La lluita contra les falses cooperatives de la Patronal

Càrnies en Lluita durant l'ocupació de la patronal FECIC

El sector cooperativista, històricament arrelat al nostre país, que aporta gairebé 50.000 llocs de treball repartits entre les més de 4.300 cooperatives del Principat de Catalunya  

 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 28/10/2018   

Vic (Plana de Vic, Osona, comtat d’Osona).-   

Llegim a Jornada que les falses cooperatives de la Patronal han perjudicat greument la imatge d’un sector econòmic històric del nostre país, que aporta gairebé 50.000 llocs de treball. Una de les causes de la impunitat de què gaudeix la patronal quan fa servir la figura de la falsa cooperativa està en la pròpia legislació i la seva ambigüitat.

Sense drets laborals ni protecció social, amb jornades interminables, sense vacances remunerades ni indemnització per acomiadament i amb salaris de misèria. Aquesta precarietat, que frega, sovint, un nou esclavatge, és la que pateixen els treballadors --la majoria immigrants-- de les anomenades falses cooperatives del sector carni. Aquesta perversa utilització de la figura de la cooperativa ha perjudicat la imatge del sector, històricament arrelat al nostre país, que aporta gairebé 50.000 llocs de treball repartits entre les més de 4.300 cooperatives del Principat de Catalunya.

Segons la Unió d’Associacions de Treballadors Autònoms i Emprenedors (UATAE), dels més de tres milions de treballadors autònoms de l’Estat espanyol registrats a l’Enquesta de Població Activa (EPA), es calcula que 225.000 són falsos autònoms. Un frau de llei que representa per a la Seguretat Social una pèrdua de 600 milions d’euros anuals.

Tot i que aquesta modalitat d’explotació laboral s’arrossega des de fa gairebé dues dècades, no va ser fins al 2016 que la Generalitat de Catalunya no va decidir posar fre a aquestes pràctiques i un any després modificava a corre-cuita la llei de cooperatives catalanes.

Precisament, una de les causes de la flagrant impunitat amb què actuen les falses cooperatives és la mateixa normativa --la Llei de cooperatives de treball associat--, que estableix que les condicions de treball i econòmiques dels treballadors cooperativistes són regulades per les mateixes cooperatives que, en el cas de les càrnies, estan controlades pels propietaris dels escorxadors i en les quals les treballadores i els treballadors no tenien ni veu ni vot. Les modificacions de la llei fetes a Catalunya i a Galícia garanteixen l’aplicació a les treballadores i als treballadors de les condicions establertes en el conveni col·lectiu del sector.

Les inspeccions de treball als escorxadors iniciades el 2017, doncs, comencen a donar fruits. Les multes al sector carni a Catalunya van superar els 600.000 euros, el 82% més que el 2016. Al llarg dels sis primers mesos d’aquest any, les sancions han arribat als 900.000 euros. Unes quantitats força assumibles per un sector que representa el 2% del PIB i mou 6.000 milions d’euros en exportacions, el 25% dels quals d’empreses catalanes.

Menció especial mereixen els qui van iniciar la lluita contra l’explotació laboral a les càrnies: el març del 2016, la Coordinadora Obrera Sindical (COS) i la plataforma Càrnies en Lluita van organitzar la primera vaga del sector. Així va començar tot.