En
el decurs de la Retirada de febrer de 1939 travessà el Pirineu Oriental
i fou internat al camp
de concentració de Sètfonts (Tarn i Garona, Occitània). Més tard va fer
d'obrer forestal enrolat en una Companyia de Treballadors Estrangers.
Vicente
Rodríguez García:
El 17 d'octubre de 1941 mor de tuberculosi al bosc de
La Jarique (Angolema,
Poitou-Charentes, Nova Aquitània), on treballava com a llenyataire, el
propagandista anarquista Vicente Rodríguez García, més conegut com
Viroga. Havia nascut en 1911 i des de molt jove visqué a Barcelona, on treballà de paleta, alhora que cursava estudis a l'Escola
Industrial i començà a desenvolupar la seva tasca de propagandista llibertari en el medi estudiantil.
En 1934 entrà a formar part del grup «Trabajo» de la
Federació Anarquista Ibèrica (FAI) i fou un dels primers que participà en la creació a Catalunya de les
Joventuts Llibertàries, amb Fidel Miró, Martínez, V. Rodríguez i Cabrerizo. Fou un dels organitzadors del congrés constitutiu de la
Federació Regional de les Joventuts Llibertàries, que se celebrà al barri barceloní d'Horta.
En 1935 fundà, amb Cabrerizo, Monterde, del Amo, Rosa Lahoz, Emilia Vaqué i altres, la
Federació Estudiantil de Consciències Lliures, uns col·lectius
estudiantils que s'escamparen arreu dels centres docents barcelonins i
reivindicaven la supressió dels professors incompetents i de la
burocràcia universitària.
En aquests anys republicans col·laborà en la premsa anarquista i
criticà el trentisme.
Arran de l'aixecament militar feixista de juliol de 1936, organitzà l'Institut
Popular de Barcelona. També s'allistà com a milicià, amb Liberto Sarrau i Germinal Gracia.
Força decebut, com molts altres membres de les
Joventuts Llibertàries, del ritme contrarevolucionari que prenia el procés de transformació social iniciat l’estiu de 1936 i de la participació de la
Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) en les institucions polítiques burgeses, s'integrà en la redacció del periòdic lleidatà
Acracia (1936-1938), seguidor de la línia social revolucionària,
on escrigué articles condemnant les tesis d'Indalecio Prieto i el
revisionisme cenetista. En aquesta època travà una forta amistat amb
Josep Peirats
i Felipe Aláiz.
En juny de 1937 intervingué en el
Ple Regional de la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL), on fou nomenat administrador del seu òrgan d'expressió
Ruta.
En 1937 publicà
Juventud e ideas i
Voces juveniles. Interpretación ácrata de nuestra revolución, obres editades per les
Joventuts Llibertàries.
En el decurs de la Retirada de febrer de 1939 travessà el Pirineu Oriental i fou internat al camp
de concentració de Sètfonts (Tarn i Garona, Occitània). Més tard va fer d'obrer forestal enrolat en una
Companyia de Treballadors Estrangers (CTE), alhora que impulsà la creació de les
Joventuts Llibertàries franceses.
Va col·laborar, moltes vegades sota el seu pseudònim de
Viroga, en
CNT, Ideas, Juventud Libre, Ruta, Solidaridad Obrera, Tiempos Nuevos, Tierra y Libertad, etc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada