L'home assegura que li van trencar tots els vidres de manera intencionada amb l'objectiu de «fer
mal» per pertànyer a un CDR.
Anonymous
revela noms dels jutges que insulten l’independentisme. José Carlos
Martín Martín, Agustín Vigo Morancho i Carlos Peinado Domínguez són
alguns dels magistrats que participen en les converses filtrades. Els
presidents Torra i Puigdemont, la consellera Capella
i els partits sobiranistes reclamen explicacions, mentre que
l'unionisme resta importància a l'escàndol. Quinze eurodiputats reclamen
a Brussel·les que investigui els correus dels jutges espanyols. Els
parlamentaris europeus, de sis Estats diferents, critiquen
que els comentaris “perjudiquen l'estat de dret” i posen en risc “la
independència judicial”.
Més de 10.000 persones visiten a Perpinyà les exposicions
155 fotos per la llibertat i
55 urnes per la llibertat. Darrera conferència a Perpinyà, avui, lligada a l’exposició
55 Urnes per la llibertat. La conferència, a la Casa de la Generalitat a Perpinyà.
L’Ajuntament de Blanes penja per tercera vegada la pancarta de 'Llibertat presos polítics' a l'Ajuntament.
L'han situat més amunt i amb una estructura més reforçada.
L'Ajuntament de Figueres nega als voluntaris de Protecció Civil participar a l'acte de l'1-O
a Garrigàs.
El Consistori, governat pel PDeCAT, diu que el personal de Seguretat no pot assistir representant l'entitat en actes polítics.
Concentració a la plaça de l'1-O de Girona per l'aniversari
del 20-S.
Un clarinet contra la repressió a la plaça Josep Pla de Girona.
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 20/09/2018
Riudellots de la Selva (La Selva, comtat de
Girona).-
Llegim
en la premsa convencional gironina que l’11 de setembre un veí de
Cornellà del Terri (Pla de l’Estany, comtat de Girona) va ser víctima
d'un atac al seu cotxe, mentre aquest estava estacionat a la via
pública, concretament al carrer Onyar 108, dins d'un polígon
de la localitat de Riudellots de la Selva (la Selva, comtat de Girona).
L'home, en aquell moment, estava treballant i no va ser fins al dia
després que el van informar del que li havia passat al seu vehicle, fets
pels quals va interposar una denúncia als Mossos
d'Esquadra al cap d'uns dies.
El
perjudicat va trobar-se l'automòbil amb els vidres trencats i la
bateria sostreta, tot i que va
assegurar que el responsable no va treure res més de dins, com per
exemple, la ràdio. La víctima assegura que la trencadissa va ser
totalment intencionada amb una clara intenció de «fer mal». També apunta
que el vigilant que hi havia aquell dia no va veure
res.
El
veí opina que al Polígon Poligensa de Riudellots hi hauria d'haver més
«vigilància», així com
«un major equipament del cos de seguretat privada i municipal», ja que
hi ha una important concentració d'indústries i, consegüentment, un gran
nombre de treballadors amb vehicles que hi aparquen sovint.
«Un atac feixista»
Després dels fets ocorreguts, l'home ha assegurat que una de les hipòtesis que s'ha plantejat és
que es pugui tractar «d'un atac feixista», ja que, sosté, ell forma part del grup d'Esquellotaires de Bescanó (Gironès, comtat de Girona) i és també membre del
CDR. Malgrat això, el veí ha descartat haver rebut mai pressions
ni amenaces per part de cap tipus de col·lectiu, i no disposa de cap
prova directa que pugui ajudar a saber el motiu de l'agressió de fa una
setmana
al seu cotxe. Ara, la víctima demana que el Consistori de Riudellots de
la Selva tingui en compte el que ha passat i que «reforci la vigilància
d'aquest polígon per tal que no es puguin produir més accions
vandàliques».
Anonymous revela noms dels jutges que insulten l’independentisme
Llegim a
VilaWeb que el grup cyberactivista
Anonymous ha revelat el nom de tres dels jutges que insulten l’independentisme en un fòrum comú del
Consell General del Poder Judicial (CGPJ).
José Carlos Martin Martín, des d’Astúries
El
darrer nom que han publicat és el de José Carlos Martin Martín,
magistrat que ara mateix és a
Astúries, però que va exercir a Mollet del Vallès (Vallès Oriental),
Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat), Vilanova i la Geltrú (el
Garraf), Sant Feliu de Guíxols (la Vall d’Aro, Baix Empordà, comtat de
Girona), Figueres (Alt Empordà, comtat de Besalú) i
Girona entre 2004 i 2015. El jutge diu que va haver de deixar “un petit
poble de la Costa Brava”, en referència a Guíxols, per tal que “el
virus de l’odi inoculat a la societat” no “infectés el nostre fill” (!).
Vol dir que a l’Empordà criatures i joventut
es tornen separatistes i aixequen l’estel solitari, essent “infectats”
pel propi medi natural. Ai mare, quin mal de cap!
Tornem
amb tema. En els correus, el jutge Martín envia als jutges d’aquí des
de la llunyana Astúries
“tot el suport als que sou a Catalunya” i els encoratja a “no defallir
en la defensa de la Constitució i de l’Estat de dret”, tot esperant “que
les forces de seguretat no us desobeeixin”, en una clara referència als
Mossos d’Esquadra. Martín alerta en un altre
correu dels “integrants de la carrera judicial a Catalunya que mostren
simpaties (o almenys certa ambigüitat) pel moviment independentista i
que en cas d’independència estarien encantats d’exercir com a membres
del nou Poder Judicial de la República”, un insult
contra aquell jutge que no es destaqui com unionista.
Agustín Vigo Morancho, president de la Secció 14 de l’Audiència
de Barcelona
Un altre dels jutges és Agustín Vigo Morancho, president de la
Secció 14 de l’Audiència de Barcelona. El magistrat Vigo és el
mateix que el mes de març va donar la raó a Federico Jiménez Losantos
quan la Generalitat va recórrer una sentència absolutòria d’un delicte
d’atemptat
contra l’honor per haver tractat de nazis els participants en la Diada
de 2012. El jutge va donar la raó a Jiménez Losantos argumentant que la
Generalitat no representa tot el poble català. A més, diu que no es pot
entendre que els insults ofenen el poble
català, perquè “no es pot admetre que a Catalunya existeixi un pretès “sentiment uniforme”, ja que es tracta d’una societat molt plural”.
Agustín Vigo Morancho, segons
Anonymous, és qui hi ha rere les sigles A.V. El jutge compara la
situació a Catalunya amb el nazisme i diu que “la situació greu es pot
produir pel caràcter extremista de qui ostenta el poder a Catalunya, ja
que ja
no hi ha ningú de tarannà moderat”. Per a Vigo, “és el mateix que va
passar a Alemanya en èpoques remotes”. A més, diu que “no es pot oblidar
que la Generalitat controla els mitjans i la informàtica judicial, de
manera que fins i tot poden impedir l’accés
als jutjats i tribunals”.
Hi
ha més mostres del caràcter anticatalanista i conservador del jutge
Vigo. Al seu bloc, s’hi poden
llegir escrits que enalteixen la nació espanyola, carreguen contra el
govern de Pedro Sánchez, de qui diu és un govern il·legítim, i fins i
tot contra els votants d’esquerres.
El
jutge va publicar un breu escrit el 13 de setembre de 2015, durant la
campanya electoral dels
darrers comicis al Parlament, titulat ‘Espanya és una nació’: “Aquests
dies, tot i que ja fa quatre anys, els independentistes amb el seu òrgan
de propaganda liderat per
TV3 ens diran milers de ximpleries i mentires. Però als
intel·ligents no ens convenceran ni enganyaran. Catalunya no ha estat
mai una nació. Catalunya és Espanya i punt. I ho repeteixo sense por ni
vergonya. Visca
Espanya!”.
Abans de presidir la
Secció 14 de l’Audiència de Barcelona, Vigo va ser magistrat de les
Seccions 2 i 3 de l’Audiència de Tarragona, la darrera dels quals va arribar a presidir. També va ser magistrat de la
Secció 12 de Barcelona.
Carlos Peinado Domínguez, temerós de la grip separatista
També han revelat el nom de Carlos Peinado Domínguez, qui segons
Anonymous és el jutge que diu haver treballat fa nou anys a Girona, “quan no era com ara”. Tal com publica
elmon.cat,
diu que “de manera passiva, suau i constant tot s’impregna del germen
nacionalista”. A més, es mostra alarmat per la presència d’estelades als
balcons i per l’ús del català a les circulars de l’escola.
“La
situació enfosqueix la imatge d’aquests llocs tan bonics i on existiria
millor qualitat de vida,
probablement de tot el país, si no fos per la grip separatista”, diu.
Tanmateix, el jutge Peinado diu que “el problema és que ara és difícil
de solucionar, així que veurem si l’Estat està a l’altura i s’aplica amb
rigor i contundència el codi penal, que pel
que sembla serà l’única manera de deixar clar a alguns que mai no poden
situar-se per sobre de la llei”.
Els presidents Torra i Puigdemont, la consellera Capella
i els partits sobiranistes reclamen explicacions, mentre que l'unionisme resta importància a l'escàndol
L’escàndol dels correus electrònics revelats de diversos jutges insultant l’independentisme en un
fòrum judicial oficial del Consell General del Poder Judicial ha provocat tot tipus de reaccions entre els partits polítics. El primer en
reaccionar, però, ha estat el president de la Generalitat,
Quim Torra, a primera hora del matí. Torra ha exigit la dimissió del
president del
CGPJ, Carlos Lesmes, i ha demanat a la Fiscalia que actuï i a Pedro Sánchez que respongui de manera contundent.
Sánchez,
però, ha respost tancant files amb el Poder Judicial i traient ferro a
l’escàndol. Ha reafirmat
la “independència i la imparcialitat” dels jutges. Ha afirmat que
encara no ha pogut veure els correus publicats, però ha afegit que en
parlarà amb Torra. No opinem sobre xats privats. El que sí que podem
garantir al president Torra o als que es puguin veure
incumbits per aquestes informacions, que el Govern d’Espanya confia en
la independència i la imparcialitat del poder judicial al nostre país en
el procés obert contra els líders del procés a Catalunya”, ha dit
Sánchez.
El president Carles Puigdemont va citar un piulet del dirigent d’IU,
Alberto Garzón, en què deia que la democràcia espanyola té un “greu
problema”. Puigdemont afegia que la justícia espanyola “està en mans de
fanàtics amb toga i salva pàtries monàrquics”.
er
la seva banda, la consellera de Justícia, Ester Capella, no ha demanat
la dimissió de Lesmes.
Capella li ha enviat una carta –també a la ministra de Justícia
espanyola, Dolores Delgado– mostrant la seva ‘alarma’ pels missatges i
li ha demanat d’obrir una investigació per a aclarir els fets,
identificar les jutges i magistrats, apartar-los de les causes
oportunes i sancionar-los. A Delgado, la consellera li ha requerit que
prengui les mesures pertinents i que insti la fiscalia a actuar.
El sobiranisme reclama explicacions
Els partits independentistes i els Comuns han reaccionat a l’escàndol amb contundència. El portaveu
de JxCat, Eduard Pujol, ha demanat la compareixença del president del
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos, al Parlament, ha exigit explicacions urgents a Delgado i ha instat el
CGPJ a obrir una investigació per l’abast d’aquestes actituds amb “tics franquistes”.
El portaveu d’ERC
al Congrés de Diputats espanyol, Joan
Tardà, ha dit que demanaran explicacions a l’executiu de Sánchez al
pròxim ple del Congrés. Ha denunciat la falta de democràcia dins del
Poder Judicial i ha afirmat que no l’han sorprès aquests tipus de
missatges. “Està bé que la ciutadania vagi caient del
cavall i això demostra que la nostra tesi és correcta”, ha afegit.
La
CUP s’ha afegit a l’exigència de Torra perquè Lesmes dimiteixi i
ha titllat el sistema judicial espanyol de “completament podrit” i de
“corrupte”. La portaveu del Secretariat Nacional, Mireia Boya, ha afegit
que els
missatges demostren els “nivells d’odi” que poden tenir els jutges cap a
la dissidència política. “Hi ha una manca d’objectivitat i de
professionalitat que ens preocupa”, ha comentat.
Per la seva banda, la co-portaveu d’En
Comú Podem Lucía Martin també ha demanat una investigació al
CGPJ per a depurar responsabilitats. “Ens sembla que són uns fets
extremadament greus i preocupants”, ha dit Martín, que considera que
aquests missatges “denoten la politització de la justícia”.
L’unionisme resta importància a l’escàndol
Ciutadans
i el PP han coincidit en restar importància a l’escàndol i defensar els jutges. El portaveu de
Ciutadans, Carlos Carrizosa, ha dit que els correus corresponen a
persones que “respecten profundament” l’Estat de dret i que els jutges
són lliures de manifestar les seves opinions. Segons el dirigent del
PP a Catalunya, Xavier García Albiol, els correus “expressen un
sentiment que comparteix una majoria dels catalans no independentistes i
la immensa majoria dels espanyols”.
Quinze eurodiputats reclamen a Brussel·les que investigui
els correus dels jutges espanyols
Quinze eurodiputats de sis estats membres i quatre grups polítics al Parlament Europeu (EP) han reclamat
a la Comissió Europea que investigui els correus dels jutges filtrats avui “violen” drets fonamentals. En una pregunta a la
Comissió Europea, els parlamentaris europeus asseguren que els
“greus fets” publicats “perjudiquen el principi de l’Estat de dret i la
independència judicial, violant l’article 47 de la convenció europea de
drets fonamentals”.
A més, recorden a la Comissió Europea que ja ha obert
investigacions i ha proposat prendre accions contra Hongria i Polònia, i
afegeixen que la Unió Europea “existeix per garantir els drets bàsics”.
“Obrirà
la Comissió Europea una investigació?”, pregunten els eurodiputats. A
més, qüestionen si
les paraules dels jutges espanyolistes són compatibles amb la
independència judicial i el respecte a l’Estat de dret i demanen a la
Comissió Europea que es posicioni sobre si la imparcialitat està
garantida en els judicis contra els polítics catalans i els líders de la
societat civil d’acord amb el que estableix la
Directiva 2016/343.
Els eurodiputats que impulsen la pregunta parlamentària són els catalans Ramon Tremosa (PDeCAT),
Jordi Solé (ERC) i Josep Maria Terricabras (ERC), i compten amb el suport dels belgues Bart Staes i Mark Demesmaeker, de l’eslovè Ivo Vajgl, president de la
Plataforma Diàleg UE-Catalunya, del portuguès Antonio Marinho
Pinto, dels irlandesos Matt Carthy, Martina Anderson, Lynn Boylan i
Liadh Ní Riada, de la italiana Eleonora Florenza, la basca Izaskun
Bilbao i les gallegues
Ana Miranda i Lidia Serna.
Més de 10.000 persones visiten a Perpinyà les exposicions
155 fotos per la llibertat i 55 urnes per la llibertat
Llegim que fins ara, més de 10.000 persones han visitat a Perpinyà (Plana del Rosselló, Rosselló,
comtat de Rosselló) l'exposició 155 fotos per la llibertat que
s’ha acabat, la de les "55 urnes per la llibertat" continua fins el
dimarts 25 de setembre, però estarà tancada el dissabte 22 i el diumenge
23.
El públic català s’ha apropiat immediatament l'exposició
55 urnes per la llibertat com un element de la memòria
col·lectiva, la denúncia d'un crim d'estat, dels seus responsables, però
també com un manifest per la llibertat, per la lluita pacífica i la
no-violència. Ha
fet reviure les emocions d’aquesta jornada que resta, un any després,
una ferida oberta.
Després d’haver-s’hi presentat a Brussel·les (Bèlgica) el mes de juny, l'exposició
55 urnes per la llibertat ha entrat a Catalunya per Perpinyà, seguirà el seu periple cap a Barcelona, amb la inauguració l’1 d’octubre al centre
Arts Santa Mònica, després a Vic (Pla de Vic, Osona, comtat
d’Osona) el desembre i més tard a Girona, Tortosa (Baix Ter), València
(l’Horta, País Valencià)...
Pel
públic francès ha estat una descoberta o una revelació, una presa de
consciència de la lluita
pacífica i determinada que el silenci, fins i tot la desinformació,
dels mitjans francesos, han ocultat. La insuportable violència de
l’estat com a única resposta a les legítimes aspiracions d’un poble que
reclama el dret a decidir el seu futur.
Acompanya
l’exposició un magnífic catàleg, el llibre groc, amb una sèrie de
textos d'historiador,
filòsof, historiador de l'art, periodista, poeta, activista social, que
tracten el tema sota diferents angles. El catàleg reprodueix les
fotografies realitzades per Georges Bartoli per al diari
Le Monde, sobre la tardor catalana, així com totes les obres, amb un text de cadascun dels artistes.
Aquest catàleg, publicat en català, francès i anglès es pot trobar a l'exposició i també a la
Llibreria Catalana i a la
Llibreria Coste-Torcatis, al preu de 25 euros.
Ambdues exposicions van ser inaugurades el divendres 31 d'agost
per la presidenta del Consell Departamental i el president
de la Generalitat, Quim Torra, en presència de 40 artistes i 25
fotoreporters. Durant aquest esdeveniment, que ha comptat amb més de 600
participants,
les fotografies han estat presentades al carrer per 155 persones que
les mostraven amb guants blancs.
Exposicions
Organitzada pel
Comitè de Solidaritat Catalana presentada a la
Casa de la Catalanitat pel Consell Departamental,
55 urnes per la llibertat mostra el treball de 55 artistes que, a
partir d'una urna del referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre
2017, han creat una obra d’art. Una obra compromesa en la defensa dels
drets democràtics
de la societat catalana, menyspreats per la repressió policial de
l’estat espanyol, i també per la defensa de les llibertats. 55 visions
diferents sobre un tema comú, en un conjunt coherent que qüestiona,
acusa, mostra, denuncia, emociona,…
El
Comitè de Solidaritat Catalana va presentar paral·lelament una altra exposició
155 fotos per la Llibertat que relata el procés català des del 2009 fins els nostres dies, a través les fotografies de 42 fotoreporters professionals.
Darrera conferència a Perpinyà, avui, lligada a l’exposició
55 Urnes per la llibertat
Avui dijous, el
Comitè de Solidaritat Catalana, organitza juntament amb la
Casa de la Generalitat a Perpinyà (Plana de Rosselló, Rosselló, comtat de Rosselló), la quarta i darrera conferència al voltant de l’exposició
55 urnes per la llibertat, que encara podem veure a la
Casa de la Catalanitat.
Aquesta conferència, du per títol
El procés català vist des del Nord i en ella participen tres
polítics nord-catalans: Annabelle Brunet, consellera departamental i
adjunta a l’alcalde de Perpinyà; Jean Paul Billès, alcalde de Pesillà de
la Ribera,
i Nicolás Garcia, vicepresident del Consell Departamental. Els
tres elegits nord-catalans explicaran les seues vivències, les seues
experiències: Com se veu el procés al nord? Quines pressions internes i
externes
tenen? Hi ha realment solidaritat? Quins projectes? Fins on poden i
volen anar?.
Encara podem veure l’exposició
55 urnes per la llibertat, a la Casa de la Catalanitat.
Fotografies per la LLIBERTAT
Una selecció de 60 fotografies exposades a Alenyà tot al llarg de la setmana.
Un poble, un anhel, un país, l’exposició de Roser Vilallonga que
podeu veure a Pesillà de la Ribera (el Riberal de la Tet, Rosselló) fins
a final de mes. Després es presentarà a la Granadella (les Garrigues),
el mes
d’octubre i a Celrà (Baix Ter, Gironès, comtat de Girona) el mes de
novembre.
L’Ajuntament de Blanes penja per tercera vegada la pancarta
de 'Llibertat presos polítics' a l'Ajuntament
Segons
un despatx de l’Agència Catalana de Notícies la façana de l'ajuntament
de Blanes (la Selva
marítima, comtat de Girona) torna a lluir la pancarta de 'Llibertat
presos polítics', la tercera que pengen aquest any. Durant la matinada
de dijous passat, algú va arrencar la primera amb un ganivet lligat en
un pal. El divendres, el Consistori tornava a
penjar la pancarta al balcó però la nit del dissabte dos homes i dues
dones l'haurien tornat a treure.
Ara,
l'Ajuntament ha optat per penjar la pancarta uns metres més amunt
--fins ara estava al balcó
del primer pis-- i enganxar-la a una estructura més reforçada per tal
d'evitar nous sabotatges. A més, la nova pancarta compta amb més metres
d'amplada. Ara fa cinc metres, dos metres més que les dues anteriors. De
tota manera, el consistori també està estudiant
mesures complementàries que assegurin la permanència del cartell.
Sobre els possibles autors del sabotatge unionista, algunes persones testimonis afirmen que la nit
del 15 de setembre van veure com dos nois i dues noies s'enfilaven amb una escala per arrencar la pancarta del balcó.
L'Ajuntament, per la seva banda, no descarta que puguin ser els mateixos que haurien despenjat l'estelada
que onejava a la Roca de Sa Palomera.
Per altra banda, el Consistori afirma no haver rebut més informació del 'Grupo
de Resistencia de Alta Tabarnia'
que va trucar per autoinculpar-s’hi d'haver tret la primera pancarta. A
més, en la trucada els van reclamar un rescat de 200 euros si la volien
recuperar, tot i que també van assegurar que donarien els diners a
Serveis Socials.
Així,
l'Ajuntament ha optat per penjar la pancarta uns metres més amunt
--fins ara estava al balcó
del primer pis-- i enganxada a una estructura més reforçada per tal
d'evitar nous actes vandàlics. A més, la nova pancarta compta amb més
metres d'amplada. En total, ara fa cinc metres, dos més que les dues
anteriors. De tota manera, el Consistori també està
estudiant mesures complementàries que assegurin la permanència del
cartell.
Tal
com han explicat alguns persones testimonis, la nit del dissabte 15 de
setembre dos nois i dues
noies s'haurien enfilat a una escala per arrencar la pancarta del
balcó. A més, l'Ajuntament ha apuntat que podrien ser els mateixos que
haurien despenjat l'estelada que onejava a la Roca de Sa Palomera.
De tota manera, el Consistori ha detallat que no han rebut més informació del 'Grupo
de Resistencia de Alta Tabarnia'
qui va trucar per autoinculpar-s’hi d'haver tret la primera pancarta. A
més, en la trucada els van reclamar un rescat de 200 euros si la volien
recuperar, tot i que també van assegurar que donarien els diners a
Serveis Socials.
L'Ajuntament de Figueres nega als voluntaris de Protecció
Civil participar a l'acte de l'1-O a Garrigàs
Segons un despatx de l’Agència Catalana de Notícies l'Associació
de Voluntaris de Protecció Civil de Figueres, que depèn de la
regidoria de Seguretat de l'Ajuntament, no podrà participar a la jornada
que ha organitzat Garrigàs (Baix Fluvià, Alt Empordà, comtat
d’Empúries) el 29
de setembre per commemorar l'1-O. El Consistori, governat pel
PDeCAT, els ha denegat el permís perquè, segons argumenten, fa un
any i mig que es va signar un decret a través del qual s'estableix que
no cediran ni personal ni logística per a la celebració d'actes
"polítics".
Des
de l'entitat han confirmat que no hi assistiran tot i que inicialment a
través dels seus canals
interns havien plantejat la possibilitat d'anar-hi. El seu president,
Josep Maria Sais, diu que no entenen i que li consta que alguns dels
membres hi aniran a títol individual i sense lluir l'uniforme.
Garrigàs ha organitzat per dissabte que
ve una jornada amb desenes d'activitats i actuacions per commemorar l'1-O. L'acte, promogut per la
Taula Empordanesa
per la Memòria de l'1 d'Octubre, començarà al matí i s'allargarà
fins a la matinada i comptarà amb una recreació de l'arribada de les
urnes i la intervenció policial per intentar aturar el referèndum
d’autodeterminació.
Concentració a la plaça de l'1-O de Girona per l'aniversari
del 20-S
Segons informa l’Agència Catalana de Notícies cententars de persones, entre 500 i 600 segons la Policia
Municipal gironina i els Mossos d'Esquadra, s'han concentrat aquest dijous a la plaça
U d'octubre de 2017 de Girona per reivindicar que el
20-S va ser un exemple de "resistència pacífica i passiva". Des
de l'escenari, tres testimonis tant de l'escorcoll de la seu d'Economia
de la Generalitat com del setge a la
CUP han recordat què van viure ara fa un any i han coincidit a defensar l'actuació de l'expresident de l'ANC, Jordi Sánchez, i del president d'Òmnium
Cultural, Jordi Cuixart. A més, una representant de l'Assemblea
de Treballadors per a la Defensa de les Institucions Catalanes
(ADIC) han llegit un manifest on han denunciat que els 'Jordis', els
presos polítics i els exiliats estan pagant "un preu molt car" per
seguir el mandat
del poble.
Centenars de persones han respost a la crida de les entitats sobiranistes per mobilitzar-se en la
concentració sota el lema '20
de setembre, un any després. Per la República, contra la repressió'. La mobilització ha arrancat amb la projecció del documental sobre el
20-S elaborat per
Mediapro i ha continuat amb els parlament de tres testimonis
directes de les concentracions d'ara fa un any i que han acabat amb
Jordi Sánchez i Jordi Cuixart en presó preventiva processats per
rebel·lió.
Dos d'ells estaven a la seu d'Economia durant els escorcolls ordenats pel
Jutjat d'instrucció Número 13 de Barcelona. Blai Ramió i David
Camps han explicat com van viure la jornada i han subratllat que es va
viure un ambient festiu i reivindicatiu i en cap cas violent. A més, han
defensat
el paper dels Jordis a l'hora de fer de mitjancers amb la
comitiva judicial i de fer una crida a la dissolució de la concentració
al final de la jornada.
Un
d'ells ha destacat que també va pujar al sostre dels vehicles de la
Guàrdia Civil, tal i com aquell
dia van fer nombrosos manifestants i també periodistes. "Per a una
persona de la meva alçada es veia millor des d'allà", ha dit amb ironia
Ramió. En la mateixa línia, ha afirmat que els màxims moments de tensió
que es van viure eren quan els manifestants xiulaven
els representants agents de la Guàrdia Civil. "No més que quan un
jugador del Madrid té la pilota en un partit contra el
Barça al Camp Nou", ha exposat.
L'altre focus de mobilitzacions el
20-S va ser la seu de la
CUP, encerclada durant hores per la Policia Nacional espanyola. L'advocat Benet Salellas, aleshores diputat per la
CUP-CC, ha explicat que paradoxalment al que sol passar en
operatius policials, es van adreçar en reiterades ocasions al cap del
dispositiu però ni tan sols va intentar fer d'interlocutor amb ells. "És
una situació
molt anòmala", ha dit.
Benet Salellas ha explicat que al llarg del dia van tenir la sensació que acabarien entrant a la
seu de la CUP, tot i no tenir autorització judicial, i ha
reivindicat el caràcter "massiu i pacífic" de la concentració que va
acabar amb una "victòria" i una lliçó sobre resistència apresa cara al
referèndum de l'1-O.
A
més, Benet Salellas també ha posat en valor que les mobilitzacions
d'ara fa un any van demostrar
la unió entre persones de diferents signes polítics i ha recordat que,
per exemple, Xavier Trias va anar fins a la seu per mostrar la seva
solidaritat. "Mai m'hauria imaginat que entraria a la seu de la
CUP", ha bromejat.
Per últim Salellas també ha posat en valor que aquell
20-S va demostrar que "aquesta persistència té bons resultats".
"Es tracta de ser-hi un minut més que els altres i quan van marxar la
sensació va ser de victòria absoluta", ha afirmat.
Una representant de l'ADIC a Girona ha llegit el manifest
que gairebé ha tancat l'acte. Les treballadores i els treballadors de la Generalitat denuncien que tant els
Jordis com els presos polítics i els exiliats estan pagant un "preu molt car" per seguir el mandat el poble.
L'acte s'ha tancat amb l'actuació de Mazoni, que el
20-S també va posar música a les mobilitzacions, i amb el cant d'Els
Segadors.
Un clarinet contra la repressió a la plaça Josep Pla de Girona
Llegim a
Ara Girona que del balcó del tercer pis, rere les pancartes que
reclamen la llibertat dels presos polítics i exiliats, arrenquen les
primeres notes d’El cant dels ocells i
a la plaça es fa el silenci. És el moment màgic de cada tarda, de totes
i cadascuna de les tardes des fa ja 280 dies, a la plaça de Josep Pla
de Girona: cada capvespre entre les 7 i les 8 del vespre el clarinetista
anònim surt al balcó, s’asseu davant la partitura
enquadernada amb tapes grogues i interpreta el cant que el mestre Pau
Casals va tocar a la seu de les Nacions Unides.
Com
per encantament, l’inici de la melodia apaga les veus cridaneres dels
nens que juguen als gronxadors
del mig de la plaça, interromp les converses a la terrassa de la
cafeteria de la cantonada i atura els transeünts, que paren l’orella i
aixequen el cap en direcció al balcó. Tot és silenci fins que s’acaba la
peça. Llavors a la plaça, i en alguns dels balcons
dels edificis que l’encerclen, esclata un aplaudiment, moment en què el
músic entra discretament dins el seu pis. Toca sempre assegut i les
pancartes amb prou feines permeten endevinar la seva silueta. “Qui és?”,
“¿Tocarà cada dia, fins que els presos polítics
surtin en llibertat i els exiliats puguin tornar?” “Ja són més de les 7
i encara no ha tocat: és fora avui? ¿Se n’ha cansat?” L’enigmàtic
clarinetista ha alimentat la curiositat entre els veïns de la plaça i
entre els que la freqüenten, com jo.
Avui intento desxifrar el misteri i em decideixo a picar a la seva porta. En Marc Blasco m’obre amb
dos sobres a la mà. Contenen la seva tesi doctoral, que acaba de publicar i vol enviar-la als
Jordis. Toca cada dia per a ells, però no només per a ells. “La meva acció s’emmarca en el moviment
Música per la Llibertat, que no és tant una reivindicació
independentista com una lluita per la llibertat dels presos i preses
polítics, pel retorn dels exiliats i en suport a les persones
represaliades, com la Tamara
i Valtònyc”, explica en Marc. Té 28 anys i ha estudiat periodisme a la
UOC. El clarinet el va aprendre a tocar al
Conservatori de Girona. El toca cada tarda des de fa vuit mesos. Per
què des del balcó? Per què sense ensenyar la cara? “No és que m’amagui,
però el que vull és que la gent pari atenció en el cant que toco i no
en qui el toca”, explica.
Vuit mesos després de prendre la decisió de tocar cada tarda (ho ha fet fins i tot estant de viatge,
a Portugal, Andorra, Tunísia o el País Basc), en Marc ha creat la pàgina web [www.cantperlallibertat.cat], que amb el suport de
Girona Vota,
Òmnium Gironès i ANC Girona, vol donar visibilitat al projecte
Música per la Llibertat a Girona. Des dels primers
empresonaments, en més de 60 municipis de Catalunya o de fora, algun
músic desenfunda el seu instrument cada capvespre per tocar
El cant dels ocells, com ho fa en Marc. Avui ha tornat a sortir
al balcó i ha tocat enmig del silenci de la plaça de Josep Pla. Fins que
tornin a casa els presos i els exiliats. Fins que s’aturi la repressió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada