investigat es basen en "documents baixats d'Internet en els quals apareix aguantant un megàfon, parlant amb terceres persones o explicant el que va passar allà".

"No se'l veu fent res que pogués constituir un delicte, com ara tallar la circulació de trens o provocar alteracions d'ordre públic", argumenta l'Audiència Provincial de Girona. A més, la interlocutòria també argumenta que, com que no hi ha cap altra persona investigada a la causa, "no resulta possible mantenir les actuacions obertes de manera merament prospectiva, com pretenen les acusacions, perquè això implicaria mantenir la imputació contra l'investigat sine die" tot i ser "evident" que no hi ha "base indiciària suficient".

L'Audiència Provincial de Girona afegeix, però, que si posteriorment el mateix denunciant o la policia aportessin nous indicis incriminatoris contra l'investigat o "contra alguna altra persones que pogués haver participat en els fets", es podria reobrir la investigació.

Per tots aquests argument, l'Audiència Provincial de Girona confirma íntegrament la resolució dictada pel jutjat d'instrucció 4 de Girona ordenant l'arxiu del cas. A la interlocutòria, el jutjat instructor recordava que la investigació estava oberta per delictes de desordres públics i per interrompre la circulació ferroviària.

La mobilització es va allargar durant hores i va arribar a aplegar fins a 10.000 persones a l'estació de l'Alta Velocitat de Girona. Tot i això, el jutjat ja exposava que "sorprenentment" la investigació dels Mossos d'Esquadra "únicament ha permès identificar" només un dels manifestants. "I el reconeixement s'ha fet, bàsicament, perquè va aparèixer amb nom i cognoms en un diari digital", afegia.

El jutjat descartava l'argument de la fiscalia que sostenia que la ruptura de dos cordons policials implica un acte violent. Per arribar a aquesta conclusió, el jutjat recollia que el cordó policial per evitar la interrupció del trànsit ferroviari comptava amb "només" 25 agents i que els mossos van decidir "deixar-los passar". "Aquest relat exclou per complet la concurrència de violència", concloïa. 

Abraçada frontera el dissabte, a les 10 del matí, amb Armilles Grogues Catalunya Nord per la llibertat del pobles i en suport als presos polítics catalans 

Llegim en un Twiter de les Armilles Grogues Catalunya Nord que a les 10 del matí de dissabte es convoca als passos fronteres de l’Albera (Portbou, A-9 i el Portús) a una abraçada fraternal a la gent del Principat de Catalunya amb les armilles grogues que tallaran la frontera, en una trobada en suport dels presos polítics catalans i per la llibertat dels pobles. Proclamen: “tothom vestit amb armilles grogues”. 

Organitzen una marxa a peu d’Olot a Lledoners en suport dels presos polítics 

El col·lectiu Bianya Sobiranista i Òmnium Garrotxa estan organitzant una marxa a peu entre Olot (la Garrotxa, comtat de Besalú) i la presó de Lledoners, a Sant Joan de Vilatorrada (Bages, comtat de Maneresa), per donar suport als presos polítics que hi estan ingressats i per denunciar la seva situació. La caminada, que coincidirà amb l’inici del judici als líders del procés sobiranista, començarà el 13 de gener i s’acabarà el dia 20, repartida en vuit etapes. Ja s’ha habilitat un espai al lloc web [omnium.cat/garrotxa] per inscriure-s’hi. També s’hi pot accedir a través del compte de Twitter d’Òmnium Garrotxa.

Les etapes

Les etapes previstes són: Olot-Joanetes (diumenge, dia 13, 9,5 km); Joanetes-Sant Pere Torelló (dia 14, 21,8 km); Sant Pere de Torelló-Manlleu (dia 15, 16,5 km); Manlleu-Vic (dia 16, 21 km); Santa Eulàlia de Riuprimer-Santa Maria d’Oló (dia 17, 19 km); Santa Maria d’Oló-Artés (dia 18, 15,6 km); Artés-Manresa (dia 19, 19,7 km) i Manresa-presó de Lledoners (dia 20, 3 km).

Parcial

La inscripció es pot fer per a tota la marxa o per a una o unes quantes etapes. De fet, els organitzadors calculen que els dies amb més gent seran els caps de setmana. Per això, la primera etapa (diumenge dia 13, entre Olot i Joanetes, a la Vall d’en Bas) l’han fet curta, a fi que sigui assequible i s’hi pugui afegir molta gent. El mateix passa en el cas del diumenge dia 20, quan s’espera que s’hi apunti també gent del Bages i rodalia, i esdevingui un acte multitudinari anant cap al centre penitenciari.

La logística

En principi s’ha previst que la gent dormi cada dia a casa seva, ja que les distàncies entre les etapes i la Garrotxa no són molt llargues. La idea és omplir cotxes particulars per desplaçar-se fins als punts de sortida. Al final de la jornada, uns autocars contractats per l’organització portaran els caminadors als seus vehicles. Calculen que el preu de l’autocar serà d’uns 5 euros, però no està confirmat encara. Un portaveu de Bianya Sobiranista ha explicat que els agradaria que, si la iniciativa té èxit, en altres comarques s’organitzin marxes similars les setmanes següents.

Sànchez, Rull, Turull i Forn hi han ingressat aquesta tarda per tornar a ingerir aliments sota control mèdic 

Llegim a VilaWeb que els presos polítics en vaga de fam, Jordi Sànchez, Jordi Turull, Joaquim Forn i Josep Rull, han deixat la protesta després de gairebé tres setmanes d’haver-la començada. Tots quatre han estat traslladats aquesta tarda a la Unitat Hospitalària Penitenciària de Terrassa (UHPT) per tornar a ingerir aliments sota control mèdic, segons que han informat fonts dels serveis penitenciaris. És per això que s’ha convocat a Terrassa (Vallès Occidental) una concentració de suport a les portes de l’hospital a les 17:00h.

Els presos polítics han deixat la vaga l’endemà de la publicació d’un comunicat dels expresidents de la Generalitat Carles Puigdemont, Artur Mas, José Montilla, Pasqual Maragall i Jordi Pujol, i dels expresidents del parlament Carme Forcadell, Núria de Gispert, Ernest Benach i Joan Rigol, en què els demanaven que l’acabessin. El president Quim Torra també els ho va demanar públicament ahir.

La portaveu dels presos, Pilar Calvo, en una compareixença pública avui a migdia al Col·legi de Periodistes, ha dit: “Ha estat una acció excepcional i que no podem normalitzar, motivada pel blocatge del Tribunal Constitucional. Recordem que el 100% del seus recursos han estat acceptats. En tot aquest temps, no havien estat resolts i, en vint dies, n’han resolt cinc. Aquesta vaga de fam ha despertat el TC i s’ha obert el calaix on eren desats els recursos”. Calvo ha llegit un comunicat dels presos polítics en què constaten que ara se’ls “obre la porta d’Estrasburg”. També ha explicat que la decisió no l’han presa fins aquest matí. No tenen previst de dur a terme cap més acció com aquesta.

El trasllat a l’Hospital de Terrassa és una mesura prevista pel protocol de vagues de fam si els facultatius ho consideren necessari. “Després d’una vaga de fam perllongada, ara pertoca, segons els protocols clínics, un control i una monitorització més intenses a l’hospital per assegurar tot el procés de realimentació i ingesta sense problemes”, ha explicat a Twitter el doctor Jaume Padrós, que ha estat el principal responsable del seguiment mèdic dels presos durant la vaga. Començaran amb una dieta líquida i a poc a poc aniran ingerint sòlids. Tots han perdut entre un 10% i un 11% de la massa corporal.

Turull, Sànchez, Forn i Rull es recuperaran en un mòdul d’hospitalització ordinària de la UHPT, en cambres individuals. La durada de l’ingrés respondrà únicament a criteris mèdics i, mentre hi siguin, les visites d’autoritats seran molt restringides. A la UHPT, els interns tenen el dret de rebre dues comunicacions de 30 minuts per setmana. Fins aquest matí, Turull era l’únic que havia hagut de ser traslladat a la infermeria dels Lledoners. La resta continuaven al seu mòdul.

En una entrevista a Joaquim Forn publicada avui a VilaWeb, feia aquesta reflexió sobre la reacció del Tribunal Constitucional: “Des que vam començar la vaga, el Tribunal Constitucional ja ha resolt cinc dels recursos que s’havien presentat en relació amb els encausats per l’1-O. Aquesta setmana torna a haver-hi plenari i és possible que se’n resolguin més, de recursos presentats. És evident que el TC no reconeixerà mai que això és a causa de la nostra vaga. La veritat és que Espanya no es pot permetre la imatge que projecta, aturant recursos d’empara a persones privades de llibertat que han estat presentats fa més d’un any. Són recursos contra escrits de presó provisional que s’havien d’haver resolt abans de trenta dies”. 

El TC denega un recurs de llibertat de Jordi Sànchez minuts després d’haver deixat la vaga de fam 

El Tribunal Constitucional espanyol ha denegat la petició de Jordi Sànchez de suspendre’n la presó preventiva decretada per l’Audiència espanyola el 16 d’octubre de 2017. És la primera vegada que el tribunal es pronuncia sobre un recurs dels presos que fins avui estaven en vaga de fam. La defensa de Sànchez va presentar la petició d’acord amb la sentència del Tribunal Europeu dels Drets Humans que condemna Turquia i exigeix l’alliberament del dirigent kurd Selahattin Demirtas, empresonat de manera preventiva.

En la interlocutòria, el Tribunal Constitucional argumenta que no es pot aplicar la sentència del TEDH perquè és un procediment en què ni l’estat espanyol ni Sànchez no han estat part. Per això, considera que la decisió d’Estrasburg “no actua de manera directa sobre el sistema de protecció de drets fonamentals” espanyol.

Jordi Sànchez i Jordi Turull han estat vint dies en vaga de fam; Joaquim Forn i Josep Rull, disset. En les entrevistes concedides, han insistit que volien sacsejar consciències i denunciar també el blocatge sistemàtic que feia el Tribunal Constitucional espanyol de la via judicial europea, deixant congelats tots els recursos d’empara que els presos polítics han anat presentant per violacions de drets fonamentals i contra l’empresonament preventiu.

El president de la Generalitat Carles Puigdemont i l’expresident del Parlament de Catalunya Ernest Benach han aplaudit la fi de la vaga de fam. Per Puigdemont, els efectes sobre la salut “eren evidents” mentre que l’objectiu de “sacsejar consciències i internacionalitzar” la causa catalana ja s’havia aconseguit. Puigdemont ho ha dit a Ginebra, en un acte on també hi havia Benach, que celebra que a partir d’ara els presos puguin preparar-se per al judici de l’1-O i plantar-hi cara amb plenes facultats.

Benach ha agraït als presos independentistes que decidissin fer un gest “dur, difícil i complicat” que els ha causat dolor, i també que ara hagin abandonat la vaga de fam. “Estem convençuts que no es fa justícia i de sabem a quin costat hi ha la raó”, ha afegit.

També hi ha fet referència el president del parlament, Roger Torrent. “La vaga ha servit per a denunciar la vergonya de tenir presos polítics a l’Europa del segle XXI --ha dit a Twitter--. Avui s’acaba la vaga però continua la lluita per desmuntar la causa política contra l’independentisme; sempre amb vosaltres”.

Els Comuns també aplaudeixen la decisió d’acabar la vaga de fam. La portaveu de CatECP, Susanna Segovia, ha donat suport a la decisió. En una conferència de premsa al parlament, ha dit: “Ve un judici molt llarg i és important que estiguin en plenes condicions físiques i mentals”. Així mateix, ha mostrat el mateix respecte cap a les decisions personals de posar fi a la vaga de fam de la mateixa manera que, ha recordat, va fer el seu grup quan la van anunciar.

Proliferació de dejunis solidaris  

Bordils (Baix Ter, Gironès, comtat de Girona) va agafar ahir el relleu dels dejunis col·lectius de 12 o 24 hores que s’estan duent a terme de manera encadenada en diversos municipis, en suport dels presos en vaga de fam. Aquesta acció itinerant --impulsada pel CDR Ter-Gavarres-- va començar dimarts a Celrà. Un celranenc va anar ahir a les 8 h al consistori de Bordils, on es va fer de manera simbòlica el traspàs, i va donar als veïns del poble una llibreta en què ell havia recollit la seva experiència perquè tothom que ho vulgui hi plasmi les seves impressions. Avui es realitzarà a Sant Martí Vell (Baix Ter, Gironès, comtat de Girona), on, a més, membres de l’organització del pessebre vivent també emprendran un dejuni de 24 hores (de dissabte a les 20h a diumenge a la mateixa hora). En el cartell del pessebre (que es fa el dia 23) hi ha un llaç groc i, ja el 2017, en diferents escenes es va denunciar la injusta situació dels presos i exiliats. I, avui, un grup de 25 professors de l’InstitutMontilivi de Girona iniciaran, a les 7 h, un dejuni de 24 hores.