#11S2018
Hem
viscut en el darrer any situacions inesperades i convulses. Podem
parlar d’una revolta carregada d’insubordinació i d’actes d’insubmissió.
Un any carregat de fets on
l’autoorganització i empoderament de la gent han sigut necessaris per a
fer tremolar els fonaments d’aquest “règim de 82 anys de pau”. Hem vist
coses que ningú no creuria, escenes de desobediència civil massives que
intentaven empènyer una desobediència institucional
que no es va arribar a materialitzar. Vam viure un 1 d’octubre on la
legitimitat va sobrepassar la tan dubtosa la justícia de la legalitat.
Ha quedat demostrat que la justícia no és igual per a totes, que empara
als de sempre: rics, poderosos i feixistes i
que per una altra banda persegueix i empresona a qui pretén canviar-les
l’estat de les coses i, fins i tot, a qui tan sols les qüestioni. Res
de nou per a aquelles que fa anys que formem part dels moviments socials
i que hem viscut tants muntatges policials
i persecucions polítiques, però que ara ha començat a afectar a una
part molt més àmplia de la població.
Aquells que presumptament havien d’implementar el mandat del poble, no van fer-ho. El bell llastre del processisme ens
ha portat de nou a una via morta. Així va quedar palès de nou amb el
ball de cadires del 21 de desembre on el son de la música electoral
portava un cop més a una baralla pel poder. Un cop més, hem delegat
massa en els polítics oblidant el poder que tenim les
persones. Està clar que no podem resignar-nos a criticar la submissió
del processisme ni
la qüestionable equidistància que ens condemna a la perpetuació de seguir amb el que hi ha perquè no ho podem canviar.
Cal
tenir clar quin és l’objectiu. No quedar-nos tan sols amb l’abstracte
concepte de govern que suposa una República. Cal lluitar per canviar el
model social, per assolir
les sobiranies energètiques, alimentàries, residencials, culturals,
reproductives o afectiu-sexuals, sanitàries, etc. i alhora assolir les
llibertats individuals, socials i nacionals. Cal aturar la
mercantilització de drets i de les persones. Acollir a les
migrants, siguin o no refugiades, deixant de regular els seus fluxos
segons necessitats productives enlloc
d’humanitàries. Cal assolir el compliment d’uns valors com
el suport mutu, l’autogestió, l’igualtat, l’horitzontalitat, l’acció
directa, etc. Hem de començar empoderar-nos i adorar-nos que som capaces
de construir una societat equitativa on el
poder sigui realment del poble.
Cap a una Confederació de Pobles Lliures dels Països Catalans!
11 de setembre del 2018 - Plaça Urquinaona
18:30Bloc antiautoritari
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada