A mitjans de 1937emprengué un viatge cap a Barcelona amb el metge anarquista
José Bernardino Gomensoro, dit Bebe, des del port de Montevideo
en un vaixell transatlàntic que al cap d’un mes arribà al port de
Marsella. Aleshores no pogueren viatjar cap a Barcelona fins al cap de
vint dies esperant documentació, a causa d’un retard
en el consolat d’Uruguai en el paperam per passar legalment la frontera
del Pirineu. Durant el viatge en tren des de Marsella a Catalunya el
juny de 1937, passant per l’estació de Portbou, va haver de ser atès pel
seu amic i company Gomensoro, ja que va patir
una hemoptisis, derivada de la tuberculosi.
Virgilio
Bottero:
El 16 de setembre de 1902 neix a Refrancore (Asti, Piemont)
el metge anarquista i sindicalista Virgilio Bottero Mortara. Els seus
pares es deien Domenico Bottero, sergent dels Carrabiners Reials, i
Ángela Mortara. Quan tenia 10 anys emigrà amb els seus pares i la seva
germana Emília a Montevideo (Uruguai).
Va fer els estudis secundaris al
Liceu Número 1 (avui Liceu Rodó) i preparatoris en un institut aleshores annex a la Universitat, destacant especialment.
A començament de la dècada dels vint ingressà a la Facultat de Medicina de
Montevideo, realitzant una brillant carrera universitària amb guardons i beques, graduant-se amb la tesi «Hematosis y gases de la sangre».
Des de molt jove participà en el moviment anarquista i també en el medi sindicalista,
militant activament en la Comissió Nacional d'Estudiants (CNE), en la
Federació d'Estudiants Universitaris de l'Uruguai (FEUU), en l'Associació
d'Estudiants de Medicina (AEM) i en el Sindicat Mèdic de l'Uruguai (SMU).
També des de molt jove patí tuberculosi pulmonar, que va contraure quan feia
de metge a l’Hospital Fermín Ferreira, per a pacients tuberculosos i leprosos, amb la qual hagué de lluitar tota sa vida, malaltia que al final el portà a la tomba.
Ocupà
nombrosos càrrecs docents mitjançant oposicions. D'antuvi es dedicà a
la bioquímica i després al laboratori clínic i a l'hematologia,
considerat com un dels fundadors de l'hematologia uruguaiana i ocupant
la direcció de la
Secció d'Hematologia del Laboratori Central de l'Hospital de Clíniques, principal centre mèdic del país.
Aquesta
destacada activitat científica i acadèmica no va impedir la seva
militància
llibertària. En 1932, amb el també metge anarquista Carlos María
Fosalba, realitzà una campanya de denúncia periodística sobre la
situació dels hospitals públics del país i defensant els drets dels
malalts interns i dels infermers. Per aquesta campanya, el
7 de març de 1933, el Consell de Salut Pública sancionà els dos metges denegant-los l'ingrés a l'Hospital
Fermín Ferreira, del qual eren practicants externs.
Després
del cop militar de José Luis Gabriel Terra col·laborà amb Carlos María
Fosalba, Simón Radowitzky i Luce Fabbri en la producció de propaganda
clandestina. Els materials s'imprimien en mimeògraf i es repartien
durant la nit.
Durant la dictadura de José Luis Gabriel Terra, va ser empresonat i torturat
a la Caserna de Bombers i amenaçat de ser deportat a la Itàlia
feixista, fet pel qual es va veure obligat a exiliar-se a l'Argentina,
on va escriure part de la seva tesi de graduació.
En 1934, amb Carlos María Fosalba i José B. Gomensoro, edità la revista
Acción Sindical. Órgano oficial del Sindicat Médico del Uruguay
i aquest mateix any substituí Carlos María Fosalba com a delegat de l'AEM en l'SMU.
En
1936 començà a editar, amb altres companys (Volney Caprio, Remember
Caprio,
Roberto Cotelo, Ermacora Cressatti, Luce Fabbri, Carlos María Fosalba,
José María Ferreiro, José B. Gomensoro, Federico G. Ruffinelli, Pedro
Trufó Rúa, etc.) la revista anarquista
Esfuerzo i en aquest any publicà un assaig sobre
Rafael Barret en la revista llibertària Studi Sociale de Montevideo, de la qual era col·laborador habitual.
A mitjans de 1937, quan la Guerra Civil, emprengué un viatge cap a Barcelona
per donar suport al Moviment Llibertari amb el metge anarquista José Bernardino Gomensoro, dit
Bebe, que saludats per les seves famílies al port de Montevideo
s’embarcaren en un vaixell transatlàntic que al cap d’un mes arribà al
port de Marselha (Boques del Roine, Provença-Aups-Còsta d'Azur,
Occitània). Aleshores no pogueren viatjar cap a Barcelona
fins al cap de vint dies esperant documentació, a causa d’un retard en
el consolat d’Uruguai en el paperam per passar legalment la frontera del
Pirineu. Durant el viatge en tren des de Marselha a Catalunya el juny
de 1937, passant per l’estació de Portbou
(Mar d’Amunt, Albera marítima, Alt Empordà), per a lluitar contra el
feixisme, va haver de ser atès pel seu amic i company José Bernardino
Gomensoro, ja que va patir una hemoptisis, derivada de la tuberculosi.
A l’arribar a Barcelona van tenir el disgust de la notícia de l’assassinat
del seu company anarquista Pedro Tufró, que els hi van comunicar Roberto Cotelo. En un principi van anar a fer de metges a l’Hospital
de Sant Pau, on la situació es va fer insostenible ja que hi ha
havia una classe mèdica conservadora amb metges que simpatitzaven amb el
franquisme. Canviaren d’activitat i els dos metges participaren en les
activitats de l'editorial «Tierra
y Libertad».
Durant
la estada forçada per raons de salut a Cerdanyola del Vallès (Vallès
Occidental), la seva malaltia es va veure aguditzada fortament per una
hemoptisi i l'octubre de 1937 hagué de retornar a l'Uruguai.
Just arribar fou un dels fundadors del
Comitè Sindical Pro Ajuda al Proletariat Espanyol i de la Secció Uruguaiana de Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA).
A partir de 1941, per a pal·liar els efectes de la seva malaltia, passà temporades
a Córdoba (Córdoba, Argentina), on va escriure el seu reconegut Compendium, col·lecció alfabètica de clínica pràctica.
Posteriorment retornà a Montevideo i es casà.
Virgilio Bottero va morir el 12 de novembre de 1944 a Montevideo.
En 2018 Stefano Brezzo i Werther Spessa publicaren la biografia
Il medico di Luce. Un anarchico astigiano tra Montevideo e Barcellona. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada