El
Síndic demana explicacions al Govern i a l’Executiu espanyol sobre la
coincidència de manifestacions
a Barcelona el passat dissabte i ahir dilluns. Ribó decideix investigar
d'ofici i reclama a Interior informació sobre l'operatiu policial i
"possibles falles".
L'associació
Irídia denuncia que el dissabte els Mossos van ferir al cap quatre persones.
La
Guardia Civil adverteix que sancionarà als agents del cos que retirin
llaços grocs. Un tinent
coronel ha enviat un comunicat en el que alerta de la inconveniència de
retirar simbologia independentista: "Constituiria una infracció
disciplinaria".
Cims per la llibertat: nou projecte de solidaritat i denúncia dels presos polítics i exiliats. El
Comitè de Solidaritat Catalana, participa amb una pujada al puig Sallafort de l'Albera.
Figueres dedica la plaça de l'Institut a l'1 d'octubre. Han descobert un monòlit commemoratiu.
Trenquen la placa de la plaça dedicada a l'1-O a Figueres l'endemà de ser inaugurada. L'incident
ha tingut lloc a primera hora de la tarda. Actes a Llagostera, Banyoles i un munt de municipis.
Centenars de persones es van concentrar ahir a l'exterior del pavelló de Sant Julià de Ramis, ara
convertit en plaça 1 d'Octubre, per recordar que un any enrere la Guàrdia Civil els va impedir votar.
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 02/10/2018
Girona (Gironès, comtat de Girona).-
En el
marc de l’Octubre
català 2018, que el Govern de la Generalitat, format per dos partits de
la burgesia nacionalista, prepara un seguit de detencions de
revolucionaris que ahir es van revoltar a Barcelona, Lleida i Girona
contra el Keresnky català i companyia que es resisteix
a defensar la República, tot fent la viu viu en l’autonomisme del règim
monàrquic del 78, l’Agència Catalana de Notícies informa que en el
decurs de les protestes que es van produir ahir dilluns al vespre a la
porta del Parlament de Catalunya, davant de la
Prefectura Superior de la Policia Nacional espanyola i també a Jaume I
de Girona. La policia de la Generalitat va disparar salves i va carregar
per dispersar els manifestants. Especialment tensa va ser la situació
al Parlament, on els concentrats van intentar
entrar a l'edifici. Els agents van refugiar-se a l'edifici per després
sortir en columna amb l'objectiu de desallotjar el recinte. També va
haver corredisses posteriors a l'Arc del Triomf.
El Síndic demana explicacions al Govern i a l’Executiu espanyol
sobre la coincidència de manifestacions a Barcelona el passat dissabte i ahir dilluns
Segons l’Agència Catalana de Notícies el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha decidit intervenir d’ofici
després dels fets de dissabte en la coincidència de la manifestació de
Jusapol en defensa de l’operatiu de la Guàrdia Civil i la Policia
Nacional espanyola de l’1-O 2017 i la contramanifestació
independentista. En un comunicat, el Síndic explica que demanarà
explicacions a l’Estat i a la Generalitat. El Síndic defensa el dret
de manifestació per a tothom, el rebuig a qualsevol mena de violència i
recorda que les forces de l’ordre públic, en cas de necessitat, han de
fer un “ús reduït i proporcional de la força”. En aquest context, el
Síndic demanarà informació al departament d’Interior
sobre l’operatiu que s’havia planificat i el dispositiu necessari per
tal d’evitar la confrontació de manifestants, a més de demanar
explicacions sobre “possibles falles”. L’intent d’un grup
d’independentistes de saltar-se el cordó dels Mossos que separava
les dues manifestacions va acabar amb 24 ferits.
Per dur a terme la investigació, el Síndic es dirigirà al Govern espanyol, al ministre de l’Interior,
Fernando Grande-Marlaska, i al Defensor del Poble espanyol perquè informin sobre l’estat de les demandes reivindicades per
Jusapol sobre l’equiparació salarial. El Síndic qualifica de
“sorprenent” que el govern de Sánchez no s’hagi manifestat, com han fet
els principals sindicats i entitats professionals, plantejant la
separació de les
reivindicacions salarials de les qüestions “de caire partidista” que,
segons Ribó, podien ser manipulades i fins i tot utilitzades així per
algun grup parlamentari. I és que, tal com recorda Ribó, el sindicat
policial espanyol va convocar la manifestació amb
reivindicacions salarials i amb missatges de suport a l’actuació dels
cosses de seguretat de l’Estat el passat 1 d’octubre.
El
Síndic demanarà també informació al conseller de l’Interior, Miquel
Buch, sobre l’operatiu que
es va planificar, el seu funcionament i el dispositiu necessari per tal
d’evitar la confrontació de manifestants. A més, demanarà explicacions
per les “possibles falles”. Vol que s’informi sobre les investigacions
de possibles comportaments violents d’alguns
manifestants i si hi va haver en alguns actuació dels Mossos “un ús
desproporcionat de la força”.
Les càrregues d’ahir, 1 d’octubre
Llegim al diari
Jornada que el Síndic de Greuges no descarta actuar d'ofici per
estudiar les càrregues policials que ahir dilluns els Mossos d'Esquadra
van fer a les portes del Parlament de Catalunya. «Estudiarem el que va
passar
ahir», ha assegurat aquest dimarts Rafael Ribó.
Seria la segona intervenció del Síndic en menys d'una setmana, ja que Ribó ja ha obert una actuació
d'ofici sobre el dispositiu policial de dissabte, amb el qual els Mossos van separar la mobilització del sindicat policial
Jusapol de la mobilització d'antifeixistes i independentistes al
centre de Barcelona. En aquest sentit, Ribó ha demanat al Govern de la
Generalitat si el dispositiu preparat per separar la manifestació de
Jusapol i la contramanifestació independentista «havia funcionat o
no» i si hi va haver un ús desproporcionat de la força per part dels
Mossos.
L'associació Irídia denuncia que el dissabte els Mossos van
ferir al cap quatre persones
L'associació
Irídia, que treballa per la Defensa dels Drets Humans, ha
denunciat que almenys quatre persones han quedat ferides per cops de
porra al cap en l'actuació dels Mossos el dissabte al centre de
Barcelona. En un comunicat,
l'entitat també lamenta que un periodista de La Directa fos agredit per
agents de la policia catalana. Irídia diu que el motiu de les ferides
al cap són els cops de porra directes fets des de dalt cap avall i
recorda que l'Audiència Provincial de Barcelona
ja va condemnar un agent dels Mossos a dos anys de presó i a
inhabilitació per actuacions semblants.
El
diumenge, el conseller d'Interior del Govern de la Generalitat, Miquel
Buch, va dir que els Mossos
havien evitat una "batalla campal" entre les dues manifestacions, però
també ha admès que algunes actuacions no han seguit el protocol, com és
el cas dels cops de porra per sobre de la cintura.
La Guardia Civil adverteix que sancionarà als agents del
cos que retirin llaços grocs
La
Guardia Civil adverteix que sancionarà als agents del cos que retirin a
títol particular llaços
grocs en un missatge del 28 de setembre d’aquest any. Un tinent coronel
ha enviat un comunicat en el que alerta de la inconveniència de retirar
simbologia independentista: "Constituiria una infracció disciplinaria".
Es fa referència a la identificació pels
Mossos l’agost d’un agent que retirava llaços grocs i li van obrir
diligències per un delicte de danys al mobiliari urbà. El guàrdia ha
estat amonestat de paraula pel comandament del cos “per fer mal a la
imatge” de la Guàrdia Civil. En la circular es dóna
ordre als gents de no participar en aquests activitats, sancionades en
la
Llei Orgànica del Règim Disciplinari de la Guardia Civil (LORDGC).
Cims per la llibertat: nou projecte de solidaritat i denúncia
dels presos polítics i exiliats
Segons
VilaWeb Catalunya Nord el dissabte 13 d’octubre es farà el projecte
‘Cims per la llibertat’, l’ascensió de 18 cims triats,
cadascun d’ells per un pres o exiliat membre del Govern de la
Generalitat, diputat o ex-diputat del Parlament de Catalunya o per Jordi
Sànchez i Jordi Cuixart.
Un projecte, que té com a base la solidaritat, esforç, cooperació i
llibertat. El seu objectiu: “conscienciar de la injustícia que
representa la situació dels nostres presos, exiliats i represaliats
polítics, així com transmetre el nostre suport incondicional
tant a ells com a les seues famílies”.
A Catalunya Nord seran els cim del Canigó, triat per Jordi Cuixart, el Carlit triat per Jordi Sánchez
i el Puigmal triat per Carles Mundó.
El
Comitè de Solidaritat Catalana, també participa en aquest
projecte, “fent un cim per la llibertat de TOTS els represaliats, i el
dedicarem especialment als altres, a aquells que no són coneguts i
gairebé no surten
als mitjans de comunicació, però han rebut multes i denúncies, estan
confinats a viure en pretesa llibertat sense poder-se moure del seu
poble, com la Tamara Carrasco, o s’han hagut d’exiliar per formar part
d’un
CDR, com l’Adrià Carrasco”.
Faran
un cim de l’Albera, terra de pas i terra del refugi al puig
Sallafort. Per participar no hi ha inscripcions prèvies, tothom hi pot
participar. Si voleu més informació visiteu la pàgina de
Facebook del projecte d’aquest pic. Per anar amb el
Comitè de Solidaritat Catalana no és necessari inscriure’s, però si voleu anar als altres cims, si que ho teniu de fer des de la web del projecte [https://www.cimsxlallibertat.
Figueres dedica la plaça de l'Institut a l'1 d'octubre i
es destruïda avui mateix
Segons
EMPORDA.INFO
l’Ajuntament de Figueres (Alt Empordà, comtat de Besalú) ha descobert
un monòlit recordant els fets de l'1 d'octubre 2017. La peça està
situada al mig de la plaça de l'Institut, on centenars de persones
es van agrupar, ara fa un any, per esperar el recompte de les urnes i
intercanviar les intenses emocions viscudes durant tota la jornada.
S'han explicat els fets de l'any passat i com es vinculen a la plaça,
tot seguit s'ha projectat un vídeo a la façana de
l'institut. Després que l'alcaldessa, Marta Feliu Torres (PDeCAT),
i alguns dels regidors han descobert el monòlit commemoratiu, un
conjunt d'entitats han previst llegir un manifest conjunt. Després del
parlament
de l'alcaldessa de la ciutat, Rusó Sala ha estat l'encarregada
d'interpretar un seguit de cançons amb les lletres projectades a la
façana.
El plenari municipal del mes de febrer passat va acordar fer l'encàrrec a la
Comissió del Nomenclàtor. Aquest ens, format per representants de
tots els partits polítics amb representació a l’Ajuntament, entitats i
membres de la societat civil, és l'òrgan encarregat d'estudiar i aprovar
les
propostes de denominacions, tant de vies urbanes com d'altres espais
públics de la ciutat i també de l'atorgament dels Honors i Distincions
que concedeix l'Ajuntament. La proposta va tenir els vots en contra dels
representants dels grups municipals del
PP i
Ciutadans.
Trenquen la placa de la plaça dedicada a l'1-O a Figueres
l'endemà de ser inaugurada
 |
| El pedestal sense la placa commemorativa aquesta tarda |
Elements unionistes s'han endut la placa commemorativa de l'1-O de la plaça de l'Institut
Muntaner de Figueres. Des de l'Ajuntament ja han anunciat que denunciaran els fets i que restabliran el panell.
Els
fets s'han produït un dia després que s'inaugurés el plafó, situat al
centre de la plaça, aquest
dilluns coincidint amb l'aniversari del referèndum. Durant la jornada
també es va projectar un audiovisual recordant aquell dia i la
cantautora Rusó Sala va oferir una actuació musical.
La decisió de posar el nom d'1 d'octubre a la plaça es va acordar a través de la
Comissió del Nomenclàtor per encàrrec del ple municipal.
L'1 d'octubre de 2017 la plaça de l'institut va rebre centenar de persones que s'hi van reunir per
seguir els resultats del referèndum. El ple municipal va aprovar dedicar-la a aquests fets i ho va elevar a la
Comissió del Nomenclàtor, que hi va donar el vistiplau aquest estiu.
La inauguració es va fer ahir coincidint amb el primer aniversari d'aquell dia i va comptar amb una
actuació musical i la projecció d'un documental.
La regidora d'ERC,
Agnès Lladó, ha denunciat el sabotatge
espanyolista a través de les xarxes socials. "Ni 24 hores ha durat la
placa commemorativa en homenatge a l'1 d'Octubre. Però persistirem. Si
cal, des del més petit detall", ha escrit.
Fonts del govern municipal figuerenc ja han anunciat que presentaran denúncia pels fets i que hi
posaran una nova placa.
Han finalitzat a Llagostera els actes de l’1-O
A
Llagostera (Gironès, comtat de Girona) després de la inauguració dels
parcs 1 d’Octubre i Ramon
Trias Farga el diumenge, ahir dilluns amb motiu de la commemoració del
primer aniversari de la celebració del referèndum d’autodeterminació, a
les 20 hores, a la plaça Catalunya, amb la lectura d’un manifest, la
projecció d’un vídeo i el cant d’Els
Segadors van finalitzar els actes. La lectura del manifest va anar a
càrrec de dotze llagosterencs en representació dels centenars de
persones que van fer possible la celebració del referèndum a Llagostera
ahir va fer un any.
Una cercavila i un dinar popular amb gairebé 300 assistents
van commemorar l’1-O el diumenge a Banyoles
A
Banyoles (Pla de l’Estany, comtat de Besalú) el matí la rua va passar
pels sis col·legis electorals
de l’any passat fent diversos actes simbòlics i de reivindicació. La
rua reivindicativa de diumenge al matí per recordar l’1 d’octubre de
l’any passat va aplegar una xifra oscil·lant a l’entorn del centenar de
persones a Banyoles. Un esmorzar a La Balca va
obrir la convocatòria, que va continuar fent un recorregut pels sis
espais de votació del referèndum en una cercavila presidida per un
tractor i música festiva. Davant l’ajuntament, alguns dels participants a
les votacions han llegit textos d’alguns dels presos
polítics animant a la mobilització, detallant el dia del trasllat o
agraïnt el suport rebut els últims mesos. També es van fer parades a La
Vila, a Mas Palau, a Can Puig i a l’Ateneu. A cada col·legi del
referèndum es va penjar un cartell amb el lema ‘1 d’octubre
2017. Aquí vam votar, aquí vam guanyar’. A Can Puig també es van posar
de manifest els valors que va representar l’1 d’octubre pels
participants. A l’Ateneu, ja amb més participants, es van habilitar
algunes urnes per tornar a votar de forma simbòlica i també
es van projectar fotografies de la mobilització en aquell espai ara fa
un any. Tot seguit, a la plaça Major, engalanada de groc i estelades, es
van aplegar unes 290 persones per fer un dinar popular seguit d’una
actuació musical del grup
Magno 800.
Centenars
de persones es van concentrar ahir a l'exterior
del pavelló de Sant Julià de Ramis, ara convertit en plaça 1 d'Octubre,
per recordar que un any enrere la Guàrdia Civil els va impedir votar
Segons
la premsa convencional gironina el municipi de Sant Julià de Ramis
(Baix Ter, Gironès, comtat
de Girona) va reviure ahir l'1 d'octubre amb un acte que va tenir els
veïns del poble --i els de Sarrià de Ter (Baix Ter, Gironès, comtat de
Girona)-- com a protagonistes. «El poble mana, el govern obeeix» va ser
un dels crits que més es van poder escoltar.
Centenars de persones es van aplegar a la plaça 1 d'Octubre, just a
fora del pavelló, on fa un any la Guàrdia Civil va impedir per la força
les votacions abans que hi pogués arribar el llavors president de la
Generalitat, Carles Puigdemont. El Govern de la
Generalitat en ple, encapçalat pel president, Quim Torra, va assistir a
l'acte i tot seguit es va reunir de forma excepcional a l'ajuntament de
Sant Julià de Ramis, des d'on van fer una declaració institucional.
L'emoció
es palpava en l'ambient, especialment entre els veïns que un any enrere
havien intentat
defensar allà mateix les urnes amb els seus cossos. Molts dels
assistents --alguns dels quals havien demanat festa a la feina per no
perdre-s'ho-- anaven abillats amb les samarretes corall o grogues de l'11-S i no
deixaven de fer-se selfies per immortalitzar el moment.
Una
gran estelada presidia la plaça, on es van aparcar diversos tractors
com el que l'1 d'octubre
de 2017 es va situar just davant de l'entrada del pavelló per intentar
barrar el pas a la Guàrdia Civil. També hi havia un 600 absolutament
decorat amb motius independentistes que també es va fer molt popular un
any enrere.
Des de primera hora del matí, veïnes i veïns van començar a repartir coca i xocolata desfeta entre
els assistents i l'equip de RAC1 va emetre el seu programa insígnia,
El Món a RAC1, en directe des de la mateixa plaça. El periodista Jordi Basté va entrevistar via
Skype Carles Puigdemont, que va poder saludar per via telemàtica
molts dels seus veïns i de les seves veïnes. La primera filera de
cadires va quedar reservada als polítics i líders socials empresonats o a
l'estranger.
La resta de seients van anar essent ocupats, paulatinament, per tot els
membres del Govern de la Generalitat i altres representants polítics.
També hi havia l'esposa de Carles Puigdemont, veïna del municipi,
Marcela Topor. El president del Parlament de Catalunya,
Roger Torrent, ex-alcalde de la veïna població de Sarrià de Ter per
ERC i que l'1-O de 2017 va passar bona part del dia a Sant Julià de
Ramis, va ser rebut amb forts aplaudiments. Torrent va acompanyar un
grup de veïnes i veïns de Sarrià de Ter, entre els quals també hi havia
l'actual alcalde, Narcís Fajula, que van resseguir
el camí que havien fet l'any passat, quan van córrer cap a Sant Julià
de Ramis després d'assabentar-se que hi havia càrregues policials.
A les 9:03 --just l'hora en què la Guàrdia Civil va fer acte de presència l'1-O del 2017-- van començar
els actes oficials. Els Trabucaries de la Costa Roja,
acompanyats d'altres colles, van disparar salves d'honor en
reconeixement a les víctimes de les càrregues policials de fa un any.
Tot seguit, els
Marrecs de Salt van aixecar un pilar de quatre, tot desplegant
una pancarta on es podia llegir la paraula «democràcia». Mentrestant, un
grup d'artistes van començar a pintar a la paret del pavelló un grafit
que simbolitza
les càrregues policials.
Tot
seguit van prendre la paraula dos veïns de Sant Julià de Ramis, que van
reivindicar l'1 d'octubre
i van considerar que «des de sempre, l'Estat espanyol només ha conegut
la repressió» per acabar amb les veus dissidents. A continuació, van
repartir clavells als polítics presents i els van demanar que passin a
l'acció per implementar la república, i que «pensin»
en el que va passar dissabte amb l'actuació dels Mossos a Barcelona.
Després dels parlaments de Torra, Torrent i l'alcalde de Sant Julià de
Ramis, Marc Puigtió, que va llegir una carta d'Oriol Junqueras, va
arribar un dels moments més emotius del matí. Els
veïns van fer arribar una urna -a través d'una cadena humana, com l'any
passat- fins a l'interior del pavelló, on, aquesta vegada sí, es va
poder votar de forma simbòlica.
Tot
seguit, els membres del Govern es van dirigir a l'ajuntament, on van
celebrar un consell executiu
extraordinari. A fora del consistori els van esperar mig centenar de
veïns, que després de la declaració institucional que va llegir Torra
van reclamar a l'executiu més fets i menys retòrica. El president se'ls
va acostar per saludar-los i els va garantir
que l'executiu «no té por», però els va demanar que estiguin al seu
costat. Mentrestant, al pavelló, els actes van continuar durant tot el
dia. Tothom que va voler va poder escriure cartes i missatges als
polítics empresonats i a l'estranger, mentre que també
van poder escriure els seus pensaments en un a pissarra gegant. Al
migdia es va inaugurar l'exposició Crònica contra la por, del pintor i
escultor José Luis Terraza, i la mostra fotogràfica de Toni Ferragut,
que retrata les vivències de l'1-O a Sant Julià
a través de trenta imatges.
Malgrat que durant tot el dia va haver-hi servei de bar, al migdia es va fer una arrossada popular.
A la tarda, l'antropòleg Manuel Delgado va oferir una xerrada col·loqui i, a partir de les sis de
la tarda, va haver-hi nombroses actuacions musicals --PelukAss,
Orquestra Maribel,
Masovera Barbuda, Pulpopop,
Germà Negre, Fina, Carmen 113, Ramon Mitjaneta...-- mentre es
projectaven imatges relacionades amb l'1-O a Sant Julià de Ramis. Així,
el poble de Sant Julià de Ramis commemorava l'efemèride que fa un any
el va
col·locar en primera línia política.
Una placa de l’1-O i una exposició
La
plaça de la Coma de Cassà de la Selva (la Selva, comtat de Girona) va
ser escenari ahir de la
descoberta d’una placa que recordarà els fets de l’1 d’octubre del 2017
al municipi i també es va fer la inauguració d’una exposició d’imatges
de l’1-O. Els actes d’ahir havien tingut una prèvia el dia anterior, en
què es va fer la inauguració del parc de
l’U d’Octubre amb la descoberta d’un monòlit. Hi va haver parlaments,
l’actuació de la Jove Orquestra, la participació dels gegants de Cassà i
la celebració d’un sopar groc.
Manifest de Clínica Girona
Treballadores i treballadors de
Clínica Girona es van sumar ahir als actes commemoratius de l’1-O
i van fer l’aturada convocada per a les 12 del migdia. Van
concentrar-se a la plaça Miquel Santaló i van llegir un manifest en què
denunciaven la repressió
de l’Estat, reclamaven la llibertat dels presos polítics i es mostraven
a favor dels drets democràtics. L’acte va acabat amb el cant d’Els Segadors.
Quan els veïns han de ser
protagonistes
L’Ajuntament de Begur (Baix Ter, baix Empordà, comtat de Girona), a proposta de
La Plataforma, va optar ahir per cedir part de l’acte d’inauguració d’una placa a les
Escoles Velles a dos veïns que van formar part de les meses
electorals. Es va descobrir una placa amb la frase de Miquel Martí i
Pol: “Posem-nos dempeus altra vegada i que se senti la veu de tots”.
Una votació un any després, per dignitat
L’Ajuntament
de Verges (Baix Ter, Baix Empordà, comtat d’Empúries) va celebrar entre
ahir i diumenge
una votació per escollir incorporar a la placeta l’1 d’Octubre.
L’alcalde, Ignasi Sabater (CUP), va explicar que es va fer com a
homenatge a la jornada i la seva gent, especialment perquè tres dies
després uns desconeguts els van punxar les rodes de tots els
cotxes.
Mural i projecció a Llançà
A
Llançà (Mar d’Amunt, Albera marítima, Alt Empordà, comtat de Peralada)
el protagonisme principal
del dia d’ahir va ser per als ciutadans, que van tenir a disposició un
mural on tothom podia anar a enganxar fotos o escrits per expressar els
seus records de l’1 d’octubre del 2017. S’estudiarà la possibilitat de
reunir el material en un llibre. Al final
de la tarda, davant la Casa de Cultura es va projectar un vídeo de com es va viure aquella jornada a Llançà.
Nova plaça U d’octubre
A
Cadaqués (Cap de Creus, Alt Empordà, comtat de Peralada), un dels actes
destacats entre els que
es van fer al llarg del dia d’ahir va ser la inauguració de la plaça U
d’Octubre. L’espai escollit (tal com es va aprovar en l’últim ple
municipal) és la plaça de davant del
Teatre Art i Joia --abans plaça Carles Rahola, a qui ara es
dedicarà una altra plaça--. Ara fa un any, les veïnes i els veïns de
Cadaqués s’hi van concentrar durant tot el dia per defensar les urnes.
Manifest de l’AMI
A les nou del matí Roses (Alt Empordà, comtat de Peralada) també es va adherir en la campanya
Republiquem, amb la lectura d’un manifest de l’Associació
de Municipis per la Independència. Veïnes i veïns, representants
d’entitats i partits sobiranistes --del govern municipal com de
l’oposició-- es van reunir davant de l’ajuntament.
El vespre la commemoració va ser davant del
Teatre Municipal per una projecció de videos sobre l’1-O.
No oblidem ni l’1-O ni l’article 155
Un miler de persones es van manifestar ahir al vespre a Blanes (la Selva marítima, comtat de Girona)
amb el lema 1-O: ni oblit ni perdó. Convocats per l’ANC i la
Taula de Forces Polítiques i Socials, la concentració va acabar a
la plaça d’Espanya, que alguns volen que sigui la plaça 1 d’Octubre.
“La repressió de l’Estat espanyol va continuar amb l’aplicació
injustificable del
155”, recordaven en un manifest. Al final, es van projectar imatges de
l’1-O.
Plaça 1-O per Sant Miquel a Hostalric
La 28a edició de la
Fira de Sant Miquel d’Hostalric (Baix Montseny, la Selva, comtat
de Girona) va incloure ahir animació infantil i sardanes a la tarda i al
vespre, però al matí va dur una nova plaça al poble. La plaça U
d’Octubre va
ser inaugurada ahir al matí per l’alcalde, Josep Antoni Frias (CiU), acompanyat de les diputades Marta Madrenas (CiU), alcaldessa de Girona, i Magda Casamitjana (ERC).
La plaça és a prop de la torre dels Frares i l’ajuntament.
Art inspirat en aquella diada històrica
L’artista banyolí Miquel Samaniego exposa fins al dia 10 d’aquest mes al
Centre Cívic de Porqueres (Pla de l’Estany, comtat de Besalú) una
sèrie pictòrica inspirada en la jornada del referèndum
d’autodeterminació de l’any passat. Es titula
Octubre Catalunya i té de fil conductor uns braços aixecats. Una de les pintures il·lustrava el cartell dels actes d’ahir.
El temple de Sant Cristòfol de les Planes d’Hostoles, plena
Les
portes de l’església parroquial de Sant Cristòfor de les Planes
d’Hostoles (la Garrotxa, comtat
de Besalú) es van obrir ahir per rebre les veïnes i els veïns que van
participar a l’acte commemoratiu de l’1 d’octubre. El temple va ser
aquell dia una de les seus de votació del referèndum. Els participants
van poder veure un documental amb imatges de la
votació i amb les aportacions de diversos testimonis locals. Es va
llegir també un manifest.
La vila ja té una plaça dedicada a l’1 d’octubre
L’alcalde de Ripoll (Ripollès, comtat d’Osona), Jordi Munell, va voler estar acompanyat ahir d’un
grup d’infants i joves de la vila per descobrir la placa que acredita que l’espai públic que hi ha al davant de la
Biblioteca Lambert Mata i del
Casal de Joves El Galliner és la nova plaça 1 d’Octubre. Per celebrar-ho, hi van actuar la
Capella de Santa Maria de Ripoll i
Mecànica Orgànica, que va protagonitzar un recital de poesia
musicada amb la temàtica dels fets de l’1 d’octubre de l’any passat com a
eix central. L’acte d’inauguració de la nova plaça ripollesa es va
acabar amb el cant d’Els
Segadors. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada