El
Museu d'Història inaugurarà el 27 d’octubre una mostra sobre un dels primers hippies del país i difusor de la contracultura.
Va ser promotor experimental de l'LSD, poeta i artista
visual, autor també de diverses pel·lícules.
Uns 200 objectes entre pintures, dibuixos, fotografies i textos.
La mostra s’inaugurarà el dissabte 27 d’octubre, a les 12 del migdia, i
es podrà visitar fins al 10 de març de 2019. L’horari d’obertura és de
10.30 h a 17.30h els dies laborables i de 10.30 h a 13.30 h els festius.
L’entrada és lliure i gratuïta.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 19/09/2018
Girona (Gironès, comtat de Girona).-
 |
| Damià Escudé a la Fontana d'Or de Girona l'any 1977 |
Llegim al
Diari de Girona «Jo no visc cap contradicció perquè no soc "una
altra cosa" a més del que soc. No soc oficinista ni obrer; soc Damià
Escuder». Així s'expressava i es presentava Damià Escuder i Lladó
(Sarrià de Ter,
16 d'octubre de 1934-Barcelona, 15 d'agost 2011), una persona que serà
objecte d’un reconeixement en gran aquestes Fires de Sant Narcís, ja que
el
Museu d'Història de Girona li dedica la tradicional exposició de les festes de la ciutat en tribut a un personatge o fet gironí.
La historiadora de l'art i professora de la
Universitat de Girona (UdG) Lluïsa Faxedas és la comissària d'una
exposició que serà també un rescat i una reivindicació acadèmica de qui
«va decidir fer realitat la utopia de viure moltes vides alhora i es va
implicar
intensament en la política, l’art, la cultura, el pensament o
l'espiritualitat, sempre des del compromís amb el seu país, Catalunya, i
amb el seu temps».
Damià Escuder. Totes les vides
s'inaugurarà el 27 d'octubre i es podrà veure fins al març del 2019.
L'exposició s'organitza en 10 àmbits que revisen la trajectòria
d’Escuder des del seu naixement en una família d'ideals republicans i
catalanistes, a la seva estada a la universitat per estudiar
Química i la participació en les primeres accions polítiques, com
l’Assemblea del Paranimf o els Fets del Palau, pels quals seria
detingut.
També es parlarà del seu pas pel
Front Obrer de Catalunya (FOC) i de la seva nova detenció el maig
de 1962, que li comportaria ser jutjat i condemnat per «rebel·lió
militar» i li faria conèixer la tortura física i passar més d’un any a
la presó.
A
la sortida de la presó, a banda de començar a estudiar Filosofia,
Escuder s'acostarà als cercles
de la cultura jove catalana i es convertirà en un dels primers hippies
del país, difusor de la nova cultura underground o subterrània, promotor
de l’LSD, poeta i artista visual, autor també de diverses pel·lícules.
Aquesta activitat es complementarà amb el seu compromís sociopolític, que el portarà a formar part
de l’ADAG i de l'Assemblea de Catalunya, i a participar en les primeres accions ecologistes al país.
L'exposició revisarà la seva evolució espiritual i la seva vivència compartida del cristianisme i
el budisme, així com l'interès per altres espiritualitats, sense oblidar el seu catalanisme independentista i universalista.
L'exposició
també inclourà un documental de producció pròpia en què es revisa la
trajectòria d’Escuder
a partir de les intervencions de persones que el van conèixer de prop,
com Joan Escuder, Enric Ansesa, Lluís Bosch Martí, Pau Riba, Pepe Ribas,
Enrique Sales, Arcadi Oliveras, Josep Florit, Jordi Sobrequés i Lluís
Racionero. Igualment, es presentarà el catàleg
que comptarà amb textos de Lluïsa Faxedas, Narcís Selles, Jaume Vidal i
Jordi Sobrequés, a més d’un recull de textos inèdits del propi Damià
Escuder.
El
Museu d'Història de Girona va fer el 2016 l'exposició
La meva mare es deia Amor, en què es presentava la donació d'una vintena de peces d'Escuder per part d'un particular. Aquell any la
UdG va dur a terme unes jornades dedicades a la seva figura, dirigides per Lluïsa Faxedas.
Uns 200 objectes entre pintures, dibuixos, fotografies i
textos
L'exposició
presentarà uns 200 objectes entre pintures i dibuixos, fotografies,
textos i poemes,
pel·lícules, cartes, articles de premsa i documentació diversa,
procedents dels fons familiars i de diverses col·leccions i arxius
públics i privats d'arreu del país. A més,
dues obres de Damià Escuder.
Damià Escuder i Lladó
Va estudiar a la acadèmia
Coquard de Girona i a l'Institut de la ciutat. En aquella
època jugava a basket. A la universitat va estudiar química amb molt
bones notes. Va iniciar l’aventura amb un seu
amic per muntar una fabrica de pintures però quan va començar a anar be
deixar-la per dedicar-se als seus ideals socials, polítics, filosòfics i
catalanistes. Va ser agafat i vilment apallissat a la truculenta
comissaria de la Via Laietana de Barcelona cosa
que li va produir una contusió renal important. Va ser empresonat
durant tres anys entre la presó de la Model de Barcelona, Carabanchel, a
Madrid (Castella la Nova,) i la de Sòria (Castella la Vella) pel règim
del General Franco per defensar als treballadors,
a Catalunya i la democràcia. L'any 2016 l’Ajuntament de Girona va donar
el seu nom a un carrer a Domeny.
 |
| Obra de l´artista |
El
seu pintar no té cap model, és personal i expressa els seus pensament,
la seva vira, les seves
angoixes i les seves experiències. És inqualificable, inconstant i
no-definit. Cada quadre o dibuix seu només ell podia dir el que era i el
que representava. Des d'uns sant Jordi esotèrics a uns Buda simples
però ben estructurats. Des d'una època fosca amb
pintures de colors foscos i tètriques a resplendents i de colors
brillants. Dibuixos recargolats amb alguna nora i moltes vegades amb
Catalunya present en forma d'unes quatre barres a vegades llegobles i
altres no. No n'hi ha dos d'iguals. Sèries de Buda,
sèries de vaixells víkings amb les quatre barres vermelles a les veles.
Murals de gran dimensió al costat de petits quadres amb dibuixos. Veure
la seva obra te pot complaure o no, però segur que sortiràs intrigat.
Militant actiu del
FOC ideòleg i participant en la seva organització. Va tenir de professor Manolo Sacristan, principal ideòleg del
PSUC i del col·lectiu
Mientras Tanto. En aquesta època llegia Freud, Jung i altres. Va fer
amistat al FOC amb Kiki Abadal, Rodolfo Guerra, Lluís Avilés, Isidre
Molas i Josep Maria Picó, tots futurs socialdemòcrates i dirigents del
PSC.
Va
ser apallissat a la famosa comissaria de la Via Laietana, empresonat a
la Model de Barcelona,
més tard a Carabanchel, compartint cel·la amb Nicolás Sartorius, i per
últim a Sòria amb ja, la condemna definitiva. Anys durs que el marcarien
cap al seu activisme político-social-artístic-
Va participar activament en l'Assemblea de Catalunya --va
continuar una vegada va ser abandonada pels stalinistes (PSUC), nacionalistes burgesos (CDC), democristians (UDC) i socialdemòcrates
(PSC)--, va ser l'impulsor i ideòleg de la mateixa, formant al marge la
Taula de la Catalunya Vella, participant en activitats de la
CNT-AIT els anys 1976-1977 i després a l’ecologisme polític català (Alternativa Verda-MEC). Va rebutjar públicament la dissolució i desaparició de l’Assemblea
de Catalunya tant que va seguir fent reunions i conspirant en una
sèrie d'activitats independentistes. Va dedicar tot el seu temps a
treballar per l'Assemblea
de Catalunya alliberat sense sou segons explica el seu amic i
artista gironí Lluís Bosch Marti. La Generalitat de Catalunya no el va
tenir en compte al repartir arbitràriament la
Creu de Sant Jordi.Mira també:
[http://www2.girona.cat/ca/noticies/-/journal_content/56_INSTANCE_9oNf/11622/5887526?refererPlid=24974]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada