diumenge, 16 de setembre del 2018

EL VISA POUR L’IMAGE CELEBRA EL 30È ANIVERSARI ESQUIVANT ELS ESDEVENIMENTS POLÍTICS DE CATALUNYA. Pols fotoperiodístic a Perpinyà..

La Generalitat fa retirar les agendes escolars editades pel Parc Natural de la Zona Volcànica amb llaços grocs de nou escoles de la Garrotxa.   Els centres havien repartit el material entre els alumnes amb el símbol solidari que reclama l'alliberament dels presos polític i el retorn sense càrrecs penals dels exiliats imprès a les pàgines.  
El conseller d'Interior afirma que els Mossos no trauran cap llaç groc. Miquel Buch reivindica la neutralitat, la qualitat i el caràcter democràtic de la policia catalana. El conseller del Govern de la Generalitat defensa la llibertat d'expressió de la ciutadania que defensa l'alliberament dels presos polítics catalans i qualifica d'intolerants les persones molestes pels llaços.   
Centenars de persones celebren la Diada Groga a Farners en suport als presos polítics i exiliats catalans. La jornada es va tancar amb un sopar popular.  
 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 16/09/2018   
Perpinyà (Rosselló, comtat de Rosselló).-   

Llegim a Jornada que les concentracions al carrer, l’empresonament de representants polítics, les urnes de l’1 d’octubre, la violència, el 155... No es pot negar que l’actualitat catalana dels últims mesos ha donat la volta el món. Però amb prou feines ha arribat al Visa pour l’Image, un dels festivals més importants de fotoperiodisme que se celebra cada setembre a Perpinyà (Rosselló, comtat de Rosselló). Enguany el festival ha celebrat la 30a edició i ho ha fet obviant la realitat de Catalunya.
La negativa del Visa d’incloure aquestes imatges en el programa oficial ha provocat que se’n parli, que es mobilitzin persones i associacions i que els mitjans destaquin aquesta decisió.
Fins i tot, en alguns casos, per sobre de l’oferta fotoperiodística del festival, una oferta d’una gran qualitat i que apropa el públic a realitats necessàries de conèixer i sovint fotografiades a l’altra punta del món. L’èxode dels rohingyes, els desnonaments a Sud-àfrica o el baby boom de les ex combatents de les FARC. Històries colpidores que, gràcies a aquest festival, es coneixen, es qüestionen i es debaten. Per què no explicar també històries properes?
«Estic una mica cansat dels atacs a la meva negativa de dedicar una exposició als esdeveniments de Barcelona, i més en general de Catalunya. Sí, assumeixo plenament aquesta elecció». Així s’adreçava el director del Visa pour l’Image, Jean-François Leroy, a tots aquells que l’havien criticat per la seva decisió. Ho feia per carta a la web del festival el mes de maig passat amb previsió que li seguirien arribant retrets.
La decisió s’ha pal·liat amb una taula rodona sobre el tractament que han fet els mitjans de la crisi política catalana, la mostra d’algunes imatges en les projeccions nocturnes i la inclusió de dos treballs breus de fotògrafs catalans a l’exposició de les millors imatges publicades a la premsa internacional que fa cada any el festival.
Per a les organitzacions de la Catalunya Nord això ha estat insuficient, ja que no s’esperaven un format tan efímer i petit, i han mostrar el seu rebuig a la decisió del Visa muntant la seva pròpia versió del festival. 

Exposicions fora del circuit  
Vasi pour l’Image, Vis-a-Vis i Visa per la Llibertat són tres exemples d’exposicions fora del circuit del festival que han acompanyat els veïns i veïnes de Perpinyà, així com els milers de visitants que rep la ciutat durant aquesta cita. Malauradament, aquestes exposicions, igual que el festival oficial, tampoc no han sabut trobar gaire equilibri entre la presència de fotògrafs i fotògrafes.
En tot cas, i tornant estrictament a la qüestió de la situació política a Catalunya, aquests dies s’ha pogut veure gent en restaurants envoltada de fotografies de l’1-O, llaços grocs arreu i adhesius que es preguntaven «on són les imatges de la repressió de l’1 d’octubre».
El diari Jornada es pregunta què hi perdia el Visa pour l’Image incloent algun dels reportatges que documentaven una realitat tan propera? Leroy nega que es tracti de censura per part dels patrocinadors o del govern, i fins i tot titlla aquestes especulacions de fake news. El que no explica el director del festival és quins són els motius que l’han dut a prendre aquesta decisió.
Una cosa queda clara: no es tracta de manca de qualitat ni tampoc de manca de material. Hi ha professionals de sobres amb arxius excel·lents. Què ha passat, doncs, monsieur Leroy?  

Trenta anys de fotoperiodisme internacional 
Cartell de Visa pour l’Image. FOTO CLAUDIA FRONTINOLa trentena edició del Visa pour l’Image dedica dues exposicions a la crisi dels rohingyes, la minoria ètnica procedent de l’Estat de Rakhine, a l’oest de Birmània, que fugen buscant refugi a Bangladesh. Els treballs seleccionats són de Paula Bronstein i Kevin Frayer. El certamen ha programat 25 mostres en diferents punts de la ciutat de Perpinyà que es podran veure fins al 16 de setembre. Al festival també hi haurà una exposició d’una sèrie de fotografies de Samuel Bollendorff i coproduïdes pel diari Le Monde sobre la contaminació en diversos indrets del món com el Brasil i el Japó. 

La Generalitat fa retirar les agendes escolars editades pel Parc Natural de la Zona Volcànica  amb llaços grocs de nou escoles de la Garrotxa 
Llegim al Diari de Girona que en diverses escoles de la Garrotxa s’han repartit a l'alumnat agendes amb el llaç groc imprès a les seves pàgines, segons publica el diari  El País. Segons aquesta informació del periòdic madrileny, que recull aquest mitjà convencional gironí, es tractaria de nou escoles de la comarca que han distribuït el material editat pel Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. En el peu de pàgina hi havia el dibuixat el llaç groc solidari amb els presos polítics i exiliats catalans.
La Generalitat n'ha ordenat la retirada arran de la queixa d'una família, cosa que va propiciar que hi intervingués el Departament d'Ensenyament, el qual va iniciar el procediment d'inspecció als centres. Arran d'això, s'ha instat les escoles a substituir els exemplars per uns altres sense llaços grocs, segons publica el diari El País. De fet, cada centre és lliure a l'hora de triar l'agenda de cada curs escolar.
L'agenda que les escoles van repartir l’edita el Parc Natural de la Zona Volcànica de Garrotxa i, segons es recull a la pàgina del web de la Generalitat, hi ha una versió per a alumnes de primària i una altra per a secundària. Les dues modalitats d'aquests quaderns es poden consultar en línia, on hi ha disponibles dues còpies digitalitzades de l'edició del curs 2015-2016.
Fa més de deu anys que s'edita, i entre els blocs de notes, els calendaris, el llistat de telèfons i l'espai per a les comunicacions entre els pares i el centre hi ha pàgines dedicades al Parc Natural i a jocs d'entreteniment.
Segons consta en els exemplars disponibles, l'agenda l'ha supervisada un comitè tècnic format per «docents dels diferents centres educatius de la Garrotxa», juntament amb l'Institut Municipal d'Educació, el Consorci de Medi Ambient i Salut Pública (SIGMA) i el mateix Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa

El conseller d’Interior defensa la llibertat d'expressió de la ciutadania que defensa l'alliberament dels presos polítics catalans i qualifica d'intolerants les persones molestes pels llaços 
Segons un despatx de l’agenda Europa Press el conseller d'Interior del Govern de la Generalitat, Miquel Buch, ha reclamat que es deixi de posar el cos dels Mossos d'Esquadra a la picota, ha negat que sigui una policia política i ha avisat que «no trauran ni un llaç perquè no és competència dels Mossos treure llaços».
En una entrevista, Buch va dir que «els Mossos no retiraran llaços grocs i que, en cas que un jutge obligui que es retirin missatges polítics als edificis públics, es reconfirmarà, una vegada més, la sensació que no vivim en una societat democràtica». El conseller es va expressar així després que en la recent Junta de Seguretat de Catalunya coincidís amb el ministre d'Interior del Govern espanyol, Fernando Grande-Marlaska, en la necessitat de garantir la seguretat ciutadana i la pluralitat a l'espai públic. El conseller d'Interior de la Generalitat va precisar que s'ha de garantir la lliure expressió de la societat a l'espai públic, però no plantejar que no hi hagi llaços grocs, perquè «es comença retirant la llibertat d'expressió en un espai i s'acaba retirant-la de tot arreu». «No podem afrontar un debat on el carrer no sigui un espai de lliure expressió de tothom», va dir el conseller, i va titllar d'intolerants les persones molestes pels llaços grocs que reivindiquen la llibertat dels líders sobiranistes en presó preventiva. «Hi ha qui diu que se sent insultat o que el molesta veure un llaç groc, doncs és una persona intolerant, absolutament intolerant. El llaç groc és l'expressió d'algú al carrer. Si et molesta és que ets una persona intolerant», va ressaltar. Buch va argumentar que els llaços grocs van començar a penjar-se el novembre de l'any passat i «alguns diuen que el problema el tenen ara, quan fa mesos i mesos que molta gent reclama la llibertat dels presos polítics».
Sobre les acusacions unionistes que els Mossos d'Esquadra són una policia política, Miquel Buch va recordar que a la Conselleria d'Interior hi ha un llaç groc a la balconada, però que no n'hi ha en cap comissaria policial: «A la Conselleria hi ha un representant polític, i els polítics fan política. La policia no fa política», va dir. «Hi ha qui ho ha volgut barrejar tot: com que el conseller té un llaç groc, tota la policia té un llaç groc», en al·lusió al líder de Ciutadans, Albert Rivera, i va afirmar que els Mossos són neutrals. El conseller va defensar que és una policia de primera, de la qual està «molt orgullós» i que és molt respectada per la societat perquè té grans professionals. A més, va confiar que s'arxivarà la investigació de la Fiscalia Superior de Catalunya per identificar persones que arrencaven llaços. Per al conseller d'Interior de la Generalitat, els Mossos d'Esquadra, igual que TV3, són neutrals i públics, i el dia que no ho siguin, la societat catalana els suspendrà: «A diferència d'altres Estats, nosaltres, els catalans, volem mitjans de comunicació públics objectius, policia objectiva i democràtica, i ens sentirem incòmodes i rebutjarem el que no sigui així». «La nostra policia és democràtica, ha estat democràtica i serà democràtica, i preservarà la democràcia, i en cap cas es perseguirà ningú per religió, color de pell o pensament polític», va expressar.  

Actuació «correcta, adequada al mandat judicial» l’1 d’octubre  
Sobre els 72 agents del cos dels Mossos investigats en diversos jutjats per l'1 d'octubre, el conseller va assegurar que la seva actuació va ser «correcta, adequada al mandat judicial», afegint que des d'Assumptes Interns s'han obert expedients, sense precisar quants, que estan paralitzats a l'espera que es resolgui el procés judicial. 

Centenars de persones celebren la Diada Groga a Farners en suport als presos polítics i exiliats catalans 
Segons un despatx de l’Agència Catalana de Notícies centenars de persones es van congregar ahir dissabte a la tarda a la població de Farners (les Guilleries, la Selva, comtat de Girona) en motiu de la Diada Groga. Durant l'acte s'han fet diverses activitats com actuacions musicals, o taules per als més petits. Tot plegat per recollir fons per ajudar als presos polítics catalans.
La Coordinadora de la territorial de Farners, Laura Carreras, ha explicat que aquest acte s'havia de celebrar fa mesos, però no s'havia pogut fer per problemes d'agenda d'alguns dels participants.
La jornada es va tancar la nit amb un sopar popular en el que hi participà el president de la Generalitat, Quim Torra, i la seva homòloga de l'ANC, Elisenda Paluzie. "Estem molt contents de tenir el president aquí, a casa seva en un acte com aquest", ha reblat Carreras.
La plaça Farners es va vestir de groc el dissabte per celebrar una diada en la que es van fet multitud d'activitats.
En total han estat unes 200 persones les que s'han acostat per seguir l'acte que ha comptat amb la diputada d’ERC Anna Caula; Pep Riera, de Junts per Catalunya, i la regidora de la CUP Núria Brugada. Tot plegat, acompanyat amb actuacions musicals i un sopar solidari que ha servit per recaptar fons per les associacions de suport als presos independentistes.
A l'acte també hi han participat familiars de diferents empresonats, i s'han llegit cartes en favor del seu alliberament i criticant el procés judicial. La jornada ha estat tancada pel president de la Generalitat, Quim Torra, fill de Farners.
Aquesta Diada Groga es va iniciar el divendres amb una xerrada amb l'advocat Jordi Pina, lletrat de Josep Rull, Jordi Turull i Jordi Sánchez, a l'Auditori de Farners.
Carreras ha explicat que es tan "molt satisfets" de com va funcionar ja que van omplir tot l'aforament. "La resposta del poble va ser fantàstica" ha reblat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada