El 2 d’agost de 1936 marxà, amb Maria Zazzi, en direcció a Barcelona, passant per Perpinyà, com a
voluntari i lluità en la Secció Italiana de la «Columna Ascaso» fins a finals de 1936
Armando
Malaguti:
El 18 de setembre de 1897 neix a Bolonya (Bolonya,
Emília-Romanya) l'anarquista
Armando Malaguti. El seu pare es deia Celso Malaguti i la seva mare,
Adelaide Rapparini. Treballà en diferents oficis (fuster serrador,
venedor ambulant, mecànic, barber).
Destacat
militant anarquista de Bolonya, fou perseguit per les esquadres
feixistes i en 1923 aconseguí
passar a l’hexàgon francpes. S'instal·là a París (Illa de França), on
conegué l'anarquista Maria Zazzi, que esdevingué la seva companya. En
aquesta època la parella mantingué una estreta amistat amb la família
Berneri.
En 1927 Malaguti va ser expulsat i, d'antuvi, marxà a Esch-sur-Alzette (Esch-sur-Alzette, Luxemburg)
i després a Seraing (Valònia), on la policia esbrinà que estava subscrit al periòdic anarquista
L'Émancipateur.
A Brussel·les (Bèlgica), amb la seva companya, va fer amistat amb els anarquistes russos exiliats
Ida Mett i Nicolas Lazarevitx, així com amb Francisco Ascaso i Buenaventura Durruti i l'italià Giulio Manon.
El desembre de 1930 retornà a Luxemburg i restà uns dos anys, abans de marxar a Holanda; en 1933
retornà a Bèlgica, on participà en un congrés a Brussel·les.
El novembre de 1933 s'instal·là novament a París i amb la seva companya conegué l'anarquista ucraïnès
Nèstor Makhno i el rus Volin.
El 2 d’agost de 1936 marxà, amb Maria Zazzi, en direcció a Barcelona, passant per Perpinyà (Rosselló),
com a voluntari i lluità en la Secció Italiana de la «Columna Ascaso» fins a finals de 1936 --participà en la batalla de Monte Pelado--.
El gener de 1937 va ser detingut a Lieja (Valònia), on havia marxat per a reclutar milicians per
fer costat al moviment llibertari en guerra a la Península.
El febrer de 1938 retornà a la Península, on fou nomenat delegat polític fins al final de la guerra.
Amb
falsa identitat, aconseguí arribar al Marroc, a Algèria i, finalment, a
Tunísia, on el 20 maig
de 1939 va ser detingut i posteriorment expulsat per «complot
terrorista contra el cònsol d'Itàlia». Algunes fonts diuen que en
aquesta època s'afilià al
Partit Comunista Italià (PCI).
Aleshores marxà clandestinament a París, on a finals de 1940 va ser detingut pels nazis.
El
28 de febrer de 1941 va ser lliurat a les autoritats italianes
feixistes. Jutjat, va ser condemnat
a quatre anys de confinament que purgà a l'illa de Ventotene (Latina,
Lacio). La seva companya, Maria Zazzi, intentà reunir-se amb el seu
company, però va quedar atrapada el juliol de 1941 a la frontera de
Bardonecchia (Torí, Piemont) durant tres dies per
qüestions burocràtiques. Un cop aconseguí arribar al seu destí, se li
va negar el permís per veure el seu company perquè no eren matrimoni.
Ambdós decidiren casar-se per salvar l'entrebanc i testimonis del
matrimoni van ser Sandro Pertini i Umberto Terracini.
El 25 de desembre de 1942 Malaguti va ser traslladat a l'illa d'Ustica (Palerm, Sicília) i a començaments
de setembre de 1943 al camp d'internament de Renicci (Anghiari, Toscana).
Poc després, el 8 de setembre de 1943, aconseguí fugir-ne i s'integrà en les forces partisanes, participant
en els combats de l'Alliberament.
Armando Malaguti va morir el 16 de desembre de 1955 a Bolonya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada