Prepotència i intimidació com a senyal de poderosos a la Costa Brava

Els amos de Can Juncadella de Lloret de Mar, vinculats a president de Kazakhstan, intimiden els vianants.  

Atemoreixen qui accedeix al camí de ronda tot i que una sentència de fa 3 anys els obliga a deixar tot el pas obert.  

L’alcalde afirma que “el camí és públic i s’hauria de poder fer sense impediments”.  

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 16/09/2018   

Lloret de Mar (La Selva marítima, comtat de Girona).-   

Llegim al Diari de Girona que fa gairebé tres anys, una sentència judicial va obligar els propietaris de la finca privada de Can Juncadella, vinculats al president de Kazakhstan, a obrir la porta d'accés a un camí públic que transcorre per aquest espai del municipi de Lloret de Mar. Actualment, però, fer aquest recorregut és pràcticament impossible a causa de les mesures d'intimidació que utilitzen els amos per allunyar i espantar els visitants que gosen traspassar la porta d'entrada. 

Girar cua i marxar tan ràpid com les cames ho permetin, sense mirar enrere i amb l'esperança de no acabar al fons del mar 

Entrar al camí de ronda de Can Juncadella de Lloret de Mar suposa viure una experiència d'intimidació i d'autèntica por. Tot i que la porta d'accés està oberta des de finals del 2016 en compliment d'una sentència judicial, els curiosos que tenen la sort de trobar-lo i s'atreveixen a apropar-s'hi no hi descobreixen ni un cartell de benvinguda ni un bonic paratge per explorar. Hi troben una invitació a girar cua i marxar tan ràpid com les cames ho permetin, sense mirar enrere i amb l'esperança de no acabar al fons del mar. 

Un extens camp d'entrenament militar 

I és que aquest camí, tot i ser públic, passa per una finca privada vinculada al cercle familiar del president de la República del Kazakhstan. Un fet que queda ben palès quan t'aproximes a l'entrada, on des de l'exterior es pot veure un extens camp d'entrenament militar. 

Camí en zona està videovigilada i cartell d’avís de «gos perillós» 

Si, tot i aquesta primera senyal dissuasiva, se segueix endavant, a la porta s'hi poden trobar tres petits cartells: un que informa els caminants que l'espai que estan a punt de visitar és d'Interés Natural; un altre que avisa que la zona està videovigilada; i un tercer, menys subtil, que informa de la presència de «gos perillós».

Els que ho ignoren o no s'ho prenen seriosament i fan un pas endavant cap a l'interior topen amb més pistes que indiquen que, efectivament, no hi són benvinguts. La primera d'elles són les diverses càmeres que apunten el visitant des de tots els racons possibles, sense perdre's ni un sol moviment. 

«Propietat privada» en la qual està prohibit el pas 

La segona és un gran cartell on es pot llegir ben clarament que es tracta d'una «propietat privada» en la qual està prohibit el pas i «fer fotos o vídeos». I la tercera, i la menys subtil i cortesa de totes, un megàfon a través del qual una veu poc amigable informa els intrèpids aventurers que estan entrant «en una propietat privada» i els convida a sortir pel mateix lloc per on han entrat. 

Veueta interior cridant a tot drap «fot el camp d'aquí i fes-ho ràpid» 

Si arribats a aquest punt, els excursionistes no tenen tots els pèls de punta i una veueta interior cridant a tot drap «fot el camp d'aquí i fes-ho ràpid» i decideixen mantenir-se ferms en la seva voluntat de descobrir les belleses amagades de Can Juncadella, els propietaris de la finca ja s'encarreguen de recalcar que, pel teu bé, te n'allunyis. 

So d'un vehicle motoritzat que, a poc a poc, s'aproxima 

Com en una pel·lícula de terror, se sent el so d'un vehicle motoritzat que, a poc a poc, s'aproxima. Prou a prop per sentir-lo i prou lluny per no veure'l i saber que és allà. Observant. Esperant. Com un animal que espera pacient per atacar la seva presa: el pobre visitant que, acorralat, només es pot girar sense fer gaire soroll i caminar cap a la porta amb l'únic anhel de poder creuar-la abans de descobrir qui condueix el vehicle. I un cop fora, i esperant no rebre la visita del «gos perillós» anunciat a la porta d'accés, només queda fugir ben lluny a ritme d'atleta professional.

I enmig de tot aquest panorama, un cartell instal·lat per l'Ajuntament de Lloret de Mar ofereix uns amables consells als caminants, com que els menors han d'anar acompanyats d'un adult o que els gossos han d'estar lligats i adverteix que no es poden llençar residus ni fer foc al bosc o llençar burilles.

En definitiva, entrar a Can Juncadella és com participar en un Escape Room sense final feliç. Resoldre les pistes per trobar la sortida amb l'extra de viure una experiència on la por i la intimidació estan assegurades.

L’alcalde de Lloret de Mar, Jaume Dulsat i Rodríguez, afirma que “el camí és públic i s’hauria de poder fer sense impediments”.
NOTÍCIES RELACIONADES:  [https://nordestllibertari.blogspot.com/search?q=Can+Juncadella]