Concentració per recordar el
20-S. Avui a les 20:00h es projectarà un documental a la plaça Pere Calders. Convocatòria demà a la plaça
U d’Octubre 2017.
El
CDR de Celrà, amb la iniciativa
Victòria. Convoquen demà a les 18:00h a l’ajuntament per instar a fer efectiva la independència en la República.
Madrenas demana a la Fiscalia que deixi d'investigar-la per l'1-O.
L'alcaldessa de Girona considera que la investigació és "desproporcionada" i que ha superat el límit temporal màxim en aquest
tipus de diligències.
Estrenen 'Clandestí',
la primera ficció sobre l'1 d'octubre
2017. Un curtmetratge protagonitzat per l'empordanès Joan Frank
Charansonnet i Miquel Sitjar explica les hores prèvies al referèndum
d’autodeterminació.
Triaran l’espai de Farners
1 d’Octubre en una consulta. El desacord sobre el lloc en les
sessions de la comissió del nomenclàtor precedirà la convocatòria.
L’alcalde fixarà la data i la pregunta abans de quinze dies, després
d’un ple de retrets
i equilibris.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 19/09/2018
Sant Climent Sescebes
(Albera, Alt Empordà, comtat de Peralada).-
El
Diari de Girona informa que dijous passat, aproximadament al
voltant de la una del migdia, una filera de vehicles militars van
sorprendre els conductors gironins que circulaven per l'N-II.
Es tractava d'un desplaçament de tretze tancs provinents de la base
militar de Sant Climent Sescebes en direcció a una altre base, concretament el
Centre Nacional de San Gregorio, que es troba a tocar de
Saragossa (Aragó). El motiu principal d'aquest viatge per carretera eren
unes «maniobres militars» que no es podien realitzar a la base de
l’Albera, ja que aquesta
no disposava de les «dimensions necessàries». Així ho explicaven fonts
militars, assegurant també que l’altra base tenia un camp de maniobres
«més gran». Aquest viatge estava programat des de feia molt de temps,
tot i que en el moment de realitzar-se, no va
deixar de sorprendre els vehicles que circulaven per la mateixa via.
Uns 40 soldats
A més dels tretze tancs, fins a la base també es van desplaçar al voltant d'una quarantena de soldats
del Regiment d'Infanteria Arapiles 62. Només per la conducció de
cadascun dels tancs militars fan falta almenys tres persones: un
conductor, un coordinador en cap i la tercera figura, que és la del
tirador. Tal com
han relatat les mateixes fonts militars, aquest tipus de desplaçaments i
les operacions que es realitzen un cop allà van molt pautades, ja que
no són l'únic regiment que pot fer servir el camp. Així doncs, hi ha un
dia concret d'entrada i un altre de sortida.
«Es quedaran el temps que necessitin per dur a terme les maniobres»,
han constatat.
Pel
que fa a les pròximes operacions militars que puguin dur a terme, les
fonts no les han pogut
definir encara de manera concreta, però una de les opcions possibles és
que estiguin englobades en l'àmbit internacional. No seria la primera
vegada que el
Regiment d'Infanteria Arapiles 62 participa en aquest tipus de
missions, ja que ho havia fet abans a l'antiga Iugoslàvia, Afganistan,
Somàlia, Iraq i el Senegal, entre altres indrets del món en contesa
bèl·lica.
Més de 400 quilòmetres
Entre la base
Álvarez de Castro, als termes municipals de Sant Climent Sescebes i Espolla (Albera, Alt Empordà, comtat de Peralada) i el
Centre Nacional de San Gregorio, pròxim a la ciutat de Saragossa,
hi ha uns 430 quilòmetres de trajecte que es pot realitzar en poc més
de quatre hores per carretera. Tal com s'explica a la pàgina del web del
centre
militar, «al llarg del darrer segle, són milers els soldats que han
realitzat maniobres en aquest camp realitzant tot tipus d'exercicis
tàctics». També remarca que la base compta amb un gran nombre de
«mitjans de simulació i materials de suport a l'ensinistrament».
Ben diferent a la base militar espanyola Álvarez de Castro a l’Albera,
que tot i tenir un ampli ventall de serveis, compta amb un espai
notablement més reduït per realitzar segons quin tipus de maniobres.
Estranya maniobra políticomilitar que crea dubtes a les portes
de l’efemèrides de l’1-O
Hi ha qui sospita d’una possible estratègia de retirada militar espanyola de la base de l’Albera
en el marc d’una negociació secreta del
PSOE amb la Generalitat de Catalunya per establir aviat un Estat
lliure associat català sense bases militars del Regne d’Espanya, doncs
això de les maniobres a San Gregorio sembla un pretext del govern
Sánchez per intentar fer baixar la tensió a l’Alt Empordà,
on el govern Rajoy va enviar a l’Albera els tancs, alguns soldats han
estat enxarpats fent malfets contra símbols catalans o sobiranistes i la
base militar va albergar agents del Cos de la Policia Nacional
espanyola i de la Guàrdia Civil evacuats d’un hotel
de Figueres (Alt Empordà, comtat de Besalú), després enviats al
Càmping Illa Mateua de Montgó, a l’Escala (Baix Ter, Alt Empordà, comtat d’Empúries).
El fet és que mentre el PP governava el Regne d’Espanya el Ministeri de Defensa enviava tancs a l’Albera
i ara, amb el govern del PSOE, els porten a San Gregorio.
Concentració per recordar el 20-S
Llegim
en la premsa convencional gironina que a Girona també es recordarà avui
i demà amb diferents
actes el primer aniversari dels fets del 20 de setembre de l’any
passat, quan es va produir la gran mobilització ciutadana arran dels
escorcolls a diferents organismes de la Generalitat i la temptativa
d’entrar a la seu de la
CUP a Barcelona.
Òmnium Gironès
ha programat avui a les 20:00h a la plaça Pere Calders de Girona la projecció del documental
20-S, produït per
Mediapro i dirigit per Jaume Roures. El documental repassa
detalladament els fets del 20 de setembre de l’any passat durant
l’escorcoll de la conselleria d’Economia i la temptativa d’entrar
il·legalment a la seu de la
CUP.
Pel demà dijous,
Girona Vota ha organitzat una concentració a les 20:00h a la plaça
U d’Octubre 2017 sota el lema
20 de setembre, un any després. Per la República, contra la repressió, que constarà de diferents parlaments i de l’actuació musical de
Mazoni. Les entitats i els partits agrupats a
Girona Vota volen que l’aniversari serveixi per denunciar l’atac a
la democràcia i a les institucions catalans que es va viure fa un any. I
especialment volen recordar que aquells fets són l’origen de la causa
que
ha portat Jordi Sánchez i Jordi Cuixart a la presó de manera injusta.
Amb la concentració també es vol denunciar una vegada més que ni la
repressió ni la presó posaran límits a la reclamació de llibertat i
democràcia de la ciutadania.
El CDR de Celrà, amb la iniciativa Victòria
Llegim en la premsa convencional gironina que el
CDR de Celrà (Baix Ter, Gironès, comtat de Girona) convoca demà
dijous a les sis de la tarda a l’ajuntament les veïnes i els veïns del
municipi a adherir-se a la iniciativa ciutadana d’àmbit nacional
Victòria [www.victoriacat.com],
que insta la ciutadania a presentar la reclamació de vot perquè els
partits independentistes votats en les eleccions del 21 de desembre
facin efectiva la declaració d’independència.
Es
pot presentar la instància, que es pot descarregar en el web d’aquesta
iniciativa ciutadana, al
registre de la Generalitat telemàticament o presencialment. També es
pot adreçar a les oficines dels departaments de l’administració catalana
i als ajuntaments. L’alcalde de Celrà, Dani Cornellà (CUP), destaca que
la convocatòria pública del
CDR de Celrà, a la qual dona suport, és “una empenta” per promocionar la campanya que té com a lema
Feu efectiu el meu vot! L’objectiu és que els votants de
JxCat,
ERC i la CUP registrin una instància amb la voluntat que els
setanta diputats independentistes del Parlament de Catalunya facin
efectiva la República Catalana. En el seu web,
Victòria es defineix com un “col·lectiu transversal i
independent, integrat per sociòlegs, juristes, empresaris, psicòlegs,
informàtics, professors, estudiants i ciutadans del carrer”.
Madrenas demana a la Fiscalia que deixi d'invesaigar-la per
l'1-O
Segons un despatx de l’agència
EFE l'alcaldessa de Giroaa, Marta Madrenas (PDeCAT), ha demanat a
la Fiscalia que arxivi la investigació que li va obrir fa més d'un any
per col·laborar en l'organització del referèndum, en considerar que és
"desproporcionada"
i que ha superat "amb escreix" el límit temporal màxim en aquest tipus
de diligències. En un escrit, a què ha tingut accés
EFE, la defensa de Madrenas reclama l'"arxiu immediat" de les
diligències que se li van obrir en vigílies de l'1-O, arran d'una
instrucció de la Fiscalia General de l'Estat que ordenava investigar els
més de 700 alcaldes
que s'havien mostrat disposats a cedir locals per celebrar el
referèndum.
La
instrucció del llavors fiscal general, José Manuel Maza, va motivar que
el ministeri públic cités
a declarar una cinquantena d'alcaldes i, transcorreguts els sis mesos
màxims que la llei preveu, les investigacions es van prorrogar per
seguir endavant amb les indagacions.
L'alcaldessa
argumenta en el seu escrit que no només no hi ha "indicis dels delictes
suposadament
imputats" -desobediència, prevaricació i malversació-, sinó que la
Fiscalia "ha superat amb escreix el termini legalment establert per
l'Estatut Orgànic del Ministeri Fiscal".
Respecte
a la pròrroga, la defensa de Madrenas al·lega que "no ha de ser una
simple formalitat, sinó
que ha d'adequar-se a la necessitat i ha de justificar-se la
impossibilitat d'haver-s’hi pogut finalitzar la investigació en el
termini de sis mesos", pel que ha de tenir un caràcter "extraordinari".
En
aquest cas, no obstant això, afegeix Madrenas, "no només han
sobrepassat els sis mesos fixats
com a màxim de les diligències d'investigació, sinó també el termini
d'un any en l'hipotètic cas que s'hagi sol·licitat, justificat i acordat
una pròrroga".
Per
a la defensa de l'alcaldessa, la Fiscalia ha actuat "realitzant
prospeccions inquisitives i assumint
competències que no li corresponien", ja que hi ha altres diligències
judicials obertes pels preparatius de l'1-O, per la qual cosa l'escrit
adverteix: "ens trobem davant una parainstrucció que no pertany al
nostre ordenament processal".
Segons
Marta Madrenas, la investigació de que està sent objecte és "totalment
desproporcionada",
derivada d'una instrucció de la Fiscalia General que perseguia
únicament "criminalitzar a centenars de càrrecs electes" que van
recolzar el referèndum suspès pel Tribunal Constitucional.
Estrenen 'Clandestí', la primera ficció sobre l'1 d'octubre
Segons
EMPORDA.INFO ‘Clandestí’
és el nom de la primera peça de ficció amb el referèndum
d’autodeterminació nacional de Catalunya com a rerefons. El
curtmetratge, protagonitzat
per Joan Frank Charansonnet, Miquel Sitjar i Esther Nubiola, gira al
voltant d’un intercanvi de mercaderia sensible que s’ha de fer de
matinada, d’amagat de la policia i en indrets aïllat dels nuclis urbans.
El
film està dirigit per Ivan Mulero i Joan Ramon Armadàs i es va rodar de
nit entre el 30 d’agost
i el 5 de setembre a Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), Rubí
(Vallès Occidental) i Cerdanyola (Vallès Occidental). Una de les
particularitats de ‘Clandestí’ és la barreja d’imatges reals amb
metratge de ficció.
Així, al curtmetratge hi trobem seqüències rodades amb càmeres amb
qualitat d’imatge 4K que combinen amb trossos gravats amb iPhone. El
tram final de la història, a més, mostrarà imatges inèdites de l’1
d’octubre enregistrades per Armadàs el dia del referèndum
a la ciutat de Sant Cugat del Vallès. Per augmentar el realisme del
film, també s’ha comptat amb extres que van tenir un paer clau en el
desenvolupament de la jornada electoral en aquest municipi i que han
acceptat coprotagonitzar el curtmetratge al costat
d’actors professionals. Segons Joan Ramon Armadàs, autor també del
guió, l’objectiu és mostrar la tensió dels personatges amb una estètica i
un llenguatge propi del cinema negre. “Durant tota l’organització del
referèndum de l’1 d’octubre moltes persones “normals”
van protagonitzar, per voluntat pròpia, escenes pròpies d’una
pel·lícula de suspens. Amb l’amenaça constant de la policia, van
trobar-se al mig de situacions límit, molt angoixants, que hem volgut
recollir al curt”.
Per a Ivan Mulero una de les idees mes interessants de ‘Clandestí’
és la possibilitat de narrar una historia tremendament actual des d’una
òptica de gènere, purament estilística. “A mesura que transcorre la
trama anem despullant els elements cinematogràfics de la mateixa fins a
quedar-nos amb narració sostinguda sobre imatges
reals. Algunes escenes es van rodar amb persones que apareixen en les
imatges reals; la idea de rodar un curt sobre un fet com aquest amb els
protagonistes que ho van viure, però des de un angle purament
cinematogràfic és molt poderosa i atrevida".
El
curtmetratge té prevista la pre-estrena uns dies abans de l’1 d’octubre
i passada aquesta data
els responsables de la producció tenen la intenció és que faci un ampli
recorregut de festivals a nivell nacional i internacional.
Sinopsi
En
Pol i en Xevi estan nerviosos. Han quedat a les 5:45 de la matinada amb
una persona desconeguda.
Mentre esperen que arribi, els nervis afloren. Saben que corren perill.
Al cotxe hi porten mercaderia sensible. Si els enxampa la policia tot
un operatiu que porta mesos gestant-se pot desmuntar-se com un castell
de cartes.
Els directors
J.R. Armadàs és periodista, escriptor i editor. Ha publicat tres novel·les i n’ha coordinat tres
més que recullen relats curts de novel·la negra. En el món del cinema és el fundador i director de la revista digital
El cinèfil i ha estat co-productor de la pel·lícula
Framed (Marc Martínez Jordan - 2018) i del curtmetratge
Exile (Xavier Rull - 2017). ‘Clandestí’ és el seu segon curtmetratge com a director després de
Menjamerda (2018) que va co-dirigir amb Cris Gambín i Toni Pinel.
Ivan Mulero és director de cine guardonat amb el premi
Enderrock al millor videoclip, dues vegades guanyador del
Premi Acocollona’t i el vigent guanyador del premi
TOYP 2018 en l'àmbit de Cultura. Ha dirigit 13 curtmetratges, incloent
Sola,
Ultramegaslasher, el finalista al premi
Canal + Autumn frost, Orion, menció d'honor al certamen
Japó 150 i
Hoy me ha pasado algo muy bestia guanyador del premi
IFF al millor curtmetratge de gènere. Ha dirigit videoclips per bandes nacionals com
Buhos,
Olvido i bandes internacionals, dirigint el videoclip de la versió viral d’Els Segadors dels nord-americans
A sound of thunder.
CENTRES PENITENCIUARI ADREÇES ON HI HAN PRESOS/SES POLÍTICS/QUES
INDEPENDENTISTES CATALANS
Centre Penitenciari Lledoners
Carretera C-55 de Manresa a Solsona, km 37
08250
Sant Joan de Vilatorrada Tel. 93 693 07 00
Centre Penitenciari Mas d'Enric
Travessia Comella Moro, 15 43764 El Catllar
Tel 977 59 20 70
Centre Penitenciari Puig de les Basses
Raval disseminat, 53 17600 Figueres Tel. 972 65 73 00.
Triaran l’espai 1 d’Octubre de Farners de la Selva en una consulta
Llegim en la premsa convencional comarcal que els veïns de Santa Coloma de Farners (les Guilleries,
la Selva, comtat de Girona) seran cridats a votar sobre quin espai del poble ha de rebre el nom d’1 d’Octubre.
Així ho van acordar --amb penes i treballs-- els setze regidors
presents en el ple ordinari de dilluns
a la nit. Inicialment, havia de ser la comissió del nomenclàtor la que
havia de triar el lloc de record del referèndum, però el desacord en les
sessions de la comissió no ho ha fet possible.
L’alcalde, Joan Martí (ERC), es va comprometre a fer un
decret d’alcaldia abans de quinze dies en què convocarà la consulta, amb data i pregunta. Ho va fer després que el portaveu de
CiU, Carles Roca, li ho proposés.
L’alcalde va assenyalar que acordaria els termes de la pregunta de la consulta amb els portaveus
dels altres grups --MES,
CiU, la CUP i el
PSC--. En el ple municipal no hi era Manel Roqueta (PSC), que el 2019 serà el cap de llista del
Partit dels Socialistes de Catalunya a Celrà.
En
la sessió de dilluns, amb retrets freqüents i equilibris per no fer
evidents les discrepàncies,
Martí era molt reticent a triar la pregunta i el dia perquè volia
avaluar --va explicar-- la disponibilitat dels locals que podrien ser el
col·legi electoral quan els veïns siguin convocats. L’alcalde va
criticar la regidora de la
CUP Sylvia Barragán per “falta d’equanimitat”. La regidora de la
CUP volia presentar una altra moció sobre l’1 d’octubre en què es
parlava de l’1 i 2 de desembre com a jornades de votació. Al final, va
acceptar retirar-la, just després del text que finalment es va aprovar.
Al final, la moció presentada per l’equip de govern municipal (ERC
i MES) va incorporar la petició de
CiU, que inicialment volia fixar tots els detalls durant el ple. Hi va haver setze vots a favor, fins i tot el de la
CUP. Per tant, si no hi ha entrebancs, poc després del dilluns 1 d’octubre se sabran tots els detalls.
En la moció aprovada, s’inclouen les tres propostes de la comissió del nomenclàtor i s’admet la impossibilitat
d’haver arribat a un acord, que també va reconèixer la regidora de Participació, Carme Dilmé (ERC), al principi del debat. El ple del 29 de gener havia acordat que hi hauria un homenatge a l’1 d’octubre i que la comissió
triaria l’espai. Dilmé va explicar que les propostes fetes per l’equip de govern municipal (ERC i
MES) no eren només seves, “sinó l’expressió de la ciutadania”.
Signatures
Barragán (CUP) va exposar que hi ha un grup de veïns que
recullen signatures perquè la plaça de l’Ajuntament es converteixi en la plaça
1 d’Octubre. Ja ho van fer dissabte durant el
Sopar Groc a la plaça Farners, al qual va assistir el president de la Generalitat, Quim Torra.
La proposta que defensa la
CUP --la de la plaça de l’ajuntament-- és una de les propostes
que probablement es votaran abans de les municipals del maig del 2019.
Les altres podrien ser la rotonda de davant l’Escola
Sant Salvador d’Horta i l’espai enjardinat a tocar del mateix centre escolar.
En la moció de la
CUP, retirada, s’hi exposava que la pregunta podria ser binària: una sobre si hi ha d’haver un espai de record de l’1-O i l’altra sobre quin ha de ser. Martí va admetre que
la pregunta podria ser semblant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada