 |
| Confeccionant el periòdic Atalaya. D'esquerra a dreta: José Dueso, Antoni Téllez, Fernando Gómez Peláez, José Muñoz i Molinos (1958). |
José Dueso Montaner:
El 28 de novembre de 1917 neix a Montsó (Cinca Mitjà, Osca, Aragó) l'anarcosindicalista
José Dueso Montaner.
En 1936 pogué fugir de la zona ocupada pels militars facciosos a zona republicana. Durant la guerra
treballà per a la revolució col·lectivista autogestionària a Montsó i a Catalunya i lluità al front d'Aragó.
En el decurs de la Retirada de principis de febrer de 1939 passà la frontera del Pirineu per la Cerdanya
i fou tancat al camp de concentració de Vernet de l’Arièja (Occitània).
A l'Alliberament, restà durant mesos en un sanatori per recuperar-se de les penalitats passades.
Aprengué dibuix industrial, alhora que aconseguia una rica cultura. Cap al 1950 s'establí a París
(Illa de França). En 1952 va ser nomenat membre del
Comitè Regional de la Confederació Nacional del Treball
en l’Exili (CNT-AIT) de la regió parisenca. En aquesta època va ser
amic i col·laborador del guerriller llibertari Francesc Sabaté Llopart (Quico).
Entre 1957 i 1958, amb Fernándo Gómez Peláez, de qui serà amic íntim, va ser l'ànima de la revista
mensual parisenca Atalaya. Tribuna confederal de libre discusión. S’assenyala que el to crític d'aquesta publicació va provocar la certa irritació en el
Secretariat Intercontinental (SI), màxim òrgan de la
CNT-AIT d'Espanya en l'Exili, que va bloquejar la seva aparició després de set números.
Atalaya representava la primera expressió pública de descontent militant dirigit especialment vers el secretari general del
SI, Germinal Esgleas, i les seves posicions allunyades del
Subcomitè Interior de la CNT que col·laborava amb el Govern de la República en l’Exili, el
PSOE i la
UGT. En aquest sentit Esgleas fou substituït l'agost de 1958 per
Roque Santamaría, accelerant un acostament entre les fraccions
escindides de la
CNT-AIT que va concloure en el Congrés de 1961 de Lemòtges (Alta Viena, Llemosí, Occitània), anomenat «Congrés de la Reunificació» de la
CNT. El maig de 1936 hi havia hagut a Saragossa ja el primer «Congrés de la Reunificació», que va ser entre la
CNT-AIT i els
Sindicats d’Oposició.
José Dueso Montaner va morir el 29 d'octubre de 1965 a l'hospital de Gonesse (la Val-d'Oise, Illa
de França). 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada