 |
| Els periodistes Pau Lanao i Miquel Torns han trobat aquesta informació |
Al final de la trobada, celebrada a la
Cambra de Comerç, el policia es va fer traduir tot el que s'havia dit perquè no entenia el català.
El llibre dels 50 anys dels premis literaris de Girona recupera anècdotes i
situa els guardons en el context històric.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 19/09/2018
Girona (Gironès, comtat de Girona).-
Llegim
al Diari de Girona que el llibre dels 50 anys dels Premis Bertrana revela que un agent de policia va controlar a la seu de la
Cambra de Comerç de Girona la reunió del 30 d'abril del 1968 que havia d'aprovar el programa d'actes del futur
Premi Bertrana. Els periodistes Pau Lanao i Miquel Torns han trobat aquesta informació durant la recerca duta a terme per escriure el llibre
Mig segle de Premis Bertrana, una publicació de la Fundació Prudenci Bertrana
presentada ahir i que es regalarà, juntament amb un DVD, als assistents
demà dijous a l'Auditori de Girona a l'acte de lliurament de la nova
edició dels premis literaris
de Girona.
Lanao va explicar ahir que la història del
Premi Bertrana no es pot separar del context social i que el
naixement del guardó literari va ser possible per «un cert afebliment
del règim franquista» per reacció d'una població civil «cansada de
tantes imposicions en una societat regida per la jerarquia
eclesiàstica i militar».
El
Premi Bertrana va sorgir com a resposta a l'exclusió dels treballs en llengua catalana al
Premi Gerona Immortal, convocat per l'Ajuntament gironí del franquisme, a proposta de l'escriptor
Josep M. Gironella, premi que va acabar fracassant.
Aconseguir convocar un acte cultural com el
Premi Bertrana esdevenia una arriscada aventura en aquell context
històric, fins a l'extrem que un agent de policia enviat pel Govern
Civil va controlar aquella reunió a la seu de la
Cambra de Comerç de Girona i es va fer traduir tot el que onze
persones havien dit durant dues hores perquè «no entenia el català i
havia de fer un informe» policial. Aquesta és una de les nombroses
anècdotes reconstruïdes en un llibre que porta per
subtítol Cinquanta-una cròniques d'una nit literària, i que
revisa els noms dels guanyadors d'una cita literària que va premiar
grans noms de la literatura catalana, com Manuel de Pedrolo per Estat d'excepció en aquella primera edició de 1968
i Avel·lí Artís Gener per Prohibida l'evasió el 1969.
Un
premi que va néixer com una «explosió de llibertat», segons Lanao,
malgrat
patir també lluites soterrades entre els membres fundadors que el
volien més reivindicatiu i aquells que el volien més respectuós amb la
dictadura franquista (en català però no en la militància antifeixista).
Com sigui, el
Premi Bertrana va esdevenir aviat una de les cites principals de
la literatura catalana i el van guanyar noms com Terenci Moix, Baltasar
Porcel o Quim Monzó, aquest darrer quan encara era un escriptor
desconegut.
El llibre recorda que als anys setanta els artistes van crear un fons d'art
a benefici de la creació de la Fundació Bertrana, les batalles
polítiques dels anys vuitanta, o la intervenció del món editorial als
noranta amb la introducció de la votació popular.
«Els premia han trobat una estabilitat i es mantenen com un referent de la
literatura catalana i crec que tindran bona salut», conclou Lanao.
El llibre recull també la llista dels guardonats en els altres premis literaris
convocats per la mateixa fundació i que s'atorgaran demà un any més a Girona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada