dijous, 20 de setembre del 2018

Un veí de Cornellà denuncia un atac feixista al seu vehicle a Riudellots de la Selva.

L´estat en que va quedar el vehicle quan el van trobar.L'home assegura que li van trencar tots els vidres de manera intencionada amb l'objectiu de «fer mal» per pertànyer a un CDR. 
Anonymous revela noms dels jutges que insulten l’independentisme. José Carlos Martín Martín, Agustín Vigo Morancho i Carlos Peinado Domínguez són alguns dels magistrats que participen en les converses filtrades. Els presidents Torra i Puigdemont, la consellera Capella i els partits sobiranistes reclamen explicacions, mentre que l'unionisme resta importància a l'escàndol. Quinze eurodiputats reclamen a Brussel·les que investigui els correus dels jutges espanyols. Els parlamentaris europeus, de sis Estats diferents, critiquen que els comentaris “perjudiquen l'estat de dret” i posen en risc “la independència judicial”. 
Més de 10.000 persones visiten a Perpinyà les exposicions 155 fotos per la llibertat i 55 urnes per la llibertat. Darrera conferència a Perpinyà, avui, lligada a l’exposició 55 Urnes per la llibertat. La conferència, a la Casa de la Generalitat a Perpinyà. 
L’Ajuntament de Blanes penja per tercera vegada la pancarta de 'Llibertat presos polítics' a l'Ajuntament. L'han situat més amunt i amb una estructura més reforçada. 
L'Ajuntament de Figueres nega als voluntaris de Protecció Civil participar a l'acte de l'1-O a Garrigàs. 
El Consistori, governat pel PDeCAT, diu que el personal de Seguretat no pot assistir representant l'entitat en actes polítics. 
Concentració a la plaça de l'1-O de Girona per l'aniversari del 20-S
Un clarinet contra la repressió a la plaça Josep Pla de Girona


TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 20/09/2018 
Riudellots de la Selva (La Selva, comtat de Girona).- 

Llegim en la premsa convencional gironina que l’11 de setembre un veí de Cornellà del Terri (Pla de l’Estany, comtat de Girona) va ser víctima d'un atac al seu cotxe, mentre aquest estava estacionat a la via pública, concretament al carrer Onyar 108, dins d'un polígon de la localitat de Riudellots de la Selva (la Selva, comtat de Girona). L'home, en aquell moment, estava treballant i no va ser fins al dia després que el van informar del que li havia passat al seu vehicle, fets pels quals va interposar una denúncia als Mossos d'Esquadra al cap d'uns dies.
El perjudicat va trobar-se l'automòbil amb els vidres trencats i la bateria sostreta, tot i que va assegurar que el responsable no va treure res més de dins, com per exemple, la ràdio. La víctima assegura que la trencadissa va ser totalment intencionada amb una clara intenció de «fer mal». També apunta que el vigilant que hi havia aquell dia no va veure res.
El veí opina que al Polígon Poligensa de Riudellots hi hauria d'haver més «vigilància», així com «un major equipament del cos de seguretat privada i municipal», ja que hi ha una important concentració d'indústries i, consegüentment, un gran nombre de treballadors amb vehicles que hi aparquen sovint.

«Un atac feixista» 
Després dels fets ocorreguts, l'home ha assegurat que una de les hipòtesis que s'ha plantejat és que es pugui tractar «d'un atac feixista», ja que, sosté, ell forma part del grup d'Esquellotaires de Bescanó (Gironès, comtat de Girona) i és també membre del CDR. Malgrat això, el veí ha descartat haver rebut mai pressions ni amenaces per part de cap tipus de col·lectiu, i no disposa de cap prova directa que pugui ajudar a saber el motiu de l'agressió de fa una setmana al seu cotxe. Ara, la víctima demana que el Consistori de Riudellots de la Selva tingui en compte el que ha passat i que «reforci la vigilància d'aquest polígon per tal que no es puguin produir més accions vandàliques». 

Anonymous revela noms dels jutges que insulten l’independentisme  
Llegim a VilaWeb que el grup cyberactivista Anonymous ha revelat el nom de tres dels jutges que insulten l’independentisme en un fòrum comú del Consell General del Poder Judicial (CGPJ).
José Carlos Martin Martín, des d’Astúries   
El darrer nom que han publicat és el de José Carlos Martin Martín, magistrat que ara mateix és a Astúries, però que va exercir a Mollet del Vallès (Vallès Oriental), Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat), Vilanova i la Geltrú (el Garraf), Sant Feliu de Guíxols (la Vall d’Aro, Baix Empordà, comtat de Girona), Figueres (Alt Empordà, comtat de Besalú) i Girona entre 2004 i 2015. El jutge diu que va haver de deixar “un petit poble de la Costa Brava”, en referència a Guíxols, per tal que “el virus de l’odi inoculat a la societat” no “infectés el nostre fill” (!). Vol dir que a l’Empordà criatures i joventut es tornen separatistes i aixequen l’estel solitari, essent “infectats” pel propi medi natural. Ai mare, quin mal de cap!
Tornem amb tema. En els correus, el jutge Martín envia als jutges d’aquí des de la llunyana Astúries “tot el suport als que sou a Catalunya” i els encoratja a “no defallir en la defensa de la Constitució i de l’Estat de dret”, tot esperant “que les forces de seguretat no us desobeeixin”, en una clara referència als Mossos d’Esquadra. Martín alerta en un altre correu dels “integrants de la carrera judicial a Catalunya que mostren simpaties (o almenys certa ambigüitat) pel moviment independentista i que en cas d’independència estarien encantats d’exercir com a membres del nou Poder Judicial de la República”, un insult contra aquell jutge que no es destaqui com unionista. 

Agustín Vigo Morancho, president de la Secció 14 de l’Audiència de Barcelona 
Un altre dels jutges és Agustín Vigo Morancho, president de la Secció 14 de l’Audiència de Barcelona. El magistrat Vigo és el mateix que el mes de març va donar la raó a Federico Jiménez Losantos quan la Generalitat va recórrer una sentència absolutòria d’un delicte d’atemptat contra l’honor per haver tractat de nazis els participants en la Diada de 2012. El jutge va donar la raó a Jiménez Losantos argumentant que la Generalitat no representa tot el poble català. A més, diu que no es pot entendre que els insults ofenen el poble català, perquè “no es pot admetre que a Catalunya existeixi un pretès “sentiment uniforme”, ja que es tracta d’una societat molt plural”.
Agustín Vigo Morancho, segons Anonymous, és qui hi ha rere les sigles A.V. El jutge compara la situació a Catalunya amb el nazisme i diu que “la situació greu es pot produir pel caràcter extremista de qui ostenta el poder a Catalunya, ja que ja no hi ha ningú de tarannà moderat”. Per a Vigo, “és el mateix que va passar a Alemanya en èpoques remotes”. A més, diu que “no es pot oblidar que la Generalitat controla els mitjans i la informàtica judicial, de manera que fins i tot poden impedir l’accés als jutjats i tribunals”.
Hi ha més mostres del caràcter anticatalanista i conservador del jutge Vigo. Al seu bloc, s’hi poden llegir escrits que enalteixen la nació espanyola, carreguen contra el govern de Pedro Sánchez, de qui diu és un govern il·legítim, i fins i tot contra els votants d’esquerres.
El jutge va publicar un breu escrit el 13 de setembre de 2015, durant la campanya electoral dels darrers comicis al Parlament, titulat ‘Espanya és una nació’: “Aquests dies, tot i que ja fa quatre anys, els independentistes amb el seu òrgan de propaganda liderat per TV3 ens diran milers de ximpleries i mentires. Però als intel·ligents no ens convenceran ni enganyaran. Catalunya no ha estat mai una nació. Catalunya és Espanya i punt. I ho repeteixo sense por ni vergonya. Visca Espanya!”.
Abans de presidir la Secció 14 de l’Audiència de Barcelona, Vigo va ser magistrat de les Seccions 2 i 3 de l’Audiència de Tarragona, la darrera dels quals va arribar a presidir. També va ser magistrat de la Secció 12 de Barcelona. 

Carlos Peinado Domínguez, temerós de la grip separatista 
També han revelat el nom de Carlos Peinado Domínguez, qui segons Anonymous és el jutge que diu haver treballat fa nou anys a Girona, “quan no era com ara”. Tal com publica elmon.cat, diu que “de manera passiva, suau i constant tot s’impregna del germen nacionalista”. A més, es mostra alarmat per la presència d’estelades als balcons i per l’ús del català a les circulars de l’escola.
“La situació enfosqueix la imatge d’aquests llocs tan bonics i on existiria millor qualitat de vida, probablement de tot el país, si no fos per la grip separatista”, diu. Tanmateix, el jutge Peinado diu que “el problema és que ara és difícil de solucionar, així que veurem si l’Estat està a l’altura i s’aplica amb rigor i contundència el codi penal, que pel que sembla serà l’única manera de deixar clar a alguns que mai no poden situar-se per sobre de la llei”. 

Els presidents Torra i Puigdemont, la consellera Capella i els partits sobiranistes reclamen explicacions, mentre que l'unionisme resta importància a l'escàndol 
L’escàndol dels correus electrònics revelats de diversos jutges insultant l’independentisme en un fòrum judicial oficial del Consell General del Poder Judicial ha provocat tot tipus de reaccions entre els partits polítics. El primer en  reaccionar, però, ha estat el president de la Generalitat, Quim Torra, a primera hora del matí. Torra ha exigit la dimissió del president del CGPJ, Carlos Lesmes, i ha demanat a la Fiscalia que actuï i a Pedro Sánchez que respongui de manera contundent.
Sánchez, però, ha respost tancant files amb el Poder Judicial i traient ferro a l’escàndol. Ha reafirmat la “independència i la imparcialitat” dels jutges. Ha afirmat que encara no ha pogut veure els correus publicats, però ha afegit que en parlarà amb Torra. No opinem sobre xats privats. El que sí que podem garantir al president Torra o als que es puguin veure incumbits per aquestes informacions, que el Govern d’Espanya confia en la independència i la imparcialitat del poder judicial al nostre país en el procés obert contra els líders del procés a Catalunya”, ha dit Sánchez.
El president Carles Puigdemont va citar un piulet del dirigent d’IU, Alberto Garzón, en què deia que la democràcia espanyola té un “greu problema”. Puigdemont afegia que la justícia espanyola “està en mans de fanàtics amb toga i salva pàtries monàrquics”.
er la seva banda, la consellera de Justícia, Ester Capella, no ha demanat la dimissió de Lesmes. Capella li ha enviat una carta –també a la ministra de Justícia espanyola, Dolores Delgado– mostrant la seva ‘alarma’ pels missatges i li ha demanat d’obrir una investigació per a aclarir els fets, identificar les jutges i magistrats, apartar-los de les causes oportunes i sancionar-los. A Delgado, la consellera li ha requerit que prengui les mesures pertinents i que insti la fiscalia a actuar. 

El sobiranisme reclama explicacions 
Els partits independentistes i els Comuns han reaccionat a l’escàndol amb contundència. El portaveu de JxCat, Eduard Pujol, ha demanat la compareixença del president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos, al Parlament, ha exigit explicacions urgents a Delgado i ha instat el CGPJ a obrir una investigació per l’abast d’aquestes actituds amb “tics franquistes”.
El portaveu d’ERC al Congrés de Diputats espanyol, Joan Tardà, ha dit que demanaran explicacions a l’executiu de Sánchez al pròxim ple del Congrés. Ha denunciat la falta de democràcia dins del Poder Judicial i ha afirmat que no l’han sorprès aquests tipus de missatges. “Està bé que la ciutadania vagi caient del cavall i això demostra que la nostra tesi és correcta”, ha afegit.
La CUP s’ha afegit a l’exigència de Torra perquè Lesmes dimiteixi i ha titllat el sistema judicial espanyol de “completament podrit” i de “corrupte”. La portaveu del Secretariat Nacional, Mireia Boya, ha afegit que els missatges demostren els “nivells d’odi” que poden tenir els jutges cap a la dissidència política. “Hi ha una manca d’objectivitat i de professionalitat que ens preocupa”, ha comentat.
Per la seva banda, la co-portaveu d’En Comú Podem Lucía Martin també ha demanat una investigació al CGPJ per a depurar responsabilitats. “Ens sembla que són uns fets extremadament greus i preocupants”, ha dit Martín, que considera que aquests missatges “denoten la politització de la justícia”. 

L’unionisme resta importància a l’escàndol 
Ciutadans i el PP han coincidit en restar importància a l’escàndol i defensar els jutges. El portaveu de Ciutadans, Carlos Carrizosa, ha dit que els correus corresponen a persones que “respecten profundament” l’Estat de dret i que els jutges són lliures de manifestar les seves opinions. Segons el dirigent del PP a Catalunya, Xavier García Albiol, els correus “expressen un sentiment que comparteix una majoria dels catalans no independentistes i la immensa majoria dels espanyols”. 

Quinze eurodiputats reclamen a Brussel·les que investigui els correus dels jutges espanyols 
Quinze eurodiputats de sis estats membres i quatre grups polítics al Parlament Europeu (EP) han reclamat a la Comissió Europea que investigui els correus dels jutges filtrats avui “violen” drets fonamentals. En una pregunta a la Comissió Europea, els parlamentaris europeus asseguren que els “greus fets” publicats “perjudiquen el principi de l’Estat de dret i la independència judicial, violant l’article 47 de la convenció europea de drets fonamentals”. A més, recorden a la Comissió Europea que ja ha obert investigacions i ha proposat prendre accions contra Hongria i Polònia, i afegeixen que la Unió Europea “existeix per garantir els drets bàsics”.
“Obrirà la Comissió Europea una investigació?”, pregunten els eurodiputats. A més, qüestionen si les paraules dels jutges espanyolistes són compatibles amb la independència judicial i el respecte a l’Estat de dret i demanen a la Comissió Europea que es posicioni sobre si la imparcialitat està garantida en els judicis contra els polítics catalans i els líders de la societat civil d’acord amb el que estableix la Directiva 2016/343.
Els eurodiputats que impulsen la pregunta parlamentària són els catalans Ramon Tremosa (PDeCAT), Jordi Solé (ERC) i Josep Maria Terricabras (ERC), i compten amb el suport dels belgues Bart Staes i Mark Demesmaeker, de l’eslovè Ivo Vajgl, president de la Plataforma Diàleg UE-Catalunya, del portuguès Antonio Marinho Pinto, dels irlandesos Matt Carthy, Martina Anderson, Lynn Boylan i Liadh Ní Riada, de la italiana Eleonora Florenza, la basca Izaskun Bilbao i les gallegues Ana Miranda i Lidia Serna. 

Més de 10.000 persones visiten a Perpinyà les exposicions 155 fotos per la llibertat i 55 urnes per la llibertat 
Llegim que fins ara, més de 10.000 persones han visitat a Perpinyà (Plana del Rosselló, Rosselló, comtat de Rosselló) l'exposició 155 fotos per la llibertat que s’ha acabat, la de les "55 urnes per la llibertat" continua fins el dimarts 25 de setembre, però estarà tancada el dissabte 22 i el diumenge 23.
El públic català s’ha apropiat immediatament l'exposició 55 urnes per la llibertat com un element de la memòria col·lectiva, la denúncia d'un crim d'estat, dels seus responsables, però també com un manifest per la llibertat, per la lluita pacífica i la no-violència. Ha fet reviure les emocions d’aquesta jornada que resta, un any després, una ferida oberta.
Després d’haver-s’hi presentat a Brussel·les (Bèlgica) el mes de juny, l'exposició 55 urnes per la llibertat ha entrat a Catalunya per Perpinyà, seguirà el seu periple cap a Barcelona, amb la inauguració l’1 d’octubre al centre Arts Santa Mònica, després a Vic (Pla de Vic, Osona, comtat d’Osona) el desembre i més tard a Girona, Tortosa (Baix Ter), València (l’Horta, País Valencià)...
Pel públic francès ha estat una descoberta o una revelació, una presa de consciència de la lluita pacífica i determinada que el silenci, fins i tot la desinformació, dels mitjans francesos, han ocultat. La insuportable violència de l’estat com a única resposta a les legítimes aspiracions d’un poble que reclama el dret a decidir el seu futur.
Acompanya l’exposició un magnífic catàleg, el llibre groc, amb una sèrie de textos d'historiador, filòsof, historiador de l'art, periodista, poeta, activista social, que tracten el tema sota diferents angles. El catàleg reprodueix les fotografies realitzades per Georges Bartoli per al diari Le Monde, sobre la tardor catalana, així com totes les obres, amb un text de cadascun dels artistes.
Aquest catàleg, publicat en català, francès i anglès es pot trobar a l'exposició i també a la Llibreria Catalana i a la Llibreria Coste-Torcatis, al preu de 25 euros.
Ambdues exposicions van ser inaugurades el divendres 31 d'agost  per la presidenta del Consell Departamental i el president de la Generalitat, Quim Torra, en presència de 40 artistes i 25 fotoreporters. Durant aquest esdeveniment, que ha comptat amb més de 600 participants, les fotografies han estat presentades al carrer per 155 persones que les mostraven amb guants blancs.

Exposicions 
Organitzada pel Comitè de Solidaritat Catalana presentada a la Casa de la Catalanitat pel Consell Departamental, 55 urnes per la llibertat mostra el treball de 55 artistes que, a partir d'una urna del referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre 2017, han creat una obra d’art. Una obra compromesa en la defensa dels drets democràtics de la societat catalana, menyspreats per la repressió policial de l’estat espanyol, i també per la defensa de les llibertats. 55 visions diferents sobre un tema comú, en un conjunt coherent que qüestiona, acusa, mostra, denuncia, emociona,…
El Comitè de Solidaritat Catalana va presentar paral·lelament una altra exposició 155 fotos per la Llibertat que relata el procés català des del 2009 fins els nostres dies, a través les fotografies de 42 fotoreporters professionals.  

Darrera conferència a Perpinyà, avui, lligada a l’exposició 55 Urnes per la llibertat 
Avui dijous, el Comitè de Solidaritat Catalana, organitza juntament amb la Casa de la Generalitat a Perpinyà (Plana de Rosselló, Rosselló, comtat de Rosselló), la quarta i darrera conferència al voltant de l’exposició 55 urnes per la llibertat, que encara podem veure a la Casa de la Catalanitat.
Aquesta conferència, du per títol El procés català vist des del Nord i en ella participen tres polítics nord-catalans: Annabelle Brunet, consellera departamental i adjunta a l’alcalde de Perpinyà; Jean Paul Billès, alcalde de Pesillà de la Ribera, i Nicolás Garcia, vicepresident del Consell Departamental. Els tres elegits nord-catalans explicaran les seues vivències, les seues experiències: Com se veu el procés al nord? Quines pressions internes i externes tenen? Hi ha realment solidaritat? Quins projectes? Fins on poden i volen anar?.
Encara podem veure l’exposició 55 urnes per la llibertat, a la Casa de la Catalanitat.

Fotografies per la LLIBERTAT  
Una selecció de 60 fotografies exposades a Alenyà tot al llarg de la setmana. Un poble, un anhel, un país, l’exposició de Roser Vilallonga que podeu veure a Pesillà de la Ribera (el Riberal de la Tet, Rosselló) fins a final de mes. Després es presentarà a la Granadella (les Garrigues), el mes d’octubre i a Celrà (Baix Ter, Gironès, comtat de Girona) el mes de novembre. 

L’Ajuntament de Blanes penja per tercera vegada la pancarta de 'Llibertat presos polítics' a l'Ajuntament 
Segons un despatx de l’Agència Catalana de Notícies la façana de l'ajuntament de Blanes (la Selva marítima, comtat de Girona) torna a lluir la pancarta de 'Llibertat presos polítics', la tercera que pengen aquest any. Durant la matinada de dijous passat, algú va arrencar la primera amb un ganivet lligat en un pal. El divendres, el Consistori tornava a penjar la pancarta al balcó però la nit del dissabte dos homes i dues dones l'haurien tornat a treure.
Ara, l'Ajuntament ha optat per penjar la pancarta uns metres més amunt --fins ara estava al balcó del primer pis-- i enganxar-la a una estructura més reforçada per tal d'evitar nous sabotatges. A més, la nova pancarta compta amb més metres d'amplada. Ara fa cinc metres, dos metres més que les dues anteriors. De tota manera, el consistori també està estudiant mesures complementàries que assegurin la permanència del cartell.
Sobre els possibles autors del sabotatge unionista, algunes persones testimonis afirmen que la nit del 15 de setembre van veure com dos nois i dues noies s'enfilaven amb una escala per arrencar la pancarta del balcó.
L'Ajuntament, per la seva banda, no descarta que puguin ser els mateixos que haurien despenjat l'estelada que onejava a la Roca de Sa Palomera.
Per altra banda, el Consistori afirma no haver rebut més informació del 'Grupo de Resistencia de Alta Tabarnia' que va trucar per autoinculpar-s’hi d'haver tret la primera pancarta. A més, en la trucada els van reclamar un rescat de 200 euros si la volien recuperar, tot i que també van assegurar que donarien els diners a Serveis Socials.
Així, l'Ajuntament ha optat per penjar la pancarta uns metres més amunt --fins ara estava al balcó del primer pis-- i enganxada a una estructura més reforçada per tal d'evitar nous actes vandàlics. A més, la nova pancarta compta amb més metres d'amplada. En total, ara fa cinc metres, dos més que les dues anteriors. De tota manera, el Consistori també està estudiant mesures complementàries que assegurin la permanència del cartell.
Tal com han explicat alguns persones testimonis, la nit del dissabte 15 de setembre dos nois i dues noies s'haurien enfilat a una escala per arrencar la pancarta del balcó. A més, l'Ajuntament ha apuntat que podrien ser els mateixos que haurien despenjat l'estelada que onejava a la Roca de Sa Palomera.
De tota manera, el Consistori ha detallat que no han rebut més informació del 'Grupo de Resistencia de Alta Tabarnia' qui va trucar per autoinculpar-s’hi d'haver tret la primera pancarta. A més, en la trucada els van reclamar un rescat de 200 euros si la volien recuperar, tot i que també van assegurar que donarien els diners a Serveis Socials. 

L'Ajuntament de Figueres nega als voluntaris de Protecció Civil participar a l'acte de l'1-O a Garrigàs
Els operaris preparant la nova pancarta per penjar-la a la façana de l'Ajuntament de BlanesSegons un despatx de l’Agència Catalana de Notícies l'Associació de Voluntaris de Protecció Civil de Figueres, que depèn de la regidoria de Seguretat de l'Ajuntament, no podrà participar a la jornada que ha organitzat Garrigàs (Baix Fluvià, Alt Empordà, comtat d’Empúries) el 29 de setembre per commemorar l'1-O. El Consistori, governat pel PDeCAT, els ha denegat el permís perquè, segons argumenten, fa un any i mig que es va signar un decret a través del qual s'estableix que no cediran ni personal ni logística per a la celebració d'actes "polítics".
Des de l'entitat han confirmat que no hi assistiran tot i que inicialment a través dels seus canals interns havien plantejat la possibilitat d'anar-hi. El seu president, Josep Maria Sais, diu que no entenen i que li consta que alguns dels membres hi aniran a títol individual i sense lluir l'uniforme.
Garrigàs ha organitzat per dissabte que ve una jornada amb desenes d'activitats i actuacions per commemorar l'1-O. L'acte, promogut per la Taula Empordanesa per la Memòria de l'1 d'Octubre, començarà al matí i s'allargarà fins a la matinada i comptarà amb una recreació de l'arribada de les urnes i la intervenció policial per intentar aturar el referèndum d’autodeterminació. 

Concentració a la plaça de l'1-O de Girona per l'aniversari del 20-S 
Concentració a la plaça de l''U d''octubre de Girona per l''aniversari del 20-SSegons informa l’Agència Catalana de Notícies cententars de persones, entre 500 i 600 segons la Policia Municipal gironina i els Mossos d'Esquadra, s'han concentrat aquest dijous a la plaça U d'octubre de 2017 de Girona per reivindicar que el 20-S va ser un exemple de "resistència pacífica i passiva". Des de l'escenari, tres testimonis tant de l'escorcoll de la seu d'Economia de la Generalitat com del setge a la CUP han recordat què van viure ara fa un any i han coincidit a defensar l'actuació de l'expresident de l'ANC, Jordi Sánchez, i del president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart. A més, una representant de l'Assemblea de Treballadors per a la Defensa de les Institucions Catalanes (ADIC) han llegit un manifest on han denunciat que els 'Jordis', els presos polítics i els exiliats estan pagant "un preu molt car" per seguir el mandat del poble. 
Centenars de persones han respost a la crida de les entitats sobiranistes per mobilitzar-se en la concentració sota el lema '20 de setembre, un any després. Per la República, contra la repressió'. La mobilització ha arrancat amb la projecció del documental sobre el 20-S elaborat per Mediapro i ha continuat amb els parlament de tres testimonis directes de les concentracions d'ara fa un any i que han acabat amb Jordi Sánchez i Jordi Cuixart en presó preventiva processats per rebel·lió.
Dos d'ells estaven a la seu d'Economia durant els escorcolls ordenats pel Jutjat d'instrucció Número 13 de Barcelona. Blai Ramió i David Camps han explicat com van viure la jornada i han subratllat que es va viure un ambient festiu i reivindicatiu i en cap cas violent. A més, han defensat el paper dels Jordis a l'hora de fer de mitjancers amb la comitiva judicial i de fer una crida a la dissolució de la concentració al final de la jornada.
Un d'ells ha destacat que també va pujar al sostre dels vehicles de la Guàrdia Civil, tal i com aquell dia van fer nombrosos manifestants i també periodistes. "Per a una persona de la meva alçada es veia millor des d'allà", ha dit amb ironia Ramió. En la mateixa línia, ha afirmat que els màxims moments de tensió que es van viure eren quan els manifestants xiulaven els representants agents de la Guàrdia Civil. "No més que quan un jugador del Madrid té la pilota en un partit contra el Barça al Camp Nou", ha exposat.
L'altre focus de mobilitzacions el 20-S va ser la seu de la CUP, encerclada durant hores per la Policia Nacional espanyola. L'advocat Benet Salellas, aleshores diputat per la CUP-CC, ha explicat que paradoxalment al que sol passar en operatius policials, es van adreçar en reiterades ocasions al cap del dispositiu però ni tan sols va intentar fer d'interlocutor amb ells. "És una situació molt anòmala", ha dit.
Benet Salellas ha explicat que al llarg del dia van tenir la sensació que acabarien entrant a la seu de la CUP, tot i no tenir autorització judicial, i ha reivindicat el caràcter "massiu i pacífic" de la concentració que va acabar amb una "victòria" i una lliçó sobre resistència apresa cara al referèndum de l'1-O.
A més, Benet Salellas també ha posat en valor que les mobilitzacions d'ara fa un any van demostrar la unió entre persones de diferents signes polítics i ha recordat que, per exemple, Xavier Trias va anar fins a la seu per mostrar la seva solidaritat. "Mai m'hauria imaginat que entraria a la seu de la CUP", ha bromejat.
Per últim Salellas també ha posat en valor que aquell 20-S va demostrar que "aquesta persistència té bons resultats". "Es tracta de ser-hi un minut més que els altres i quan van marxar la sensació va ser de victòria absoluta", ha afirmat.
Una representant de l'ADIC a Girona ha llegit el manifest que gairebé ha tancat l'acte. Les treballadores i els treballadors de la Generalitat denuncien que tant els Jordis com els presos polítics i els exiliats estan pagant un "preu molt car" per seguir el mandat el poble.
L'acte s'ha tancat amb l'actuació de Mazoni, que el 20-S també va posar música a les mobilitzacions, i amb el cant d'Els Segadors

Un clarinet contra la repressió a la plaça Josep Pla de Girona  
Llegim a Ara Girona que del balcó del tercer pis, rere les pancartes que reclamen la llibertat dels presos polítics i exiliats, arrenquen les primeres notes d’El cant dels ocells i a la plaça es fa el silenci. És el moment màgic de cada tarda, de totes i cadascuna de les tardes des fa ja 280 dies, a la plaça de Josep Pla de Girona: cada capvespre entre les 7 i les 8 del vespre el clarinetista anònim surt al balcó, s’asseu davant la partitura enquadernada amb tapes grogues i interpreta el cant que el mestre Pau Casals va tocar a la seu de les Nacions Unides.
Com per encantament, l’inici de la melodia apaga les veus cridaneres dels nens que juguen als gronxadors del mig de la plaça, interromp les converses a la terrassa de la cafeteria de la cantonada i atura els transeünts, que paren l’orella i aixequen el cap en direcció al balcó. Tot és silenci fins que s’acaba la peça. Llavors a la plaça, i en alguns dels balcons dels edificis que l’encerclen, esclata un aplaudiment, moment en què el músic entra discretament dins el seu pis. Toca sempre assegut i les pancartes amb prou feines permeten endevinar la seva silueta. “Qui és?”, “¿Tocarà cada dia, fins que els presos polítics surtin en llibertat i els exiliats puguin tornar?” “Ja són més de les 7 i encara no ha tocat: és fora avui? ¿Se n’ha cansat?” L’enigmàtic clarinetista ha alimentat la curiositat entre els veïns de la plaça i entre els que la freqüenten, com jo.
Avui intento desxifrar el misteri i em decideixo a picar a la seva porta. En Marc Blasco m’obre amb dos sobres a la mà. Contenen la seva tesi doctoral, que acaba de publicar i vol enviar-la als Jordis. Toca cada dia per a ells, però no només per a ells. “La meva acció s’emmarca en el moviment Música per la Llibertat, que no és tant una reivindicació independentista com una lluita per la llibertat dels presos i preses polítics, pel retorn dels exiliats i en suport a les persones represaliades, com la Tamara i Valtònyc”, explica en Marc. Té 28 anys i ha estudiat periodisme a la UOC. El clarinet el va aprendre a tocar al Conservatori de Girona. El toca cada tarda des de fa vuit mesos. Per què des del balcó? Per què sense ensenyar la cara? “No és que m’amagui, però el que vull és que la gent pari atenció en el cant que toco i no en qui el toca”, explica.
Vuit mesos després de prendre la decisió de tocar cada tarda (ho ha fet fins i tot estant de viatge, a Portugal, Andorra, Tunísia o el País Basc), en Marc ha creat la pàgina web [www.cantperlallibertat.cat], que amb el suport de Girona Vota, Òmnium Gironès i ANC Girona, vol donar visibilitat al projecte Música per la Llibertat a Girona. Des dels primers empresonaments, en més de 60 municipis de Catalunya o de fora, algun músic desenfunda el seu instrument cada capvespre per tocar El cant dels ocells, com ho fa en Marc. Avui ha tornat a sortir al balcó i ha tocat enmig del silenci de la plaça de Josep Pla. Fins que tornin a casa els presos i els exiliats. Fins que s’aturi la repressió.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada