Trobada solidària a Puig de les Basses per recordar l'any de presó dels
Jordis. Centenars de persones es concentren a diversos pobles per
reclamar la llibertat dels polítics empresonats. Una caminada de
persones amb llanternes va recórrer simbòlicament part del camí que
envolta el centre
penitenciari del Puig de les Basses, coincidint amb un any de les
primeres ordres de detenció. Unes mil cinc-centes persones es van
aplegar com cada dimarts davant la presó de Figueres on està reclosa la
consellera empordanesa Dolors Bassa.
La Delegació del Govern espanyol inicia una lluita judicial per anul·lar tota la moció d'independència
de Celrà. L’alcalde considera que és una ingerència a la política municipal.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 17/10/2018
Girona (Gironès, comtat de Girona).-
Demà dijous tres militants
de La Forja - Jovent Revolucionari estan citats a declarar als
jutjats de Girona. Davant d'aquest fet l'organització independentista
jovenívola avui ha fet públic aquest comunicat: "El dijous 18 d’octubre
de 2018
tres militants de La Forja - Jovent Revolucionari estan citats a
declarar als jutjats de Girona, investigats per danys i coacció per la
concentració davant la Subdelegació del 24 de març d’aquest any. Des de
La Forja Gironès denunciem la persecució judicial del moviment
independentista, tant dels seus dirigents polítics com de les bases
militants i manifestants.
És inadmissible que en un estat que s'autoanomena democràtic es persegueixin manifestants que han
expressat les seves idees de forma no violenta. Les últimes citacions suposen l’ampliació de la causa contra un militant de
La Forja que va declarar al juliol pel mateix cas, després de ser
detingut al seu lloc de treball. Com vam fer llavors, manifestem la
injustícia de l’Estat i la persecució que pesa sobre aquells que tan
sols fan ús
de la llibertat d’expressió.
El
jovent organitzat de Girona també manifestem que la repressió, sigui
judicial o policial no ens
aturarà, prevaldrem als atacs de l’Estat i seguirem lluitant per la
República que anhelem: socialista, feminista i ecologista. Seguirem
lluitant pels nostres ideals i per construir un estat lliure
d’opressions, que respecti el medi ambient, que lluiti per
a la total emancipació de les dones i la comunitat LGTBI, un estat
lliure de classes, on la democràcia sigui una realitat, i sobretot, on
no es repeteixin les injustícies de l’Estat Espanyol actual."
Ahir sopar multitudinari a l’entorn de la presó de Puig de
les Basses
Llegim en la premsa convencional comarcal que un sopar multitudinari a l’entorn de la presó de Puig
de les Basses, a Figueres (Alt Empordà, comtat de
Besalú), on hi ha Dolors Bassa, va ser l'acte central a les comarques
gironines per recordar l'aniversari de l'empresonament de Jordi Sánchez i
Jordi Cuixart. L'acte estava
convocat per l'ANC,
Òmnium Cultural i també per Girona Vota, que van organitzar
busos des de la ciutat de Girona per assistir-hi. Altres llocs on es van
convocar mobilitzacions solidàries per reclamar la llibertat dels
Jordis van ser les Planes d'Hostoles (la Garrotxa), Olot (la
Garrotxa, comtat de Besalú) o Banyoles (Pla de l’Estany). També la
cinglera de Castellfollit de la Roca (la Garrotxa, comtat de Besalú),
des d'on es van enlairar
una dotzena de fanalets i es va llegir el manifest.
Una caminada de persones amb llanternes va recórrer simbòlicament
part del camí que envolta el centre penitenciari del Puig de les Basses
Amb
lots o telèfons mòbils per fer-se llum, una columna d’uns centenars de
persones va recórrer part
del sender que envolta el centre penitenciari del Puig de les Basses a
Figueres, per encerclar simbòlicament un tram del recinte de la presó on
està reclosa Dolors Bassa (ERC). En aquest centre penitenciari
la cita
és habitual, cada dimarts, amb la convocatòria de sopars populars i
sorrollosos al pàrquing davant mateix de la presó per solidaritzar-se
amb la consellera empresonada i tots els presos i exiliats. Ahir però,
els
CDR de Figueres,
Empordà-Vallespir i les entitats sobiranistes havien fet una
convocatòria més específica coincidint amb l’efemèride d’un any de la
detenció dels dos primers presos, Jordi Cuixart i Jordi Sánchez. Sense
desvetllar la finalitat del dispositiu, les consignes
demanaven als participants de presentar-se amb lots i botes. Aquestes
últimes setmanes les convocatòries del dimarts al Puig de les Basses ja
havien reunit més d’un miler de persones. Ahir el temps no acompanyava
-plovia per intermitències quan va començar
l’acte, però unes mil cinc-centes persones es van presentar.
La crida s’havia fet extensiva al conjunt de la demarcació per la necessitat d’aplegar més gent de
la que venia habitualment per dur a terme aquesta acció. L’ANC
de Girona havia respost organitzat un autobús per desplaçar-se a
Figueres. A l’hora d’iniciar el recorregut però, començava a ploure i
els qui enquadraven
la iniciativa van demanar que només participessin a la caminada les
persones que anessin ben equipades, tenint en compte el fangueig, la
foscor i la dificultat del camí. Les prop de dues-centes persones que
s’hi van apuntar van poder il·luminar un camí fins
a alguns centenars de metres de distància del mòdul on s’havien que
està reclosa Dolors Bassa. La caminada es va filmar per fer una connexió
en directe amb la plaça de Catalunya a Barcelona, ones van projectar
les imatges en una pantalla en el decurs de l’acte
que es feia al mateix moment a la capital del país.
La
pluja no va anar a més i no va perjudicar la cita habitual del dimarts a
la zona d’aparcament
davant la presó, on el gruix dels participants esperava el retorn dels
caminaires per iniciar els parlaments. Van intervenir Aurèlia Ramos per
l’ANC, Xavier Antich per
Òmnium i també va prendre la paraula Montse Bassa, germana de la consellera i ex líder gironina d’UGT empresonada, per agrair el suport de la mobilització.
El manifest de l’ANC
va posar l’enfoc sobre els “tres-cents
seixanta-cinc dies” transcorreguts; un recompte de dies que la locutora
va anar repetint per recordar la situació personal dels presos i el
context polític que ha portat a aquesta situació: “Aquests tres-cents
seixanta-cinc dies ens interpel·len i ens exigeixen
compromís. No podem perdre més temps. Ens hem de mantenir ferms i
decidits per fer realitat el mandat de l’1 d’octubre, per avançar
obstinadament cap a la independència, que ens portarà a la República
catalana”, concloïa el manifest.
Abans
i després dels parlaments, i mentre es paraven les taules, com cada
dimarts davant la presó
de Figueres, uns graellers, músics espontanis, i el conjunt dels
participants amb xiulets, sirenes, cassoles i proclames per exigir la
llibertat dels presos polítics catalans, es van encarregar de mantenir
un volum sonor constant perquè la consellera els pugui
sentir. Proclames de suport i ahir, a més a més, algunes llums que es
van apropar entorn dels mòduls de la presó. És el missatge d’escalf i
mobilització solidària que els que es reuneixen cada dimarts al Puig de
les Basses dels Terrissers diuen que volen fer
arribar a Dolors Bassa. Ahir era un dimarts més però amb l’agreujant de
que aquest dimarts coincidia amb els “tres-cents seixanta-cinc dies” de
les primeres ordres de detenció.
La Delegació del Govern espanyol inicia una lluita judicial
per anul·lar tota la moció d'independència de Celrà
La
Delegació del Govern espanyol al Principat de Catalunya ha presentat un
recurs de cassació al
Tribunal Suprem espanyol contra la sentència dictada pel Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que anul·lava cinc dels setze
acords de la moció de declaració d'independència que Celrà (Baix Ter,
Gironès, comtat de Girona) va aprovar per majoria
absoluta l'any 2012.
El
Jutjat Contenciós Número 1 de Girona va dictar una primera
sentència l'octubre de 2015 en què anul·lava la moció arran del recurs
contra els acords de ple que va interposar l'Estat. L'Ajuntament va
presentar un recurs
d'apel·lació que el TSJC va estimar parcialment.
A
la sentència, el tribunal va confirmar l'anul·lació de cinc dels setze
acords del document. Concretament,
aquells que feien referència explícita a la independència i a
instaurar-la per la via dels fets, al marge de procediments. Va
excloure, en canvi, els que es dirigien a les institucions sense demanar
que s'utilitzessin vies "de fet" per aconseguir-la.
Entre
ells, el punt que instava al Parlament a "declarar que el Principat de
Catalunya és i ha de
ser per Dret, Estat Lliure i Independent en igualtat de drets i
obligacions que la resta d'estats independents del món" o el que instava
a "constituir immediatament un govern d'unitat nacional, de transició a
la independència, que prepari totes les estructures
institucionals necessàries de l'Estat català".
També l'acord que proposava "crear l'assemblea de càrrecs electes dels Països Catalans per estendre
i difondre aquesta declaració a la resta de comunitats integrants de la Nació catalana".
El
Tribunal, en canvi, mantenia la nul·litat de part del preàmbul de la
moció, el punt que declarava
el municipi de Celrà "territori lliure i sobirà" i el que declarava
"els veïns i veïnes de Celrà moralment lliures de lleialtat a la corona
borbònica i als seus símbols". També el que instava al Parlament a
assumir "la completa sobirania nacional del territori
del Principat de Catalunya, valorant consultar a la ciutadania, per la
via del referèndum i iniciï el procés per declarar i constituir l'Estat
català".
Ara, l'Estat espanyol ha demanat al Tribunal Suprem que anul·li la totalitat dels acords presos.
L'alcalde del municipi, Dani Cornella (CUP), s'ha mostrat
sorprès pel que considera un "nou atac" cap a les decisions i acords que
prenen els ajuntaments i ha criticat durament que hagi estat el govern
del PSOE qui
hagi adoptat la mesura "malgrat que va dir que aturaria la
judicialització de la política municipal". "Continuen exactament en la
mateix línia que el PP", ha denunciat.
Error informatiu a Figueres
Llegim al
SETMANARI DE L’ALT EMPORDÀ que la placa commemorativa de l’1-O a
la plaça de l’Institut Ramon Muntaner a Figueres no va ser sostreta. Una
persona la va trobar per terra i la va recollir per ser guardada a
l’institut
per dur-la a la brigada municipal. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada