Conciutadans
dels Països Catalans, amb el referèndum d’autodeterminació de Catalunya
del 1 d’octubre de 2017, amb la
participació obtinguda, la voluntat decidida de poder popular dempeus
contra totes les adversitats: la violència irracional colonial, els
dubtes i traïcions d’un moviment independentista dirigit per no
independentistes, les posteriors lluites, vagues i mobilitzacions,
la solidaritat creixent a la resta dels PP.CC. s’ha començat a fer
efectiva la creixent voluntat de sortir de la llarga nit del franquisme i
del postfranquisme de la constitució de 1978. S’han posat a trontollar
les bases i fonaments de la escarransida democràcia
participativa que consagra el domini d’un capitalisme monopolista basat
en la corrupció i l’explotació econòmica de la seva darrera colònia:
els Països Catalans.
Durant
segles els pobles no castellans vivim dominats i alienats en un Estat
presó de pobles, en mans d’una monarquia
putrefacta i autoritària o de dictadures militars que, amb la
benedicció de l'Església catòlica exerceixen el seu domini per la força,
per l’embrutiment de les masses, l’heteropatriarcat, la degeneració
econòmica, social i biològica. L’expansió de la corrupció
economicopolítica es manté amb l’expansió de la manca de valors, la
difusió des dels aparells de poder de la prostitució, el masclisme, la
difusió del consum de l’alcohol i de les drogues de tot tipus. Ara
s’està afavorint la ludopatia digital en el segon
estat on hi ha més despesa per capita en jocs d’atzar del món.
Ha
arribat, malgrat els anarquistes de saló immobilitzats per la por a
l’aparició de nous estats, però davant l’únic
Estat existent callen. Un Estat que cada dia ens trepitja, ens humilia
com ciutadans i treballadors. Però també davant dels revolucionaris
comuns, quants ens en manquen de singulars! Incapaços de veure el
potencial revolucionari de l’independentisme, que ja
ha desmantellat partits, qüestiona la transacció de la criminal
transició i posa en perill la mateixa monarquia. Ells continuen parlant
de beques menjador, mentre continuen esperant l'àngel de la revolució
que ha d’arribar a toc de trompetes!
Els
CADRC donem validesa als resultats del referèndum del 1O, també
donem suport a la tardana declaració d'Independència del Principat, que
no es va ni intentar implantar pel Govern.
Volem en canvi denunciar la covarda, inútil gestió de la direcció independentista, poblada d’autonomistes i unionistes
que se senten còmodes en la gestió d’una regió espanyola seguint el model de poujadisme del corrupte Jordi Pujol.
Cridem
a enfortir els rengles de l’anarquisme independentista. Ja en tenim
prou de sentir faules sobre el Quixot, el
Cid, o lliçons sobre obrerisme d’eterns aturats i lúmpens. Farts de
tots aquells que prefereixen dormitar en una realitat pudent que no pas
moure un dit pel canvi real.
Reivindiquem un anarquisme plataformista compromès en totes les lluites, en especial les nacionals, culturals obreres
i feministes.
Cal
superar l’internacionalisme que està incapacitat per superar l’esquema
polític, econòmic, però també mental del fals
Estat Nació, cal substituir-lo per l’universalisme fraternal on la
humanitat i l’especie són, han de ser el paradigma que orienti l’acció.
Ja
sabem que el capitalisme es resistirà, pretén morir matant, fins i tot
al cost d’acabar amb el mateix planeta. Cal
lluitar doncs, sense descans, tenint en compte uns nous valors que ens
guiïn vers una acció constant, cadascú d’acord amb les seves
possibilitats, però sense aturar-se mai.
Germanes,
germans. L’hora de la mobilització permanent ha arribat, amb aquesta
lluita els presos sortiran de les presons,
els exiliats podran retornar i podrem avançar en el camí de la
llibertat. Prou de lamentacions, simbolismes, coreografies i somriures.
No
cal demanar ni negociar res amb l’Estat, una veritable negociació o diàleg
solament es pot donar entre iguals. En el
nostre cas solament podem negociar amb España el seu reconeixement de
la República Catalana, fer efectiu el traspàs de poders i el repartiment
d’actius i deutes.
La
independència l’hem d’assolir el poble en lluita, la nostra millor arma
és la desobediència generalitzada, el boicot,
les vagues, el label, la censura roja, etc. Exercint a continuació el
control social dels territori mitjançant el poble treballador organitzat
en milícies obreres i republicanes.
Els CADRC us cridem a la lluita!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada