MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST: El 28 de novembre de 1920 neix a Mataró l'anarcosindicalista i esperantista Espartaco Gabaldà

Necrològica d'Espartaco Gabaldà en el periòdic tolosà Espoir 

Després de passar per diversos camps de concentració francesos, va ser enviat a una Companyia de Treballadors Estrangers a Corresa   



 

Espartaco Gabaldà:   

El 28 de novembre de 1920 neix a Mataró (Baix Maresme) l'anarcosindicalista i esperantista Espartaco Gabaldà.

Encara adolescent, entre 1931 i 1933, col·laborà en el butlletí anarquista Societat Ateneu de Mataró.

Al final de la Guerra Civil va ser mobilitzat i participà en els últims combats a la zona del riu Segre. En el decurs de la Retirada de febrer de 1939 creuà la frontera del Pirineu Oriental.

Després de passar per diversos camps de concentració francesos, va ser enviat a una Companyia de Treballadors Estrangers (CTE) a Corresa (Alta Viena Llemosí, Occitània).

Durant l'ocupació alemanya va ser lliurat a les autoritats nazis per a treballar al «Mur de l'Atlàntic». Amb un altre company aconseguí escapar i amargar-s’hi a casa d'uns amics.

Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista formà part de la Federació Local de Montereau-sur-le-Jard (Comunitat d'aglomeració Melun Val de Seine, Sena i Marne, Illa de França) de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) en l’Exili.

Treballà de llenyataire d'explotació forestal en explotació forestal, com ara a Cantal (Alvèrnia, Ôvèrgne-Rôno-Arpes, Occitània), on amb la seva família creà una Federació Local itinerant de la CNT-AIT en l’Exili; a Corresa; a Argentat (Alta Viena, Llemosí, Occitània), i altres localitats.

En 1947 fou delegat de Cheny (Yonne, Borgonya - Franc Comtat) al Congrés de Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània) de la CNT-AIT en l’Exili.

Cap el 1957 s'instal·là a Valença (Droma, Ôvèrgne-Rôno-Arpes, Occitània), on milità en la Federació Local de la CNT-AIT en l’Exili, de la qual va ser secretari fins als seus últims dies.

Destacat esperantista, participà en la major part de congressos departamentals, nacionals i internacionals esperantistes, alguns dels quals organitzà, i, després de jubilar-se, es dedicà a l'ensenyament d'aquesta llengua auxiliar planificada internacional. En 1971, amb Albert Cnudde, organitzà a Grenoble (Isèra, Delfinat, Ôvèrgne-Rôno-Arpes, Arpitània) una exposició esperantista amb material de Leo Lantaigne. En 1979 va ser nomenat president del Grup Esperantista de Valença, càrrec que va mantenir fins a la seva defunció. En 1987 viatjà a la República Popular de la Xina i va fer xerrades sobre la seva experiència esperantista en aquest estat asiàtic.

Espartaco Gabaldà va morir el 30 de maig de 1991 a Valença i fou incinerat a Lió (Metròpoli de Lió, Ôvèrgne-Rôno-Arpes, Arpitània). Les seves cendres van ser enterrades al cementiri de Valença.