Jornada per la República
i contra la repressió a Girona. Els actes inclouen un sopar i un
concert solidari per recaptar fons per a les campanyes de suport a les
persones represaliades, exiliades i empresonades.
La
XII Marxa de Torxes de Girona tindrà concerts de Gemma Humet i
Caïm Riba. Es farà, com és tradició, la vigília de l’Onze de Setembre
des de la catedral fins a la plaça del Vi.
La
CUP organitza diumenge la desena pujada a Sant Miquel.
Jornada per la República a Figueres i
Marxa de Torxes a Castelló d’Empúries, al Port de la Selva, a
l’Escala i Arenys de Mar.
El col·lectiu de Mossos ‘Guilleries’
desvela el contingut
d’un “document oficial” sobre l’enviament de més Policia Nacional
espanyola al Principat de Catalunya. Segons diuen, es reconeix que "es
tracta d’una nova operació d’intervenció, control i eventual repressió
de la societat catalana".
Els advocats voluntaris volen «totes» les gravacions de l'1-O.
El grup Dret de Defensa presenta un escrit al
Jutjat d'Instrucció Número 2 de Girona on demana que els cossos
de la Policia Nacional espanyola i la Guàrdia Civil els entreguin
«totes» les comunicacions del desplegament policial contra el referèndum.
Una estelada que podia sortir cara a un ceretà. El
Jutjat Contenciós Administratiu Número 3 de Girona anul·la la multa de 3.001 euros per haver-la exhibit en la final d’hoquei gel a Jaca.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 06/09/2018
Vic (Plana de Vic, Osona, comtat d’Osona).-
Demà divendres 7
de setembre tindrà lloc la 16ª edició de la
Marxa dels Vigatans. Una festa cívica de llibertat, memòria i
homenatge. Però enguany, no s’oblida la situació política actual, així
doncs, aquesta edició agafa un aire de denúncia i rebuig a les accions
repressives que molta gent republicana han patit
per part de l’Estat espanyol. Una manca de drets i llibertats que
degraden els pilars fonamentals de la societat democràtica.
La
Marxa dels Vigatans implica milers de persones i desenes d’entitats i institucions de les comarques d’Osona i el Lluçanès. Sota el lema ‘Marxa dels Vigatans, la República en marxa!’
l’emblemàtica plaça Major de Vic (Plana de Vic, Osona, comtat d’Osona)
esdevindrà un gran escenari en què la gent dels pobles compartirà un
moment d’emoció, de poesia visual, d’espectacularitat, d’humor, de
tendresa i de compromís amb la gent i el país.
Enguany es comptarà amb la presència del vicepresident d’Òmnium
Cultural, Marcel Mauri i l’acte el clourà un any més el cantant
osonenc Arnau Tordera. Els presos i exiliats polítics també seran
protagonistes d’aquest acte i evidentment el gruix de persones que
farceixen les columnes
provinents de més de trenta municipis d’Osona i el Lluçanès.
Commemoració de la Diada a Vic
Les organitzacions de l'Esquerra Independentista d'Osona (SEPC,
CUP, Endavant OSAN, COS, Casal Popular Boira Baixa de Manlleu, la Xinxa i
ARRAN) convoquem, de nou, una mobilització el dia previ a la Diada
de l'11 de setembre. Enguany, aquesta tornarà a tenir lloc a Vic,
després de dos anys de fer-se a Manlleu (Osona, comtat d’Osona).
Tindrà forma de manifestació i portarà per lema ‘Als Països Catalans, Autodeterminació! Que no decideixin per nosaltres’.
Començarà a les 8 del vespre davant la placa de Bac de Roda (rambla de les Davallades) i acabarà
al mateix lloc, on tot seguit es farà l'acte polític amb diversos parlaments.
Jornada per la República i contra la repressió a Girona
El dissabte 8 de setembre a Girona hi haurà una jornada d’actes i mobilitzacions
en defensa de la República i contra la repressió. Es tracta d’una
iniciativa promoguda per organitzacions d’esquerra independentistes sota
el paraigües de les campanyes antirepressives
Ni una més i
Free Anna Gabriel.
Els actes començaran amb la
Marxa per la República, que sortirà a les 18:00h des de la plaça
del Vi. La mobilització farà parades en diversos punts destacats del
recorregut, com ara el
Col·legi Verd, la
Cambra de Comerç o la seu de la Subdelegació
del Govern espanyol, des d’on es faran intervencions, i s’acabarà a la plaça dels Jurats.
La
segona part de la jornada començarà a la mateixa plaça dels Jurats a
les 19:30h, on es farà un
acte polític amb la intervenció de l’advocada Montserrat Vinyets;
l’alcalde de Verges (Baix Ter, Baix Empordà, comtat d’Empúries) Ignasi
Sabater; l’ex-diputada i exiliada Anna Gabriel; i representants de la
campanya
Jo també vaig tallar les vies i del
CDR Baix Empordà.
L’acte culminarà amb un sopar popular i un concert solidari de
Senyor Oca i
PD 4 Rius. Ambdós actes s’han programat per recaptar fons per
a les campanyes de suport a les persones represaliades, exiliades i
empresonades. Els tiquets del sopar costen 8 euros i poden comprar-se
anticipadament
a Partisano i el
Casal independentista El Forn.
La XII Marxa de Torxes de Girona tindrà concerts de Gemma
Humet i Caïm Riba
La
Marxa de Torxes de Girona de la vigília de l’Onze de Setembre, organitzada per
Òmnium Gironès, recuperarà en la dotzena edició la idea de fer un
segon concert a la plaça del Vi una vegada acabada la marxa. Així,
l’acte, que ja s’ha convertit en una tradició a la ciutat, inclourà
dilluns dos
concerts: un de la cantant Gemma Humet a les escales de la catedral
abans de començar la marxa i un altre a la plaça del Vi, a càrrec de
Caïm Riba, després de la marxa. En concret, la previsió és que el
concert de Gemma Humet comenci a dos quarts de deu del
vespre i després hi hagi l’encesa de torxes i arrenqui la marxa pels
carrers del Barri Vell, amb ambientació de
La Fal·lera Gironina i els
Diables de l’Onyar.
Un cop la marxa arribi a la plaça del Vi, hi haurà la lectura del manifest, el cant
d’Els Segadors i després el concert de Caïm Riba. Tancarà l’acte una traca final a càrrec dels
Diables de l’Onyar. Les torxes, com és habitual, es podran comprar al preu de 3 euros a la plaça de la Catedral.
Òmnium Gironès
recorda que la Marxa de Torxes és un acte d’àmbit nacional
català que des del naixement reivindica la independència del poble
català. Es destaca, a més, que aquest any tindrà un significat especial
per l’existència
de presos polítics i exiliats.
Pujada a Sant Miquel
Diumenge 9 de setembre hi haurà un altre dels actes previs a l’Onze de Setembre que ja s’ha convertit
en una tradició: la pujada a Sant Miquel, organitzada per la
CUP i altres entitats de l’esquerra independentista, amb dues
columnes: una sortirà de Girona, al Cul de la Lleona a les nou del matí,
i l’altra de Celrà (Baix Ter, Gironès, comtat de Girona), a la plaça de
l’Església a dos quarts de deu. Un cop a dalt,
es penjarà l’estelada i es farà un esmorzar popular.
Aquest any, a més, l’esquerra independentista també ha organitzat per a dissabte 8 de setembre a
la ciutat de Girona una jornada per la República i contra la repressió. Primer hi haurà una
Marxa per la República, que sortirà de la plaça del Vi a les sis de la tarda, i després una
Jornada Antirepressiva, a partir de dos quarts de vuit a la plaça dels Jurats, que inclourà un acte polític, i un sopar i un concert solidaris amb
Senyor Oca i
PD 4 Rius per recaptar fons per a les campanyes de suport als republicans represaliats, exiliats i empresonats.
Projecció a Figueres del documental ‘20-S’
Llegim al
Setmanari Alt Empordà que a Figueres (Alt Empordà, comtat de Peralada) demà 7 de setembre, a les 22:00h, l’ANC projectarà al
Cinema Las Vegas el documental ‘20-S’, la producció que el juliol es projectà al
CER de l’Escala (Baix Ter, Alt Empordà, comtat d’Empúries) i l’agost al
Cine Club de Torroella de Montgrí (Baix Ter, Baix Empordà, comtat
d’Empúries), amb la participació de l’advocat Jaume Alonso-Cuevillas,
entre altres poblacions, a més del passi que fa mesos es va fer a
TV3.
Més llaços grocs pintats al sòl
Aquests dies creixent els llaços grocs pintats al sòl dels carrers de Figueres, sense tocar les façanes
dels habitatges i comerços, a fi de contrarestar el furt dels llaços solidaris penjats en la ciutat.
Trobada Fem República
També, que la
Coordinadora de Figueres per la República i
Òmnium Cultural celebraran una trobada el dilluns 10 de setembre a
fi de reivindicar l’alliberament dels presos polítics i centrar en la
Diada la situació catalana. La jornada de dilluns s’iniciarà davant la
presó
del Puig de les Basses i la pintada d’un mural, que servirà de plafons a
l’acte que es farà a plaça Josep Pla, on parlaran Xavier Díez, Albano
Dante Fachin, Mireia Boya i Josep Maria Terricabras.
L’11 de setembre, a Figueres hi haurà una ofrena floral al monument Els Drets dels Pobles i una actuació
de la Coral Polifònica.
Marxa de Torres a Castelló d’Empúries
A Castelló d’Empúries (Alt Empordà,comtat de Peralada) l’ANC
organitza el dilluns 10 de setembre la Marxa de Torxes.
Hissada de la Senyera i Marxa de Torxes al Port de la Selva
El 10 de setembre al Port de la Selva (Cap de Creus, Alt Empordà, comtat de Peralada) hi haurà la
Marxa de Torxes i una hissada de la Senyera.
En altres poblacions de l’Alt Empordà també hi ha actes aquests dies. El diumenge 9 de setembre,
una Revetlla a Vilanova de la Muga (Peralada, Alt Empordà,
comtat de Peralada); l’11 de setembre, a Llançà (Mar d’Amunt, Albera
marítima, Alt Empordà, comtat de Peralada) sardanes i una ofrena floral
al monument Catalunya
i el mateix dia a la Jonquera (Albera, Alt Empordà, comtat de Peralada)
actuarà l’Orfeó.
3a Marxa de Torxes de l’Escala dilluns al vespre
El
Col·lectiu Flama del Canigó de l’Escala informa que el dilluns 10 de setembre a les 21:30h començarà a la Torre del Pedró en el municipi la
3a Marxa de Torxes per la Pau i les Llibertat un recorregut fins a la Platja, al centre del nucli antic.
Baixada de torxes per la Independència a Arenys de Mar
A 3/4 de 9 del vespre al Parc dels Països Catalans d’Arenys de Mar (Alt Maresme, comtat de Girona)
hi haurà la Baixada de Torxes per la Independència. La
CUP Arenys de Mar et regala la torxa.
Una estelada que podia sortir cara a un ceretà
Llegim en la premsa convencional comarcal que el
Jutjat Contenciós Administratiu Número 3
de Girona ha donat la raó a un veí de Puigcerdà (Baixa Cerdanya, comtat
de Cedanya), Alfred Bosom, que havia estat condemnat a pagar 3.001 euros
per haver exhibit una estelada i haver creat una alteració de l’ordre
públic en l’últim partit de la final a cinc
de la lliga estatal d’hoquei gel celebrat a Jaca (la Vall de l'Aragó,
Jacetània, Osca, Aragó) entre l’equip local i el club d’hoquei de la
capital ceretana. En concret, la sentència, que és ferma, estima el
recurs que va presentar el seu lletrat, Andreu Garriga,
i anul·la aquesta sanció.
Els fets van tenir lloc el 7 d’abril del 2015, al partit en què el
Gel Puigcerdà i el
Jaca es jugaven la lliga. Aquell dia, Alfred Bosom, que
accidentalment feia de delegat, va posar l’estelada a la tanca de la
zona on hi havia la banqueta, on ell estava assegut. De fet, ell mateix
remarca que ho havia fet en altres partits que havien jugat
en aquella mateixa pista i que mai no hi va haver cap incident.
Al
final del partit, no obstant això, i quan ja es dirigia amb l’estelada
als vestidors juntament
amb els jugadors, va ser abordat per un agent de la Policia Nacional
espanyola que li va recriminar de males maneres que estava provocant el
públic aragonès. El mateix agent de la policia el va esperar a la
sortida i li va demanar el número de
DNI abans de pujar a l’autocar que els tornava a la Cerdanya i va dirigir-li frases del tipus: “Te vas a acordar de mi.”
Bosom
va ser condemnat per una infracció greu de la llei estatal contra la
violència, el racisme
i la intolerància en l’esport, en concret, perquè presumptament va
empentar i ser desconsiderat amb l’agent de la policia espanyola abans
citat i per dirigir-se provocant el públic. Alfred Bosom ha negat que
fes res del que se li atribueix i així ha quedat
provat segons l’última sentència del Jutjat Contenciós Administratiu Número 3
de Girona. “Al contrari, va ser ell qui em va empentar. Jo no vaig
oposar cap mena de resistència, ni vaig dir res”, ha remarcat.
Respecte
a les provocacions al públic, el veí de Puigcerdà ha relatat que els
seguidors locals cridaven
d’alegria per haver guanyat la lliga i no perquè ell exhibís una
estelada. “En canvi, el policia que em va denunciar deia que cridaven
per les meves provocacions”, ha manifestat.
El
seu representant legal hi ha afegit que la final de Jaca de l’abril del
2015 va ser un partit
jugat amb normalitat i també hi va haver normalitat en el comportament
del públic i de les respectives banquetes. En el recurs a la multa
imposada també es fa constar, com així es recull en la sentència que
s’ha fet pública ara, que hi ha hagut falta de garanties
en el procés sancionador per la manca de notificació i lliurament de la
denúncia per escrit el dia dels fets i per la vulneració del principi
de tipicitat.
El col·lectiu de Mossos ‘Guilleries’ desvela el contingut
d’un “document oficial” sobre l’enviament de més Policia Nacional espanyola al Principat de Catalunya
Llegim que els agents del cos de Mossos d’Esquadra organitzats contra els efectes del
155 --coneguts amb el nom de ‘Guilleries’-- han reaccionat
a la notícia que el Ministeri de l’Interior del Govern espanyol enviarà
600 agents antiavalots del Cos Nacional
de Policia del Regne d’Espanya i un nombre indeterminat de Guàrdies
Civils, a més de cancel·lar la retirada del Principat de Catalunya de
300 agents més d’aquest cos armat espanyol, amb motiu de la Diada i el
primer aniversari del referèndum de l’1-O.
“Segons
un document oficial, al que hem tingut accés, la justificació d’aquest
augment d’efectius,
inexplicable en termes competencials, és la situació política que es
viu a Catalunya, reconeixent en definitiva que es tracta d’una nova
operació d’intervenció, control i eventual repressió de la societat
catalana en unes dates molt significatives per al moviment
sobiranista”, diu el text emès pels agents, després que avui la
delegada del Govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, hagi
assegurat a
Catalunya Ràdio que l’enviament de mig miler d’antidisturbis de
la Policia Nacional espanyola per les mobilitzacions de la tardor és
l’habitual de cada any per cobrir les vacants existents.
Els advocats voluntaris volen «totes» les gravacions de l'1-O
Llegim en la premsa convencional gironina que el grup
Dret de Defensa --format pels advocats voluntaris que porten la
defensa dels lesionats durant el referèndum de l'1 d'octubre-- van
presentar ahir al matí un escrit al
Jutjat d'Instrucció Número 2 de Girona demanant que la Policia
Nacional espanyola i la Guàrdia Civil els entreguin «totes les
comunicacions» que van mantenir aquell dia. La petició ve arran de la
sospita, per part
d'aquest col·lectiu, que el material que els van fer arribar el passat
mes de juliol està incomplet i que els cossos policials disposaven d'uns
canals de comunicació «alternatius».
Així
ho ha explicat un dels integrants del grup, l'advocat Albert Carreras,
després d'haver analitzat
milers d'arxius. «El que ens van passar era el canal oficial, tot el
que va de la centraleta als diferents grups operatius, el seu sistema de
ràdio, que és també on truquen els ciutadans. Després d'escoltar-ho tot
entre uns quants hem detectat que els agents
en molts casos feien referència a determinades indicacions que es
passarien «per l'altre canal» o coses que estaven «al grup de
Whatsapp». També insistien a «vigilar que hi hagués bateria als mòbils», relata Carreras.
El
lletrat explica que a cap de les gravacions que els han proporcionat
per ordre judicial hi ha
ordres «prou explícites», i que en les gravacions on s'escolten les
peticions per part dels equips policials desplegats en els diferents
col·legis, quan informaven que no podrien entrar «sense utilitzar
mitjans més contundents», la resposta era que havien
de ser amb proporció i sense utilitzar res més que empentes. «Hi ha un
altre canal on els diuen que poden utilitzar les defenses i tot el que
portaven. Consten referències a converses anteriors que no són a les
gravacions del canal oficial, es van fer per
altres canals», assenyala Carreras. «O bé els agents actuaven pel seu
compte, cosa que dubto perquè veient els vídeos hi ha senyals que rebien
ordres, o no volien que aquestes ordres quedessin gravades per aquest
canal oficial de la policia», apunta.
Des
de Dret de Defensa també sostenen la possibilitat que «s'hagin
eliminat» aquestes converses o
que diguin que «no han existit mai», tot i això consideren que ho han
de demanar «perquè quedi en evidència que no ho han volgut aportar i
perquè els primers comandaments que vinguin a declarar expliquin de
quina forma es van donar les instruccions durant
l'1 d'octubre». A partir de la presentació de l'escrit, la Policia
Nacional espanyola i la Guàrdia Civil han de presentar els documents en
un període relativament curt que pot anar aproximadament de cinc a deu
dies.
Reobren el cas de Mindan
Paral·lelament, l'Audiència
Provincial de Girona creu que l'alcaldessa de Roses (Alt Empordà, comtat de Peralada) no va desobeir en aprovar un decret de suport a l'1-O,
perquè va ser una mera «declaració
política» sense contingut executiu, si bé ha ordenat investigar si va
permetre de forma «tàcita» l'ús de locals municipals per a la votació.
La
Secció Tercera de l'Audiència
Provincial ha revocat la decisió del
Jutjat d'Instrucció Número 1 de Figueres i, a instàncies de la
Fiscalia, ha ordenat reobrir la investigació per desobediència a
l'alcaldessa de Roses, Montserrat Mindan, per suposada «omissió» a
l'hora de complir el mandat judicial de no facilitar la logística
de l'1-O. La sala reconeix que no consta cap ordre expressa per part de l'Ajuntament de Roses per a la utilització en la votació de l'1-O
dels locals de titularitat municipal,
però apunta que cal establir «si aquest ús es va consentir o va venir
permès de forma tàcita per la investigada (l'alcaldessa), cosa que, per
descomptat, permetria integrar el tipus (delicte) de desobediència».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada