En 1936 va marxar a lluitar a la guerra d'Espanya, passant per Perpinyà, i
amb Carlo Rosselli, Camillo Berneri i Mario Angeloni va forma la Secció Italiana de la
Columna Ascaso.
Antonio Cieri:
L'11 de novembre de 1898 neix a Vasto (Chieti, Abruços) el militant
anarquista i antifeixista Antonio Cieri.
Durant la Gran Guerra va obtenir el grau d'oficial i va ser condecorat nombroses
vegades.
Va fer de dissenyador tècnic --alguns li atribueixen erròniament el títol d'arquitecte--
per als ferrocarrils d'Ancona (Ancona, Marques), militant alhora en el moviment anarquista d'aquesta ciutat.
En 1921 a causa de la seva activitat política va instal·lar-se a Pärma (Parma,
Emília-Romanya,). L'agost de 1922 va ser comandant dels «Arditi del Popolo»
de Parma sota la direcció de Guido Picelli. Es va encarregar de la
defensa del barri proletari des Naviglio contra els assalts dels
esquadrons feixistes d'Italo Balbo, que va
reemplaçar Roberto Farinacci a causa de la seva ineficàcia i sota les
ordres de Benito Mussolini.
En 1923 es va exiliar després d'haver de deixar la feina dels ferrocarrils.
A París (Illa de França), a partir de 1925, va reprendre la seva militància anarquista i va editar a l’exili el periòdic
Umanità Nova.
Entre 1932 i 1933 a Puteaux (Alts del Sena, Illa de França), amb Camillo Berneri,
va editar La Protesta i La Vecchia Umanità Nova, però ambdues van ser de vida breu a causa dels entrebancs posats per les autoritats franceses.
Amb Enzo Fantozzi, Umberto Tommasini, Rodolfo Gunscher, Angelo Bruschi i Giulio
Bacconi, entre l'1 i el 2 de novembre de 1935 va participar en el Congrés Italià de Sartrouville (Yvelines, Illa de França) que va crear el «Comitato Anarchico d'Azione Rivolucionaria».
En 1936 va marxar a lluitar a la guerra d'Espanya, passant per Perpinyà (Plana
del Rosselló, Rosselló) en direcció a Barcelona, i amb Carlo Rosselli, Camillo Berneri i Mario Angeloni va forma la
Secció Italiana de la Columna Ascaso. L'abril de 1937 la
columna italiana, comandada per Giuseppe Bifolchi, va intentar atacar
per sorpresa el difícil emplaçament de Carrascal d'Osca i Cieri va anar
encapçalant l'esquadra dels «bombers» formada
especialment per als assalts.
Antonio
Cieri va caure mort el 7 d'abril de 1937 arran dels combats dels
assalts
per prendre Osca (Foia d’Osca, Aragó), que serà finalment presa per les
milícies antifeixistes. Se sospita que va ser disparat per l'esquena
per un stalinista durant l'atac i aquesta conjectura va ser denunciada
en el periòdic de Berneri
Guerra di Classe.
 |
| Homenatge a Antonio Cieri. |
Els seus dos fills, Ubaldo i Renee, es van criar amb la parella formada per
Giovanna Caleffi i Camillo Berneri.
El 22 d'octubre de 2006 va ser inaugurada una placa commemorativa, obra de
Massimo Ortalli, en memòria seva al barri de Naviglio de Parma. La cerimònia va estar realitzada en col·laboració amb
l'Arxiu Històric de la Federació Anarquista Italiana (FAI) d'Imola (Ciutat metropolitana de Bolonya, Emília-Romanya)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada