La meva més profunda gratitud, i la meva enhorabona, a Albert Abril pel seu retrat de Carles Fontserè,
l’anarquista
Isabel-Clara Simó
[El Punt Avui, 30/10/2018]
Poques vegades he vist un documental tan saborós. Es tracta
d’Art i rebel·lia, d’Albert Abril, en el qual ens fa el retrat de
Carles Fontserè, l’anarquista. Fontserè va ser sobretot un cartellista
--els seus cartells estan fixats en la pupil·la de molts catalans--;
també va
ser fotògraf i escenògraf. I sobretot va ser un militant en el marc de
la segona República Espanyola per l’equitat i la justícia. La divisió de
classes és un estigma que no sols no hem resolt, sinó que l’hem
agreujada.
Amb el seu talent, Albert Abril ens fa arribar missatges de Renau, l’inoblidable Renau, i ens explica
quina funció tenia la CNT.
Una curiositat que jo no coneixia: un dels seus millors amics va ser
Cantinflas, company inseparable a Mèxic. També hi compta el
pintor Josep Bartolí, i les opinions erudites i sàvies de Pilar
Parcerisas, entre d’altres.
Fontserè va mantenir una fidel amistat amb Jaume Miravitlles, que aleshores vivia a Broadway, i també
amb Andy Warhol, el mateix Dalí i tants d’altres.
El
que hi compta de veritat, però, no és l’erudició, ni tampoc la narració
(quin exemple de muntatge
més admirable!). No: el que hi compta és la sinceritat del director
Abril que agafa el personatge i ens l’apropa i ens el fa nostre.
És un home exiliat genial, les icones del qual són indeslligables de la monstruosa guerra incivil
que hem patit, directament o indirecta.
El documental és una exaltació de la llibertat. Poques persones com Fontserè (als anarquistes se’ls
anomena també llibertaris, no sense motiu) han viscut perseguint la llibertat, plasmant-la, mostrant-la, lluitant per ella.
Aquesta
mena de persones ens fan sentir orgullosos del nostre passat (Josep
Renau era valencià),
cruelment vençuts sempre. Ens van vèncer les tropes borbòniques de
Felip V i ens va destruir el colpista Franco. I ara, vivim en una Europa
indiferent, amb presos polítics i exiliats.
La meva més profunda gratitud, i la meva enhorabona, a Albert Abril: n’ha fet una obra mestra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada