 |
| Acte a Castelló d'Empúries |
Perpinyà se solidaritza amb els presos polítics i exiliats. Puigdemont assegura que “la República
Catalana es constituirà de baix cap a dalt” amb tots els catalans i totes les catalanes.
Arxivada la causa per Jami Matamala per encobriment. El jutge ha preguntat a la fiscalia si procedeix
dictar una ordre de recerca internacional, detenció i presentació ja que no ha prestat declaració durant la instrucció.
Deu minuts de cassolada diària a Bescanó i concentració cada migdia a Banyoles.
Els Drets Humans a la paret de l’església d’Albanyà. Un mural col·locat a l’edifici recull el text
aprovat per l’ONU l’any 1948, per reivindicar-ne la vigència en el context que viu avui el país. La iniciativa ha estat validada pel Consistori.
Francesc Pardo recorda els presos i exiliats en la seva homilia de Sant Narcís, i apel·la al "coratge"
de la comunitat i a "no tenir por".
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 30/10/2018
Castelló d’Empúries (Alt Empordà, comtat de
Peralada).-
Llegim
al Setmanari de l’Alt Empordà que el divendres passat, 26 d'octubre, el
fotoperiodista Jordi Borràs Abelló va presentar el seu llibre titulat
Dies que duraran anys. Ho va fer en un acte sobiranista
organitzat per la CUP de Castelló d'Empúries (Alt Empordà, comtat de
Peralada) a la Sala Municipal.
El
Jutjat d'Instrucció Número 8 de Barcelona va citar a declarar
l'autor el passat dilluns, 29 d'octubre, com a investigat per una
problemàtica amb un policia nacional espanyol, que presumptament
l'hauria agredit. Els
fets van passar el dilluns 16 de juliol, quan Borràs va denunciar que
un agent de l'autoritat li havia clavat cops de puny que li havien
deixat ferides.
Sota el lema «Construïm la República des del carrer»,
l'acte organitzat per la CUP de Castelló d'Empúries va comptar
també amb la presència de Joanjo Bosk, cantant i activista, i Dani
Cornellà, alcalde de Celrà per la
CUP. Tots dos van parlar de la importància de la mobilització popular i la desobediència civil.
Perpinyà se solidaritza amb els presos polítics i exiliats
Segons
VilaWeb Perpinyà (Plana del Rosselló, Rosselló, comtat de Rosselló) ha
celebrat una diada
solidària amb els presos polítics i exiliats un any després de
l’aplicació del 155 i l’exili del Govern a Catalunya Nord la nit del 27
al 28 d’octubre de 2017, concretament al Conflent.
La plaça de la Victòria, al peu del Castellet, s’ha omplert d’estelades en un acte que ha comptat
amb la participació televisada del president Carles Puigdemont, la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, així com el represaliat Jordi Pesarrodona.
En
el seu discurs, Puigdemont ha apel·lat als llaços històrics que uneixen
“nord i sud” i ha assegurat
que “la República Catalana es constituirà de baix cap a dalt” amb “tots
els catalans”. El president Puigdemont, a més, ha animat a continuar
els actes de suport al procés d’independència des del nord.
Pel
que fa a Elisenda Paluzie, ha agraït el suport dels nord-catalans en la
logística del referèndum
de l’1-O, però també de l’exili davant de la repressió de l’Estat
espanyol. A més, ha assegurat que “un estat català en forma de
república” contribuirà a situar Catalunya del Nord al lloc que li
pertoca i a preservar el català. També ha anunciat que la pròxima
reunió de l’ANC es farà el 10 de novembre a Perpinyà.
Durant tot el dia hi ha hagut activitats programades a la plaça de la Victòria.
La jornada ha acabat amb un sopar davant la la presó del Puig de les Basses, a Figueres (Alt Empordà,
comtat de Besalú), on hi ha empresonada la consellera Dolors Bassa.
Arxivada la causa per Jami Matamala per encobriment
Segons un despatx de l’Agència Catalana de Notícies el jutge de l'Audiència
Nacional del Regne d’Espanya Diego de Egea ha arxivat
provisionalment la investigació per un delicte d'encobriment contra els
quatre acompanyats del president de la Govern legítim català a l’exili
Carles Puigdemont quan va ser detingut a Alemanya. Els
quatre acompanyats són dos mossos d'esquadra, l'historiador Josep Lluís
Alay i l'empresari de Girona i amic personal de Puigdemont Josep Maria
Matamala. Sobre aquest últim, el magistrat de l'Audiència
Nacional ha preguntat a la Fiscalia si procedeix dictar una ordre
de recerca internacional, detenció i presentació, donat que no ha
prestat declaració durant la instrucció de la causa.
Deu minuts de cassolada diària
A Bescanó, al Gironès, són dels pioners de les protestes diàries contra l’empresonament i l’exili
dels polítics catalans. La concentració es va gestar el 16 d’octubre de l’any passat, el dia de l’empresonament dels
Jordis. D’aquell dia, la Berna Sedó explica: “Un grup de veïns de
diverses edats vam seguir la convocatòria de fer una cassolada, però en
lloc de fer-ho des dels balcons, vam baixar al carrer.” I així va ser
com va
néixer aquesta protesta, que, més d’un any després, encara continua,
cada dia al vespre, de 9 a 9 i 10 minuts, de diumenge a dijous a la
plaça U d’Octubre, i divendres i dissabte a la plaça de les Nacions. En
aquest cas, la protesta és, encara avui, una cassolada,
com es va fer el primer dia, per tot seguit escoltar una petita
dissertació sobre algun capítol de la història de Catalunya i, per
cloure l’acte, es canta
Els Segadors.
Sedó hi afegeix que el grup de veïnes i de veïns s’autoanomenen
Els Esquellotaires de Bescanó i que van ser convidats, l’agost
passat, a pronunciar el pregó de la festa major. A més, pel pròxim dia
10 de novembre han organitzat un sopar groc per recaptar fons per als
familiars
dels presos i exiliats.
A
les comarques gironines hi ha altres iniciatives, com ara la de les
veïnes i dels veïns de Banyoles,
al Pla de l’Estany, que, també cada dia, es concentren, al migdia,
davant de l’ajuntament en una iniciativa que va iniciar un empresari
jubilat de Porqueres, Josep Garcia.
Els Drets Humans de 1948 (ONU) a la paret de l’església d’Albanyà
Llegim en la premsa convencional comarcal que una reproducció del text íntegre de la
Declaració dels Drets Humans ha estat col·locada a la paret
exterior de l’església d’Albanyà (Salines Bassegoda, Alta Garrotxa, Alt
Empordà, comtat de Besalú). La iniciativa va sorgir d’una proposta de
Joan Casellas,
regidor de Participació Ciutadana, Benestar i Família, Medi Ambient,
Agricultura i Cultura, i ha estat aprovada pel ple municipal. El regidor
explica que la idea de donar protagonisme a la
Declaració dels Drets Humans va néixer a partir del context del
procés que viu Catalunya, de la necessitat de referir-se a textos tan
bàsics com aquest i de reivindicar-los per donar resposta d’alguna
manera als discursos
més intolerants que es poden sentir.
Un mural de nou metres
El conjunt que ha estat col·locat a la paret de l’església està format per tres planxes d’acer patinable
(Corten), metall que amb el pas del temps agafa un to fosc de
material antic i rovell. El mural en total té unes dimensions de nou
metres de llarg per un metre i mig d’alçada. Sobre aquesta superfície hi
ha gravat
el text sencer de la Declaració dels Drets Humans (amb preàmbul i trenta articles), aprovat l’any 1948 per l’Organització de les Nacions Unides (ONU).
El mural es completa amb un altre text de llei internacional, el
Pacte Internacional dels Drets Econòmics, Socials i Culturals, aprovat per l’ONU el 1966 i que va entrar en vigor l’any 1976. Casellas destaca que aquest pacte inclou el dret
a l’autodeterminació i que l’Estat espanyol és un dels 169 Estats que el van ratificar.
Patrimoni local
Entorn
d’aquests textos també s’han incorporat com a elements gràfics aspectes
del patrimoni local
que, segons explica Casellas, volen simbolitzar la integració del terme
i el territori d’Albanyà en els drets humans: el dibuix d’una papallona
(Graellsia isabellae), i representacions gràfiques de tots els barris,
veïnats, masos i ermites del terme municipal d’Albanyà.
El mural, que es preveu que s’inauguri oficialment en els pròxims dies, vol situar Albanyà, municipi
d’uns cent quaranta habitants, com un referent pel que fa la defensa i la reivindicació dels drets humans.
Francesc Pardo recorda els presos i exiliats en la seva homilia
de Sant Narcís
Segons
un despatx de l’Agència Catalana de Notícies Francesc Pardo, bisbe de
Girona, ha expressat
de nou la seva preocupació per la situació que viu Catalunya durant
l'homilia de Sant Narcís ahir dilluns. Durant el seu discurs, Pardo ha
recordat els "qui estan privats de llibertat o lluny del país a causa de
l'anomenat procés" quan ha esmentat els col·lectius
pels quals els cristians "sofreixen per Catalunya". També ha esmentat
altres grups com ara els que legislen, governen i administren juntament
amb d'altres com ara les persones immigrants.
A nivell polític, ha expressat la preocupació davant el fet que les diferents concepcions polítiques
es converteixin en "col·lectius irreconciliables" amb una "dinàmica de confrontació constant" que "dificultin la convivència".
D'altra
banda, també ha dit que "cada cristià és ben lliure per actuar segons
la seva consciència
però sempre cercant el bé comú; tanmateix, com a Església, ens cal
promoure sempre els drets de cada persona, fomentar la convivència entre
totes les persones, estar al costat dels qui sofreixen situacions
injustes (...) i pregar perquè entre tots construïm
un país més lliure, més just i més fraternal segons el voler de Déu".
Finalment, ha apel·lat al "coratge" de la comunitat i a "no tenir por",
dues frases que ha repetit en diferents ocasions durant l'homilia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada