Ella
i el seu company van ser dels últims a creuar el Pirineu durant la
Retirada de febrer de 1939.
Josep Viadiu passà uns mesos al camp d'internament de la platja de
l'Aigual a Sant Cebrià de Rosselló, mentre ella s’instal·là a Bordéu, on
finalment s’hi reuní el seu company. La parella el 2 de desembre de
1939 des del port de la ciutat salpà a bord del
paquebot La Salle cap a Ciudad Trujillo. De la República Dominicana passaren a la Havana i d’allà a Ciutat de Mèxic.
Llibertat
Ródenas Domínguez:
El 23 de setembre 1893 ---algunes fonts citen 1891 o
1892-- neix a Xera
(Pla d'Utiel, País Valencià) la militant anarcosindicalista i
anarcofeminista Llibertat Ródenas Domínguez --en alguns llocs apareix
com Rodríguez--. El seu pare, Custodio Ródenas, després de viure a París
(Illa de França) i conèixer els escrits de Voltaire,
va fer-se lliurepensador, abandonant el cristianisme i el
tradicionalisme als quals era adepte. En tornar a València es va unir
lliurement amb Emeteria Domínguez i va tenir tres fills: Volney,
Progreso i Libertad, i va restar durant tota la seva vida un ferm
propagandista de les idees liberals, republicanes federalistes i
blasquistes.
Llibertad
va ingressar amb cinc anys en una escola laica, però va poder assistir
per poc temps, encara
que després estudiaria fotografia i llegiria moltíssim. Va tenir cura
d'una nena malalta i va fer pràctiques de modista. Aquella època estava
caracteritzada per una gran agitació politicosocial contra el règim
monàrquic i contra el primer ministre Cánovas
del Castillo.
Ja
més gran, va començar a freqüentar els mítings i les reunions
polítiques i aviat va participar
en les controvèrsies amb els socialdemòcrates que se suscitaven
adquirint una gran capacitat expositiva i d'oratòria, decantant-se per
les idees anarquistes.
En 1918 es va instal·lar amb la seva família a Barcelona, on com a membre del
Sindicat del Tèxtil va intervenir en el
Congrés de la
Confederació Regional del Treball de Catalunya de la
Confederació Nacional del Treball (CRTC-CNT) celebrat a Sants.
Posteriorment
va participar en gires de propaganda organitzades per exposar i
explicar els importants
acords d'aquell congrés i també per ajudar a la constitució de
sindicats a les localitats on no existissin. Durant una d'aquestes
gires, a Valls en 1920 (Alt Camp), va conèixer qui després serà el seu
company, l'anarquista i anarcosindicalista Josep Viadiu
Valls, i amb el qual tindrà tres fills --Armand, Hèctor i Ismael--.
El
seu domicili barceloní es va convertir en centre de reunió i de refugi
dels obrers perseguits
per part de les autoritats. També va servir d'amagatall d'armes que
haurien de servir com a defensa enfront dels atacs dels escamots de
pistolers del
Sindicat Lliure, pagat per la patronal i en conxorxa amb els aparells repressius de l'Estat.
Volney
i un cosí, Armando, van ser detinguts i una nit se'ls va aplicar la
«llei de fugues»: Armando
va morir dies després a causa de les ferides i Volney va poder fugir sa
i estalvi i va amagar-se. En un altre tiroteig el seu germà Progreso
també va resultar ferit.
El
13 de desembre de 1920, arran de l'atemptat i mort de l'inspector de
policia Espejo, va ser detinguda
a Barcelona i portada en presència d'Arlegui a comissaria, on va
rebutjar les insinuacions de suborn perquè abandonés la seva militància,
fet que li va costar tres mesos de presó.
Un cop alliberada, i en unió de Rosari Dulcet, va viatjar a Madrid (Castella la Nova) per fer una
xerrada a l'Ateneu denunciant el terror governamental que
assolava Barcelona i tota Catalunya. El 11 de novembre de 1921 va
realitzar altra conferència a l'Ateneu de Madrid
titulada «La situació actual de la dona».
Va continuar fent gires propagandístiques arreu la Península, fet que va implicar detencions, com
la vegada que va ser detinguda amb Joan Peiró per unes xerrades a Guadalajara (Castella la Nova).
Va actuar en el grup «Brises Llibertàries»
de Sants, amb
Rosari Segarra, i després, amb Rosari Dulcet, Miralles, García i
altres. També va participar en els comitès pro presos barcelonins.
Va prendre part en el míting d'afirmació sindicalista-revolucionari celebrat al
Palau d'Arts Modernes de Montjuïc de 1922. Unida amb Josep Viadiu
a partir d'aquest, va tenir tres fills i la seva militància es va
suspendre per un temps. El 24 d'agost de 1930 va fer un míting a
Barcelona.
El juliol de 1936 va sortir amb la
Columna Durruti cap a Aragó, i al front va participar com una
miliciana més en la conquesta de Pina de Ebro (Ribera Baixa de l’Ebre,
Saragossa, Aragó).
Es va ocupar de la marxa cap a Barcelona dels infants aragonesos evacuats dels fronts de guerra,
per encàrrec de Buenaventura Durruti. Va col·laborar també en les activitats de «Mujeres Libres» i en el seu òrgan de propaganda.
Ella
i el seu company van ser dels últims a creuar el Pirineu durant la
Retirada de febrer de 1939.
Josep Viadiu passà uns mesos al camp d'internament de la platja de
l'Aigual a Sant Cebrià de Rosselló (Costa Sorrenca, Plana de Rosselló,
Rosselló) i després marxà a París (Illa de França), on visqué amb Joan
Peiró, mentre ella s’instal·là a Bordéu (Gironda,
Nova Aquitània, Occitània), on finalment s’hi reuní el seu company. La
parella el 2 de desembre de 1939 des del port de la ciutat salpà a bord
del paquebot
La Salle cap a Ciudad Trujillo (República Dominicana). Després d'un parell d'anys treballant en l'experiència agrícola d'«El Tamarindo»,
de San Juan de la Maguana (Santo
Domingo, República Dominicana), col·lectivitat on en van formar part
amb Josep Peirats, i després d'una estada fugaç a l'Havana (Cuba), en
1942 s'instal·laren a la ciutat de Mèxic (Mèxic). Mentrestant, els seus
fills Armand i Hèctor, van morir en el setge
de Leningrad (Sant Petersburg, Federació Russa), lluitant contra els
nazis i la
Divisió Azul del franquisme.
Finalment va establir-se a Mèxic, on només va poder retornar un dels seus tres fills de l'URSS, Ismael,
on havien estat evacuats.
Ella
i el seu company van ser dels últims a creuar el Pirineu durant la
Retirada de febrer de 1939.
Josep Viadiu passà uns mesos al camp d'internament de la platja de
l'Aigual a Sant Cebrià de Rosselló, mentre ella s’instal·là a Bordéu, on
finalment s’hi reuní el seu company. La parella el 2 de desembre de
1939 des del port de la ciutat salpà a bord del
paquebot La Salle cap a Ciudad Trujillo. De la República Dominicana passaren a la Havana i d’allà a Ciutat de Mèxic.
Llibertat
Ródenas Domínguez:
El 23 de setembre 1893 ---algunes fonts citen 1891 o
1892-- neix a Xera
(Pla d'Utiel, País Valencià) la militant anarcosindicalista i
anarcofeminista Llibertat Ródenas Domínguez --en alguns llocs apareix
com Rodríguez--. El seu pare, Custodio Ródenas, després de viure a París
(Illa de França) i conèixer els escrits de Voltaire,
va fer-se lliurepensador, abandonant el cristianisme i el
tradicionalisme als quals era adepte. En tornar a València es va unir
lliurement amb Emeteria Domínguez i va tenir tres fills: Volney,
Progreso i Libertad, i va restar durant tota la seva vida un ferm
propagandista de les idees liberals, republicanes federalistes i
blasquistes.
Llibertad
va ingressar amb cinc anys en una escola laica, però va poder assistir
per poc temps, encara
que després estudiaria fotografia i llegiria moltíssim. Va tenir cura
d'una nena malalta i va fer pràctiques de modista. Aquella època estava
caracteritzada per una gran agitació politicosocial contra el règim
monàrquic i contra el primer ministre Cánovas
del Castillo.
Ja
més gran, va començar a freqüentar els mítings i les reunions
polítiques i aviat va participar
en les controvèrsies amb els socialdemòcrates que se suscitaven
adquirint una gran capacitat expositiva i d'oratòria, decantant-se per
les idees anarquistes.
En 1918 es va instal·lar amb la seva família a Barcelona, on com a membre del
Sindicat del Tèxtil va intervenir en el
Congrés de la
Confederació Regional del Treball de Catalunya de la
Confederació Nacional del Treball (CRTC-CNT) celebrat a Sants.
Posteriorment
va participar en gires de propaganda organitzades per exposar i
explicar els importants
acords d'aquell congrés i també per ajudar a la constitució de
sindicats a les localitats on no existissin. Durant una d'aquestes
gires, a Valls en 1920 (Alt Camp), va conèixer qui després serà el seu
company, l'anarquista i anarcosindicalista Josep Viadiu
Valls, i amb el qual tindrà tres fills --Armand, Hèctor i Ismael--.
El
seu domicili barceloní es va convertir en centre de reunió i de refugi
dels obrers perseguits
per part de les autoritats. També va servir d'amagatall d'armes que
haurien de servir com a defensa enfront dels atacs dels escamots de
pistolers del
Sindicat Lliure, pagat per la patronal i en conxorxa amb els aparells repressius de l'Estat.
Volney
i un cosí, Armando, van ser detinguts i una nit se'ls va aplicar la
«llei de fugues»: Armando
va morir dies després a causa de les ferides i Volney va poder fugir sa
i estalvi i va amagar-se. En un altre tiroteig el seu germà Progreso
també va resultar ferit.
El
13 de desembre de 1920, arran de l'atemptat i mort de l'inspector de
policia Espejo, va ser detinguda
a Barcelona i portada en presència d'Arlegui a comissaria, on va
rebutjar les insinuacions de suborn perquè abandonés la seva militància,
fet que li va costar tres mesos de presó.
Un cop alliberada, i en unió de Rosari Dulcet, va viatjar a Madrid (Castella la Nova) per fer una
xerrada a l'Ateneu denunciant el terror governamental que
assolava Barcelona i tota Catalunya. El 11 de novembre de 1921 va
realitzar altra conferència a l'Ateneu de Madrid
titulada «La situació actual de la dona».
Va continuar fent gires propagandístiques arreu la Península, fet que va implicar detencions, com
la vegada que va ser detinguda amb Joan Peiró per unes xerrades a Guadalajara (Castella la Nova).
Va actuar en el grup «Brises Llibertàries»
de Sants, amb
Rosari Segarra, i després, amb Rosari Dulcet, Miralles, García i
altres. També va participar en els comitès pro presos barcelonins.
Va prendre part en el míting d'afirmació sindicalista-revolucionari celebrat al
Palau d'Arts Modernes de Montjuïc de 1922. Unida amb Josep Viadiu
a partir d'aquest, va tenir tres fills i la seva militància es va
suspendre per un temps. El 24 d'agost de 1930 va fer un míting a
Barcelona.
El juliol de 1936 va sortir amb la
Columna Durruti cap a Aragó, i al front va participar com una
miliciana més en la conquesta de Pina de Ebro (Ribera Baixa de l’Ebre,
Saragossa, Aragó).
Es va ocupar de la marxa cap a Barcelona dels infants aragonesos evacuats dels fronts de guerra,
per encàrrec de Buenaventura Durruti. Va col·laborar també en les activitats de «Mujeres Libres» i en el seu òrgan de propaganda.
Ella
i el seu company van ser dels últims a creuar el Pirineu durant la
Retirada de febrer de 1939.
Josep Viadiu passà uns mesos al camp d'internament de la platja de
l'Aigual a Sant Cebrià de Rosselló (Costa Sorrenca, Plana de Rosselló,
Rosselló) i després marxà a París (Illa de França), on visqué amb Joan
Peiró, mentre ella s’instal·là a Bordéu (Gironda,
Nova Aquitània, Occitània), on finalment s’hi reuní el seu company. La
parella el 2 de desembre de 1939 des del port de la ciutat salpà a bord
del paquebot
La Salle cap a Ciudad Trujillo (República Dominicana). Després d'un parell d'anys treballant en l'experiència agrícola d'«El Tamarindo»,
de San Juan de la Maguana (Santo
Domingo, República Dominicana), col·lectivitat on en van formar part
amb Josep Peirats, i després d'una estada fugaç a l'Havana (Cuba), en
1942 s'instal·laren a la ciutat de Mèxic (Mèxic). Mentrestant, els seus
fills Armand i Hèctor, van morir en el setge
de Leningrad (Sant Petersburg, Federació Russa), lluitant contra els
nazis i la
Divisió Azul del franquisme.
Finalment va establir-se a Mèxic, on només va poder retornar un dels seus tres fills de l'URSS, Ismael,
on havien estat evacuats.
Va
ser una de les dones més famoses de l'anarquisme hispà, destacant sobre
tot per la seva oratòria
--Samblancat la va denominar «la pàl·lida vestal del sindicalisme
roig». Llibertat Ródenas va morir el 19 de gener de 1970 a Mèxic.
Va ser una de les dones més famoses de l'anarquisme hispà, destacant sobre tot per la seva oratòria --Samblancat la va denominar «la pàl·lida vestal del sindicalisme roig». Llibertat Ródenas va morir el 19 de gener de 1970 a Mèxic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada