 |
| Voluntaris italians de la Columna Ascaso. |
Des
l’Alta Savoia, a finals de juliol de 1936 marxà a Barcelona, via
Perpinyà, a lluitar a la guerra
amb els anarquistes i s'allistà en la «Columna Ascaso», lluitant al
front d'Aragó. El gener de 1937 entrà a formar part del grup «Pietro
Gori» de la columna.
Giuseppe Tinti:
El 23 d'octubre de 1899 neix a Imola (Ciutat metropolitana de Bolonya,
Emília-Romanya) l'anarquista Giuseppe Tinti, conegut com
Peppino. El seu pare es deia Domenico Tinti i la seva mare, Rosa
Bitonto, i era el cinquè de sis germans (Oreste, Francesco, Augusta,
Giovanni i Angelo), tots militants anarquistes. En acabar els estudis
primaris començà
a treballar com a paleta.
Arran
de les seves activitats antifeixistes, en 1926 el seu germà gran Oreste
va ser confinat, i
ell, per evitar el mateix destí, es va veure obligat a exiliar-se a
Bèlgica. D'antuvi treballà uns mesos com a miner a Mons (Hainaut,
Valònia, Bèlgica) i, amb la seva germana Augusta i el seu cunyat,
s'instal·là més tard a Ginebra (Romandia, Arpitània, Suïssa),
on continuà sent perseguit pels agents de la feixista l'Organizzazione
per la Vigilanza e la Repressione dell'Antifascismo (OVRA, Organització per a la Vigilància i la Repressió de l'Antifeixisme).
En
1928 passà a l'Alta Savoia (Arpitània) i es mostrà força actiu a la
regió. En 1930 en una reunió
d'antifeixistes italians proposà la formació de colles de treballadors
per fer feina gratuïta durant els campaments d'estiu antifeixistes. A
començament de 1931, amb Ciro Beltrandi, Giulio Conte i Randolfo Vella,
formà part del grup que intentà posar fi a
la polèmica sorgida en el periòdic stalinista
Falce e Martello i en Il Risveglio sobre la posició política
dels germans Vella. El juny de 1931 participà en la commemoració de
Giacomo Matteotti celebrada a Annemasse (Alta Savoia,
Ôvèrgne-Rôno-Arpes, Arpitània).
Durant
uns anys de misèria i desocupació, residí a diverses localitats
--Ginebra, Annemasse Chambéri
(Savoia, Ôvèrgne-Rôno-Arpes, Arpitània) i Saint-Cerques (Alta Savoia,
Ôvèrgne-Rôno-Arpes, Arpitània), però mantingué contactes estrets amb
Tomaso Serra i Francesco Barbieri. El 14 d'abril de 1935 participà, a
casa de Luigi Bertoni a Ginebra, en una reunió
(Frigerio, Omobono Frateschi, Martini) durant la qual Barbieri va ser
acusat d'haver malversat una part de les subscripcions en favor de les
víctimes polítiques i dels presos. El 30 de desembre de 1935 participà,
amb Ciro Beltrandi, Guido Polidori, Randolfo
Vella i Savino Fornasari, entre d'altres, en el
Congrés Anarquista organitzat per Bertoni a Chambéry i on van ser
discutides proposicions d'acció conjuntes amb altres organitzacions
antifeixistes i on es va convidar al
Partit Comunista d'Itàlia (PCdI) a coordinar l'acció antifeixista a Itàlia.
A finals de juliol de 1936 marxà a Barcelona, via Perpinyà (Plana de Rosselló, Rosselló), a lluitar
a la guerra amb els anarquistes i s'allistà en la «Columna Ascaso», lluitant al front d'Aragó. El gener de 1937 entrà a formar part del grup «Pietro Gori» de la columna.
El febrer de 1937 marxà a Suïssa amb Ciro Beltrandi, on, segons la policia, circulava amb un automòbil
farcit de llibres i de propaganda anarquista de la Revolució espanyola.
Tot
seguit, trobant-se a l’Alta Savoia, a Annmasse caigué greument malalt i
hagué de renunciar a
retornar al front d’Aragó. Després d'un temps a Saint-Cerques i a
Èx-los-Bens (Savoia, Ôvèrgne-Rôno-Arpes, Arpitània), s'instal·là a Usin,
a l'Alta Savoia, on fou detingut el 23 d'agost de 1939 i internat al
camp de concentració francès de San Giuliano (Alta
Còrsega, Illa de Còrsega).
El 12 de novembre de 1941, a requeriment del consolat italià a Còrsega, va ser lliurat a les autoritats
feixistes. D'antuvi va ser tancat a la presó de San Giovanni in Monte de Bolonya (Ciutat metropolitana de Bolonya,
Emília-Romanya) i el 31 de desembre confinat a Ventotene
(Latina, Lacio), on restà durant tres anys. El 28 d'agost de 1943 va ser
alliberat i retornà a Imola.
Després de l'Alliberament continuà militant i fou un dels distribuïdors regulars del setmanari
Umanità Nova, de la
Federació Anarquista Italiana (FAI). Sense domicili fix ni treball estable, visqué gràcies a petites feinetes.
L'1 de gener de 1966 uns joves companys van trobar el seu cos al local del carrer Cavour d'Imola,
on residia, després de morir d'un infart.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada