En aquest 1931 fou redactor del periòdic anarcosindicalista asturià
Solidaridad. També publicava articles al periòdic cenetista empordanès
Acción Social Obrera.
Quan
el Govern de la República es trobava ja a Catalunya s'encarregà de
traslladar les colònies infantils catalanes a
l’hexàgon francès. Eleuterio Quintanilla, d’acord amb ell, durant la
Retirada de 1939 s’encarregà del trasllat de gran quantitat de mainada a
l’Estat francès. Ell també passà la frontera del Pirineu Oriental i
s'exilià a Orleans.
Quan
el Govern de la República es trobava ja a Catalunya s'encarregà de
traslladar les colònies infantils catalanes a
l’hexàgon francès. Eleuterio Quintanilla, d’acord amb ell, durant la
Retirada de 1939 s’encarregà del trasllat de gran quantitat de mainada a
l’Estat francès. Ell també passà la frontera del Pirineu Oriental i
s'exilià a Orleans.
Segundo Blanco González:
El 10 de novembre de 1899 neix a Xixón (Astúries) l'anarquista i anarcosindicalista Segundo
Blanco González.
Després
dels primers estudis, entre 1914 i 1918 assistí a les reunions de les
agrupacions llibertàries de Xixón i començà
a treballar a les drassanes navals d'aquesta ciutat, conegudes
popularment com El Dique, al costat de José María Martínez Sánchez. En
aquesta època milità en el
Sindicat Metal·lúrgic de la Confederació Nacional del Treball (CNT) de Xixón. El setembre de 1920 assistí al
Congrés Sindicalista celebrat a Uvieo (Astúries).
Per
a causa del boicot de la patronal, a partir de 1921 va començar a fer
feina en la construcció, primer com a paleta
i després com a mestre aparellador, ofici que mantindrà fins l'esclat
de la guerra i que alternà amb estudis nocturns de magisteri.
En 1921 va ser detingut a Gijón acusat d'intervenir en un atemptat contra un patró.
El 18 de novembre de 1922 parlà un míting al «Centro La Justicia» de La Felguera (Conceyu Llàngreu, Astúries)
amb Àngel Pestaña, on es criticà la dictadura bolxevic a l’antic imperi rus.
En 1923 va ser novament detingut acusat d'intervenir en la mort d'un militant del PSOE, però fou alliberat poc després.
En aquesta època destacà com a organitzador sindical i assistí a diversos comicis, com ara el
Congrés de la Regional Nord de la CNT d'abril de 1923, el
Congrés cenetista de Gijón de juny i el Congrés cenetista d'Astúries de setembre d'aquell mateix any.
Amb Avelino González Mallada, el 24 de setembre de 1925 representà la
CNT en el Primer Congrés de la Confederació General del Treball (CGT) de Portugal celebrat a Santarém (Santarém, Lezíria do Tejo, Alentejo, Astúries).
En 1926 encapçalà, abans de Joan Peiró i Belis, el
Comitè Nacional clandestí de la CNT-AIT establert a Xixón,
que substituí a Avelino González Mallada, i la nit del 24 de juny de
1926 participà activament en l'anomenada «Sanjuanada», aixecament militar contrari
a la dictadura del general Miguel Primo de Rivera.
El desembre d'aquest any va se detingut implicat en l'anomenat «Complot del Puente de Vallecas»
i torturat
pel capità de la Guàrdia Civil de Gijón Lisardo Doval y Bravo, ell
denuncià aquests fets públicament i fou traslladat com a pres a Madrid
(Castella la Nova). Després de 18 mesos de presó fou alliberat.
En 1928 ajudà força el rellançament confederal a Gijón i a finals de la dictadura de Primo de Rivera encapçalà el
Comitè Regional de la CNT-AIT d’Astúries.
Entre 1929 i 1931 frenà els intents del
Partit Comunista d’Espanya (PCE) de controlar la CNT asturiana.
El 18 de març de 1931 parlà, amb Niceto de la Iglesia, Dionisio Morán, Mariano Merediz i Eduardo Barriobero, en un míting
pro presos celebrat a la Casa del Poble de Xixón. El 5 d'abril
de 1931, en una manifestació de més de 12.000 persones que exigien
l'amnistia, parlà des de l'Ajuntament de la localitat i llegí el
manifest.
Ja en època republicana, assistí al
Congrés de la CNT-AIT de 1931 en representació dels sindicats de la
Construcció i d'Obrers de la Pisa de Xixón, de la Construcció
d'Uvieo i de Villaviciosa, a Astúries, i pel Comitè Regional
d'Astúries. En aquest 1931 fou redactor del periòdic anarcosindicalista
asturià
Solidaridad. També publicava articles al periòdic cenetista empordanès
Acción Social Obrera, de Guíxols (Vall d’Aro, Baix Empordà).
El setembre de 1931, com a secretari del
Comitè Regional cenetista asturià --càrrec que mantindrà fins al febrer de 1932--, assistí al
Ple Regional, on atacà durament les maniobres del PCE.
A començaments de desembre de 1931 va ser detingut governativament, amb Baldomero del Val i Antonio Reinada, com a membre
del Comitè de la Vaga General de Xixón, i tancat a la presó de
Coto. El 18 de novembre de 1932 va ser jutjat a Uvieo, amb altres
companys, del delicte de sedició pels fets esdevinguts el 4 d'abril
d'aquell any en una vaga amb enfrontaments
contra la Guàrdia Civil i en la qual resultaren mortes dues persones i
set de ferides, judici del qual resultaren absolts tots els
sindicalistes encausats.
El setembre de 1932 assistí al
Congrés Regional confederal en representació de la Federació Local de Sindicats cenetistes de Gijón i del
Sindicat de la Construcció. En aquest 1932 destacà durant la vaga
de La Felguera i per això fou empresonat. També en 1932 va fer una
conferència a Saragossa (Aragó).
El 22 d'octubre de 1933 va parlar, amb Melchor Rodríguez i José María Martínez, en un míting pro amnistia a Xixón.
El desembre de 1933 va ser detingut amb altres companys del
Comitè de la CNT-AIT de Xixón (Ramón Álvarez Palomo, Antonio
Raigada, Horacio Argüelles, Avelino Martínez Madrera i Pelayo Cifuentes
Díaz), tancat i multat amb 20.000 pessetes. Pres governatiu amb altres
companys, el 26 de febrer de 1934 va
ser alliberat després de set dies de vaga de fam.
En 1934 fou membre de la
Comissió de l'Aliança entre la CNT-AIT d’Astúries i la
Unió General dels Treballadors (UGT), però rebutjar encapçalar-la --en aquesta època era membre del grup «Solidaridad» (Avelino González Mallada, Avelino Martínez Madrera, Ramón Álvarez Palomo, etc.), adscrit a la
Federació Anarquista Ibèrica (FAI). En aquest 1934 dirigí el periòdic
Solidaridad Obrera de Xixón.
Arran dels fets revolucionaris asturians d'octubre de 1934 va ser detingut al seu domicili, ja que es trobava malalt,
i fou empresonat.
Durant aquests anys republicans destacà com orador en mítings i conferències i va treballà com a inspector de la
Caixa de Jubilacions i Subsidis del Ram de la Construcció.
Dies després de l'aixecament feixista, el 21 de juliol de 1936 presidí el
Comitè de Guerra, instal·lat a la caserna d'El Llano (Fàbrica
d'Orueta), de Xixón i el novembre d'aquell any va ser nomenat regidor
d'aquesta ciutat. En aquesta època exercí de mestre nacional.
A finals de 1936 se li lliurà la cartera d'Indústria en el
Consell d'Astúries i Lleó i també formà part de la Comissió de Guerra del
Consell Interprovincial d'Astúries i Lleó.
Quan Xixón caigué a mans feixistes (20 d'octubre de 1937), fou nomenat vicepresident primer del
Consell Sobirà d'Astúries i Lleó.
Després representà la
CNT-AIT asturiana com a secretari de Defensa en el Comitè Nacional
confederal establert a València (l’Horta, País Valencià), en
substitució d'Avelino González Entrialgo. El març de 1938 assistí com a
tal al
Ple de Regionals de la CNT-AIT.
El
5 d'abril de 1938 va ser nomenat ministre d'Instrucció Pública i
Sanitat pel president del Govern de la República
espanyola Juan Negrín (PSOE), càrrec que exercí fins el final de la
guerra. En aquesta funció rebé el suport d'Horacio Martínez Prieto,
Manuel Alconchel, Ramón Álvarez Palomo, Esther Antic i Joan Puíg Elías.
Les seves actuacions van ser discutides per diversos
sectors anarquistes que apuntaren que es convertí en un aferrissat
seguidor de Negrín. El 7 de setembre de 1938 aprovà el decret de creació
del
Consell Superior de Cultura de la República, amb la finalitat
d'unificar, enfortir i orientar les diverses manifestacions culturals,i
quan el Govern de la República es trobava ja a Catalunya s'encarregà de
traslladar les colònies infantils catalanes
a l’hexàgon francès. Eleuterio Quintanilla, d’acord amb ell, durant la
Retirada de 1939 s’encarregà del trasllat de gran quantitat de mainada a
l’Estat francès. Ell també passà la frontera del Pirineu Oriental i
s'exilià a Orleans (Loiret, Centre - Vall del
Loira).
En 1942 s'exilià a Mèxic --arribà el 12 de juny de 1942 a bord del
Guinea al port de Veracruz--, on presidí aquell mateix any el
Bloc Democràtic Asturià (BDA). Alineat en la fracció parlamentarista
republicana del Moviment Llibertari i defensor de la unitat d'acció amb
els partits polítics de la República, fou expulsat de la CNT-AIT,
passant a la
CNT del Subcomitè Interior, organització anarcosindicalista on hi havia molts militants asturians.
Trobem articles seus en
Acción Social Obrera, Mi Revista, Solidaridad i
Solidaridad Obrera.
Segundo Blanco González va morir el 29 de gener de 1957 a Ciutat de Mèxic DF (Mèxic). El seu arxiu de quan fou ministre
es troba dipositat a l'International Institute of Social History (IISH) d'Amsterdam (Països Baixos).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada