El 26 de juliol de 1936, via Perpinyà, amb Mercier Vega i altres, parteixen cap a la Catalunya Revolucionària
i a Barcelona funden el Grup Internacional de la
Columna Durruti, on es retroben amb Simone Weil,
que afrontarà dures batalles al front d'Aragó.
 |
| Carpentier, Mayol i Rappaport, del Grup Internacional de la Columna Durruti (1936). |
Combaté
a Barcelona durant les jornades de Maig de 1937 i el 19 d’octubre
d’aquell any (segons una
nota policial, hauria estat ferit el setembre al front d’Aragó), tornà a
l’hexàgon francès fugint dels stalinistes i la repressió desfermada pel
govern Negrín, completament desil·lusionat de la fi de la revolució
col·lectivista autogestionària a la Península,
igual que molts combatents revolucionaris estrangers, però encara va
recaptar armes i les va portar clandestinament a Barcelona per la xarxa
que passava per Perpinyà.
François-Charles
Carpentier:
El 28 d'octubre de 1904 neix a Reims (Marne, Xampanya, Gran
Est) el
militant anarquista i combatent del procés revolucionari de l’estiu de
1936 a la primavera de 1937 François-Charles Carpentier, conegut també
com
Charlot. El seu pare, militant llibertari, que en les eleccions
de 1914 va votar Bonnot com a rebuig a la democràcia parlamentària
burgesa, va canviar sovint de feines per la zona del Pas-de-Calais (Alts
de França).
Durant
la Primera Guerra Mundial interimperialista el gener de 1915,
trobant-se a zona ocupada pels
alemanys, és deportat amb el seu pare a un camp de concentració a
Alemanya, i va ser repatriat per la Creu Roja per ser un infant.
A càrrec d'un oncle, primer treballarà en diversos tallers de teixidures i quan el seu pare va recobrar
la llibertat va treballar amb aquest desenterrant obusos i tornant a tapar les trinxeres.
Cap al 1920 va trobar feina com a empenyedor de vagons al fons de la mina de Bruay-en-Artois (Pas-de-Calais,
Alts de França) abans de marxar buscant feina arreu i fer de descarregador del moll de Rouen (Sena Marítim, Normandia).
En 1924, instal·lat a París (Illa de França), treballa en diverses petites ocupacions al mercat de
les Halles i comença a freqüentar els cercles anarquistes.
El 10 de novembre de 1924 va ser incorporat al
Regiment dels Tiradors i enviat al sud del Marroc per combatre la
rebel·lió d'Abd el-Krim al Rif. Llicenciat el 10 de maig de 1926 amb el
grau de caporal de Metralladores, va instal·lar-se a París, on va fer
diverses
feinetes.
A
començaments de 1928, domiciliat al suburbi parisenc d'Aubervilliers,
va treballar com a repartidor
de carbó. Secretari del grup anarquista de Saint-Denins (Sena
Saint-Denis, Illa de França), en 1930 va conèixer el militant anarquista
Charles Ridel (Louis Mercier Vega), amb qui romandrà lligat de per vida en una
forta amistat.
Delegat del grup de Saint-Denis al congrés de la
Federació Anarquista parisenca del 4 de juny de 1933, va ser
elegit secretari adjunt de l'organització al costat de Le Bott. Entre el
14 i el 16 de juliol d'aquell any va participar com a delegat de
Saint-Denis al
congrés de la Unió Anarquista Comunista Revolucionària (UACR) a Orleans (Loiret, Centre - Vall del Loira).
El febrer de 1934, arran dels avalots feixistes francesos, va passar la nit de l'11 defensant revòlver
en mà la seu de la Borsa del Treball de París amb Mercier Vega.
Durant el
Front Popular francès ambdós militants van fer costat Simone Weil durant la vaga de la fàbrica «Sauter et Harlé». En aquesta època va fer de tresorer de la
Federació Comunista Llibertària (FCL), de la qual també eren membres Nicolas Faucier i Mercier Vega, i que després es fusionaria amb la
Unió Anarquista (UA).
El 26 de juliol de 1936, via Perpinyà (Plana del Rosselló, Rosselló), amb Mercier Vega
i altres, parteixen cap a la Catalunya Revolucionària i a Barcelona funden el
Grup Internacional de la
Columna Durruti, on es retroben amb Simone Weil,
que afrontarà dures batalles al front d'Aragó. Conjuntament amb
Boutefeu i Vega distribuïa per combatents de llengua francesa al front
d’Aragó el periòdic
L’Espagne Antifasciste que editava a Barcelone André Prudhommeaux.
Després de la batalla de Perdiguera (Monegres, Saragossa, Aragó), el 17 d’octubre de 1936, on el
Grup Internacional de
la Columna Durruti serà delmat, Mercier i Carpentier tornaran a
l’hexàgon francès per organitzar la solidaritat. Madeleine Gil, companya
d’un militant anarquista espanyol, fou agafada el novembre de 1936 en
possessió de quinze pistoles automàtiques amb
carregadors i cartutxos que Carpentier li havia fet arribar, essent ell
arrestat, però finalment
l’afer no va tenir conseqüències judicials.
A finals de 1936 Carpentier tornarà a Barcelona com a delegat de la
Unió Anarquista (UA) davant la
Federació Anarquista Ibèrica (FAI). Aprofitarà la conjuntura per
enviar diversos articles sobre la revolució col·lectivista
autogestionària de Catalunya i Aragó per a
Le Libertaire. Durant un gran míting celebrat per celebrar l'entrada de 1937, amb Scolari i Balart, rebutjaran cantar
La Internacional al costat dels stalinistes del
PSUC.
Gràcies
a Berta Ascaso, va ser allotjat en una casa socialitzada a Barcelona
amb la seva companya
que havia viatjat al Principat en un comboi de camions de solidaritat
organitzat per Pierre Odéon. En aquesta època va conèixer el militant
anarquista italià Ernesto Bonomini qui, el 20 de febrer de 1924, havia
executat Nicola Bonservizi, representant personal
de Mussolini a París.
En maig de 1937, a Barcelona, Carpentier es batrà contra els stalinistes que intenten liquidar als
anarquistes i als militants del Partit Obrer d’Unificació Marxista
(POUM). Segons el seu testimoni que recollí Phil Casoar, aleshores va
instal·lar una metralladora al terrat de la fàbrica de sabó
Myrurgia, a prop del temple de la Sagrada Família, i també va participar des d'un automòbil blindat en el metrallament del local d'Estat Català,
partit separatista que s’havia
aplegat amb els stalinistes i la burgesia republicana. Alguns mesos
després, el 19 d’octubre de 1937 (segons una nota policial, hauria estat
ferit el setembre al front d’Aragó), tornarà a l’hexàgon francès fugint
dels stalinistes i la repressió desfermada
pel govern Negrín, completament desil·lusionat de la fi de la revolució
col·lectivista autogestionària a la Península, igual que molts
combatents revolucionaris estrangers, però encara va recaptar armes i
les va portar clandestinament a Barcelona per la xarxa
que passava per Perpinyà.
Els 29 i 30 d'octubre de 1937 va participar i prengué la paraula en el congrés de la
Unió Anarquista i amb Mercier deixaran l'organització. A més de la militància anarquista, Carpentier era membre de la
Lliga Internacional des Combatents de la Pau (LICP), assistint regularment a les reunions de la seccció de Saint-Denis.
En 1938 va col·laborar, amb Lucien Feuillade, Mercier Vega i Nicolas Lazarevitx en la revista d'estudis
revolucionaris Révision.
Mobilitzat el setembre de 1939 al 421è Regiment de Pioners a Reims, el seu regiment va ser encerclat
per les tropes alemanyes, però va poder escapar i fou reenviat a casa el 1er d’agost de 1940.
Durant l’Ocupació, Carpentier fou, primerament, manobre de pressió a les fàbriques
Astra a Asnières (Alts del Sena, Illa de França). Entrà a
treballar-hi el 7 de juliol de 1939 i fou víctima d’una reducció de
personal en 1942. Aleshores, participà en la política
col·laboracionista, a nivell polític
i també sindical. Carpentier s’havia adherit al
RNP des de la seva formació en febrer de 1941. El 17 de gener de 1943, data a la que
es trobava disponible, Carpentier entrà com a revisor en la direcció dels
Restaurants Comunitaris (Rescos), recomanat pel seu antic camarada Charles Patat, el qual, desgraciadament, era responsable actiu del
FST i del
RNP. Retrobà en aquest organisme controlat pel
RNP i el PPF cert nombre de militants d’origen anarquista,
com Henri Sirolle, braç dret de Gabriel Cognacq --president de Socors
National i un dels fundadors dels
Rescos; Louis Lecoin, revisor; Roger Monclin, cobrador, o Jules Chazanoff, dit
Chazoff.
A partir del 21 de març de 1943 treballà, amb, entre altres, Félix Guyard, en el «Comité
Ouvrier de Secours Immédiat» (COSI), organització social de caire
humanitari, col·laboracionista creada per les autoritats de Vichy i que
comptava amb el suport dels nazis. En fou inspector provincial,
encarregat de coordinar els moviments locals.
Le 8 d’abril de 1944, Carpentier va fer una petició d’adhesió a la
Milícia Francesa i signà el 15 de maig en un full de
Franc-guàrdia, on hi figura la seva fotografia, i en queda constància
als arxius de la Prefectura de Policia. Es presentat com a membre del
Comitè Central del
Centre Sindicalista de Propaganda. S’adhereix a la
Milícia Francesa a petició del secretari general del
COSI per constituir una unitat a fi d’assolir la guàrdia de
seguretat dels locals dels comitès, sense haver de participar en cap
mena d’operació feixista exterior (una mena de precedent d’aquells
quadres de
CNT que en 1966 signaren amb el
Sindicat Vertical franquista el Pacte dels Cinc Punts). Un
paper segons el qual Carpentier reconeix haver provocat l’arrest el 5 de
juliol de 1944 d’un membre de la Resistència francesa, François
Grandjean, que
es trobava en els locals del COSI fou trobat en els arxius alemanys.
Aleshores,
Carpentier vivia maritalment a Aubervilliers (Sena - Saint Denis, Illa
de França) amb
Madeleine Gil, nascuda Pont l’11 d’abril de 1914 a Portel
(Pas-de-Calais, Alts de França). Van tenir una filla en 1941, que ell no
reconegué. Després, va viure amb la germana bessona de Madeleine,
Pierrette Pont. La seva company va ser secretària dactilogràfica
a la seu del PPF, núm. 10 del carrer de les Pyramides, i més endavant treballà al
Centre Sindicalista de Propaganda, on fou membre del Comitè Central. Era agregada del diari sindicalista col·laboracionista,
L’Atelier.
L’agost de 1944, es traslladà a Alemanya amb els responsables del
COSI, organisme que s’instal·là Tuttligen (Baden-Wurtemberg) i fou enviat a la petita població de
Geisingen (Tuttligen, Baden-Wurtemberg), però refusà
seguir-hi treballant. Aleshores, fou breument empresonat i va poder
passar la frontera suïssa el 24 de desembre d’aquell any. Després,
travessà la frontera francesa
tres dies més tard.
El 1er de febrer de 1945, fou arrestat al seu domicili a Le Perreux-sur-Marne (Val-de-Marne, Illa
de França) per inspectors de la policia judicial i inculpat d’intel·ligència amb
l’enemic. Fou internat al fort de Charenton
(Maisons-Alfort, Val-de-Marne, Illa de França) i després a la presó de
Fresnes (Val-de-Marne, Illa de França), essent alliberat el 9 de
novembre de 1945. El seu sumari fou arxivat
tres dies després. La investigació no establí formalment la seva
adhesió al partit
RNP, ni que hagués desenvolupat cap activitat a la
Milícia Francesa, ni que la seva participació al
COSI fos una «activitat antinacional» característica.
Amb l'Alliberament va deixar tota militància política o sindical. En 1947, estan albergat a casa
del seu amic Patat hagué de comparèixer davant la
Cambra Civil de la Cort de Justícia del Sena sota la inculpació d’intel·ligència amb l’enemic.
Va
ser eliminat de la llista d'anarquistes a vigilar el 31 d'agost de
1948, a la qual la policial
francesa havia inscrit en 1932. Va continuar en contacte amb els vells
militants (Mercier Vega, Feuillade) i va muntar una petita empresa de
transport.
Es casà el 14 d’agost de 1947 al IXè districte de París amb Jeanne Bonvalot.
Durant
els anys vuitanta del segle passat va relatar la seva experiència
revolucionària a Catalunya
i Aragó a diversos joves historiadors (David Berry, Phil Casoar).
Declarà: «Per mi, hi ha la família i els companys, i l’Anarquia. Això és
tot. »
François-Charles Carpentier va morir de càncer el 21 de març de 1988.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada