El
març de 1938, davant l'avanç feixista, abandonà Vallobar amb la seva
família i es refugià un temps
a les Preses. El gener de 1939 va ser ferit en una cama al front i,
després de ser operat a Vic i encara convalescent, passà el 7 de febrer
de 1939 la frontera del Pirineu Oriental pel Coll d'Ares, a Molló
(Ripollès). Un cop Prats de Molló i la Presta, ja
a l’Alt Vallespir, va ser portat a un vaixell-hospital ancorat a
Marselha per recuperar-se de les seves ferides i després portat al camp
de concentració d'Argelers de la Marenda. El maig de 1939 va ser portat
al camp de concentració del Barcarès i el setembre
d'aquell any al de Sant Cebrià de Rosselló.
Manuel
Rausa Berniz:
El 23 d'octubre de 1921 neix a Vallobar (Baix Cinca,
Osca, Aragó) l'anarcosindicalista
Manuel Rausa Berniz. El seu pare es deia Miguel Rausa Vilas i la seva
mare, Jacinta Berniz. Era el menor de sis germans d'una família de
petits agricultors republicana i atea. Quan tenia set anys quedà orfe de
mare. Durant la seva infància, a causa de les
idees antireligioses de sa família, tingué problemes a l'escola i amb
l'Església catòlica.
Amb l'adveniment de la República del 14 d’Abril i la legalització de nou de la
Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT), des de molt jovenet, amb el seu germà Miguel, s'hi afilià i participà en les activitats de les
Joventuts Llibertàries. Quan el cop militar feixista de juliol de
1936 el seu poble quedà en zona lleial, on es creà una important
col·lectivitat, destruïda en 1937 per la reacció republicana burgesa i
stalinista.
El
març de 1938, davant l'avanç feixista, abandonà el poble amb la seva
família cap al Principat
de Catalunya. Després d'un temps a les Preses (la Garrotxa) i davant la
negativa del seu ingrés a l'Exèrcit Popular de la República espanyola
en la denominada ‘Quinta del Biberó’, va ser acceptat com a policia després
d'un curs de tres mesos i destinat a Tarragona (Tarragonès) fins a finals d'aquell any.
El
gener de 1939 va ser ferit en una cama al front i, després de ser
operat a Vic (Plana de Vic,
Osona) i encara convalescent, passà el 7 de febrer de 1939 la frontera
del Pirineu Oriental pel Coll d'Ares (Molló, Ripollès). Un cop al
municipi de Prats de Molló i la Presta (Alt Vallespir), va ser portat a
un vaixell-hospital ancorat a Marselha (Boques
del Roine, Provença-Aups-Còsta d'Azur, Occitània) per recuperar-se de
les seves ferides i després portat al camp de concentració d'Argelers de
la Marenda (Costa Vermella, Rosselló). El maig de 1939 va ser portat al
camp de concentració del Barcarès (la Salanca,
vall de l'Aglí, Rosselló) i el setembre d'aquell any al de Sant Cebrià
de Rosselló (Costa Sorrenca, Plana del Rosselló, Rosselló), d'on sortí
enrolat en una
Companyia de Treballadors Estrangers (CTE) per a fer feina a les fortificacions al Mosa i les Ardenes («Línia Gamalin»).
Després de l'armistici de França el 22 de juny de 1940, el trobem l'octubre en una
CTE situada a la zona alpina, desfent fortificacions i construint carreteres.
El
maig de 1941, fart d'aquella situació, es va rebel·lar i va ser reclòs
en una presó prop de Lió
(Ôvèrgne-Rôno-Arpes, Arpitània). Fet presoner per les tropes alemanyes,
va ser portat el 31 d'agost de 1941 al camp de Saint-Pierre-Quilbignon,
a prop de Brest (Finisterre, Bretanya), on treballà durant dos anys i
mig a les fortificacions de la base submarina
alemanya.
El 17 de març de 1944 va fugir-ne amb altre company i es dirigiren de polissons en un tren de carbó
a Seta (Erau, Occitània).
Mesos més tard passà a Castras (Tarn, Guiana, Occitània), on col·laborà en la guerrilla antinazi
i formà part de la CNT i de les
Joventuts Llibertàries.
El seu pare va morir en 1942 en una presó franquista d'Osca (Foia d’Osca, Aragó).
Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista, treballà de paleta i d'encofrador i milità
en la CNT-AIT en l’Exili i en la
Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL) a Seta, ocupant
nombrosos càrrecs orgànics locals durant llargs períodes. Assistí com a
delegat a plens cenetistes, com ara l'Intercontinental de 1969, i a congressos,
com el de Lemòtges (Llemosí, Alta Viena, Occitània) en 1960, Montpelhièr (Erau, Occitània) en 1965) i Marselha en 1975.
En 27 de maig de 1977 retornà a l’Aragó i s'establí al seu poble natal, on milità en la
CNT-AIT. Col·laborà en l'Enciclopedia
histórica del anarquismo español, editada per l'«Associació Isaac Puente»
de Vitòria/Gasteiz (Àlaba, País Basc, Euskal Herria), va ser present en
l'enterrament de les cendres
de Felipe Alaiz de Pablo a Albalat de Cinca (Cinca Mitjà, Osca, Aragó) i
participà en els actes en l'aniversari del Consell d'Aragó que se
celebraren a Casp (Baix Aragó-Casp, Saragossa, Aragó), entre altres
iniciatives.
Manuel Rausa Berniz va morir el 16 de novembre de 2009 a Vallobar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada